Ens diuen ara que el panorama polític de l'estat espanyol podria quedar configurat en quatre partits "centrals". Dos d'esquerres i dos de dretes. Dos de vells i dos de nous. Partit Popular, Partit Socialista Obrer Espanyol, Ciutadans, Podem. Hem dit els noms en català, seguint la pauta de traducció automàtica. Però aquesta pauta no l'apliquem sempre. De Syriza diem Syriza i no Coraes. Però "Syriza" ja és gairebé un mot català, i així ha cristal·litzat.
Els partits vells són citats habitualment en llengua catalana. Escriure el mot en castellà, "Partido Popular" o "Partido Socialista Obrero Español", és forçat. Però serveix per connotar el caràcter "espanyol" d'aquestes formacions polítiques i, per tant, el sucursalisme dels corresponents "Partit Popular de Catalunya" i "Partit dels Socialistes de Catalunya".
De manera similar, hi ha qui insisteix a dir "Podemos". Però és clar, "Podemos" també és una marca, la marca internacional, i en aquest sentit la forma "Podem" és subalterna.
I què passa amb "Ciutadans" o, amb la forma hipercorrecta, de "Ciutatans", o la imaginativa de "Ciudatans"? L'Operació Rivera, trenta anys després de l'Operació Roca, exigeix canvis. Així s'ha interpretat el canvi en la pàgina web.
Però ara resulta que dirigents del PP, parlant en castellà, es refereixen al partit en "Ciutadans". Ho fan en el sentit d'estrangerització.
La cosa prové de lluny. Fa 310 anys, quan els aliats preparaven l'assalt a les Dues Corones de Lluís XIV i Felip V, discutien quin era el millor indret per començar-lo. El príncep Jordi de Darmstadt defensava atacar per Barcelona. Galway, en canvi, defensava atacar el Llenguadoc, i aprofitar un aixecament calvinista. L'almirant de Castella s'oposava a totes dues idees. I, si seguim els mots del marquès de Sant Felip, va argumentar contra la idea de Darmstadt:
El golpe mortal para la España era atacar la Andalucía, porque nunca obedecería Castilla a rey que entrase por Aragón, porque ésta era la cabeza de la Monarquía, y rendidas las Castillas obedecerían forzosamente los demás reinos, y aun la Cataluña, y con más facilidad, ya que estaba inclinada a los austríacos; que sería pertinaz en el amor al rey Felipe Castilla, si presumían los reinos de Aragón darle la ley, y que entrar por la Cataluña no era más que introducir la guerra civil.
Finalment hom seguí el consell de Darmstadt, amb la conseqüència sabuda que ara regna a Espanya un Felip VI.
És clar que la qüestió de fer servir "Ciutadans" en castellà o de dir-ne "Podemos" en català, és cosa que és efectiva si manté en la subliminitat. Si la cosa s'explicita, perd efectivitat. El PP ja ha dit que és fals que hi hagi cap indicació de dir "Ciutadans" de manera sistemàtica o de referir-s'hi com a "partido catalán". I C's ja ha aclarit que la web bilingüe castellà-català, substituïda ara per una de monolingüe en català, tornarà amb una de plurilingüe en totes les "llengües d'Espanya".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada