dimecres, 23 de juny del 2010

Les iniciatives populars davant els parlaments

El dossier del darrer número de la revista Lluita (el 273) va dedicat a les “iniciatives legislatives populars i democràcia participativa”. S’hi presenten tres exemples: la iniciativa legislativa popular per l’horta de València (la primera que fou presentada davant les Corts Valencianes, fa prop de deu anys), la iniciativa legislativa popular de la Plataforma Prou (presentada davant del Parlament de Catalunya per l’abolició de la crueltat contra els animals) i la ILP “Televisió sense fronteres”. Hom podria pensar també en molts d’altres exemples, com la ILP presentada davant del Parlament de Catalunya pel moviment contra les incineradores, o la presentada per la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes. D’altres vegades, la iniciativa popular es manifesta d’una altra forma, com fou el cas de la consulta sobre el deute extern que organitzà la XCADE fa més de deu anys. Recordem que la primavera del 2009 (i, després, una segona vegada a la tardor), la Mesa del Parlament de Catalunya va rebutjar una proposta d’ILP que promovia la realització d’un referèndum oficial sobre la independència per al 12 de setembre del 2010 (o per a l’11 de setembre del 2011). Fou aquest refús el que esperonà el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) ha prendre la via de les consultes populars que ja ha arribat a més de mig miler de municipis catalans.

A la República Italiana hom en té prou amb 50.000 signatures recollides per tot l’estat per presentar una iniciativa legislativa popular davant del Parlament italià. Això suposa menys d’un 0,1% de la població italiana. En canvi, al Regne d’Espanya, aquesta xifra s’eleva a 500.000 en les ILP presentades davant de les Corts espanyoles (és a dir, es demana més d’1% de la població). Pel que fa al Parlament de Catalunya i a les Corts Valencianes la xifra exigida és de 50.000.

L’ordenament jurídic, doncs, desencoratja fortament la presentació d’ILP, les limita materialment i les dificulta formalment. Les proposicions de llei presentades per iniciativa popular, però, tenen la protecció afegida de no restar caducades en els canvis de legislatura.

Ahir dimarts, Acció Cultural del País Valencià lliurava a la Junta Electoral Central les 651.650 signatures recollides en pro de la ILP “Televisió sense fronteres”, que vol garantir, a l’estat espanyol, l’espai de comunicació català, basc i gallec. Supera, doncs, en més de 150.000 signatures, el mínim exigit per començar la tramitació parlamentària. No s’ha acabat pas la feina, car ara caldrà mantindre la mobilització popular per assegurar que la ILP arriba a bon port i es tradueix en una llei efectiva.

Ja hem dit que la ILP davant del Parlament de Catalunya per convocar un referèndum oficial sobre la independència ha estat tombada en dues ocasions en el primer tràmit d’acceptació per part de la Mesa (amb votació dolorosament unànime). El pretext de la Mesa és que la ILP versava sobre una qüestió no-pertinent. La llei de consultes populars per via de referèndum, aprovada fa unes setmanes, obre una via diferent. Curiosament, si per tirar endavant una ILP davant del Parlament de Catalunya es demanen 50.000 signatures (el 0,68% de la població), per tirar endavant una iniciativa popular de convocatòria de consulta popular per via de referèndum se’n demanen quatre vegades més (el 3% de la població, és a dir 220.000 signatures).

Aquesta és la via triada per la Iniciativa Popular “Volem Votar”. Aquesta iniciativa popular és com el boomerang de la ILP de la primavera del 2009, que ara torna després d’haver-se passejat per 510 municipis del Principat. La intenció és la mateixa: assolir la convocatòria d’un referèndum validable per la comunitat internacional que pugui conduir a la proclamació de la independència per part del Parlament de Catalunya.

Hi ha, és clar, com sempre, la qüestió de la territorialitat. Però si quan hem fet la consulta a Esplugues no dubtàvem en enfilar-nos als fanals per penjar un cartell amb el mapa dels Països Catalans destacat en el conjunt d’Europa, també caldrà fer-ho en aquest nou referèndum.

A diferència de les ILP de l’any passat, la IP “Volem votar” ha estat admesa a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya, amb els vots favorables de Convergència, Esquerra i Iniciativa. Gens casualment, són els partits que, des de posicions diverses sobre el “Sí”, sobre el “No” o sobre el vot en blanc, van donar suport (dos dels tres cedint locals) a Esplugues Decideix.

El període de recollida de signatures s’estendrà, previsiblement, entre el setembre del 2010 i el maig del 2011. És a dir, que coincidirà amb les consultes populars sobre la independència que se celebraran a Tarragona o a Terrassa, a Gavà o a Barcelona. De feina, doncs, no en faltarà.

La CUP ha manifestat en quatre punts el sentiment de bona part de l’esquerra independentista davant d’aquesta iniciativa popular:
- 1. la iniciativa permetrà “l’activació popular en favor de l’exercici del dret d’autodeterminació encara que sigui només per una part del nostre país”.
- 2. la iniciativa permetrà “la contraposició entre la voluntat popular catalana i la negació del dret a exercir-la per part de l’estat espanyol”.
- 3. en el cas que la iniciativa aconseguís el suport popular i el suport parlamentari suficient, una negativa de l’estat espanyol a autoritzar el referèndum, hauria de comportar “la desobediència a les institucions de l’Estat i la ruptura amb aquestes”.
- 4. “només una intensa mobilització i organització populars podran superar els obstacles posats pels estats que neguen el dret dels Països Catalans i de la seva gent a decidir el seu futur”.

El futur? El juny del 2009, tot just ens sentíem decebuts davant de l’attitud de CiU, ERC i ICV-EUiA per refusar l’acceptació a tràmit de la ILP inspirada en el Pla d’Ibarretxe. No havíem permès ni tan sols la recollida de les 50.000 signatures pertinents. Des de llavors, la xifra de vots (afirmatius, negatius o en blanc) del referèndum popular és més d’onze vegades superiors. Provar de predir quina serà la situació en el juny del 2011 és quelcom superflu. El juny del 2011 depèn del que fem ara i en els propers mesos.