dimarts, 11 d’octubre del 2011

Un 15 d'octubre contra la caiguda dels ingressos de la classe treballadora

El dissabte 15 d'octubre les raons de la indignació i de l'emprenyamenta es manifestaran de nou pels nostres carrers.

De motius no en falten. La caiguda dels ingressos de la classe treballadora es manifesten en una reducció a l'accés als mitjans de producció, en una reducció de les percepcions per hora treballadora i en totes les retallades que es produeixen en la part del "salari social" (atenció sanitària, serveis educatius públics, serveis socials i altres serveis públics).

No hi ha dubte que el protagonisme de les mobilitzacions el tindrà particularment Nova York, i els altres ciutats nord-americanes. No debades, les mobilitzacions al voltant de Wall Street no tan sols són fortes sinó que difícilment podran ser usufructuades per un reformisme que, en aquell gran país, és inexistent.

Per això també és particularment il·lustratiu llegir el report de Sentier Research sobre els ingressos domèstics medians als Estats Units. La mediana d'ingressos informa del valor que se situa, en una distribució, al bell mig, deixant un 50% per damunt i un 50% per sota, i és més informatiu, en aquest sentit, que la mitjana aritmètica, ja que la distribució d'ingressos, en una societat de classes, mai no pot seguir una distribució normal.

En desembre del 2007, l'economia nord-americana entrà en recessió, de la qual no sortí fins el juny del 2009. En aquest període, la caiguda de la mediana d'ingressos reals (corregida la inflació) fou del 3,2%.

Doncs bé, durant la recuperació, des del juny del 2009 fins el juny del 2011, malgrat les xifres (certament, modestes) de creixement econòmic, la caiguda de la mediana d'ingressos reals ha estat del 6,7%.

La recuperació econòmica nord-americana ha estat caracteritzada per una escassa força en la creació de llocs de treball. I els llocs de treball que es creen són d'una pitjor "qualitat" que no pas els que hi havia abans, amb la qual cosa els ingressos familiars ja no s'han pogut recuperar. A banda d'això, cada vegada costa més trobar feines suplementàries, o que els "teenagers" trobin una feina a temps parcial o durant l'estiu que compaginar amb els estudis.

La virtut de les mobilitzacions "Occupy Wall Street" i d'altres que en aquests moments es produeixen a Brussel·les, o les descentralitzades en ciutats, viles, pobles i barris, no és mostrar aquestes xifres, sinó fer veure que no és producte d'una "desgràcia natural". Ans al contrari, la recuperació econòmica només es pot basar (miracles tecnològics, a banda) en l'augment de la taxa d'explotació a través d'una reducció general de les condicions de vida de la majoria de la població.