Fa poc que s'ha anunciat que el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany serà per a Joan Veny. No l'havia rebut encara, doncs. Nascut a Campos el 22 d'agost del 1932, el dialectòleg mallorquí té més de 82 anys i per al gran públic és conegut sobretot per l'Atles Lingüístic del Domini Català. Però l'Atles és una obra col·lectiva, sens menystindre l'aportació personal de Joan Veny i Lídia Pons i Griera. I Veny ha fet altres contribucions. Format a Barcelona, Lovaina i Poitiers, doctor en filologia romànica en el 1956, fou l'editor de "Els parlars catalans" (1978). Forma part de l'equip de redacció de l'Atlas Linguistique Roman. Als treballs purament dialectològics, cal sumar els seus estudis sobre història de la llengua i etimologia.
Com recordava fa prop de vint anys:
"Onomàstic i dialectologia tenen molts trets en comú. Com la geografia o la botànica, són disciplines territorials. No es poden dissociar de l'espai on tenen vida els noms de lloc i els dialectes. Onomàstica i dialectologia uneixen la llengua i la terra, estudien bàsicament el nom lligat a un espai; aquest és el seu punt de partença".
"Comparteixen altres aspectes: són testimonis eloqüents, densos, de les contingències de la història; ningú discutirà que tindríem una idea precària de les petjades de la dominació musulmana si només tinguéssim en compte la llengua general, normativa, i negligíssim l'empremta plasmada en noms de lloc i de persona i en les varietats dialectals."
"Un altre tret encara les agermana: les unitats dialectals i onomàstiques porten en general una càrrega entranyable, un pòsit de sentiment tel.lúric que fa que el parlant experimenti emotives sensacions escoltant o pronunciant topònims i mots del terrer, amb els quals ha conviscut des de la infància."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada