dissabte, 30 de març del 2019

Canvi d’hora en el darrer diumenge març del 2019

Les autoritats de la Unió Europea ens han dit que fins el 2021 no revisaran l’actual sistema horari europeu. El Regne d’Espanya, que segueix aquest sistema, n’adopta dos fusos horaris. A la part peninsular i a les Illes Balears s’utilitza com a horari d’hivern l’horari central europeu (CET) i s’avança una hora entre el darrer diumenge de març i el darrer diumenge d’octubre (CEST). El CET correspon a GMT+01 i el CEST a GMT+02. Estrictament, la Península hauria de seguir el GMT+00, però això només ho fa Portugal durant els cinc mesos d’hivern. L’avantatge del sistema CET/CEST, és que Espanya i França segueixen el mateix horari que Alemanya i Itàlia, de forma que el gros de la Unió Europea té el mateix horari durant tot l’any.

Demà, 31 de març, quan siguin, hora oficial, les 02:00 CET de la matinada, hom passarà automàticament a les 03:00 CEST. El diumenge 31 de març tindrà, doncs, oficialment, 23 hores. La seqüència serà 01:58, 01:59, 03:00, 03:01. Això es correspon a la seqüència GMT (o UTC) de 00:58, 00:59, 01:00, 01:01. Així doncs si ara tenim un avançament d’un hora respecte del GMT, ara passarem a tindre un de dues hores. Si el migdia GMT ara tenia lloc a les 13:00, a partir d’ara el tindrem a les 14:00. El canvi d’hora, en termes generals, farà que ens llevem més aviat, de manera que no perdem tantes hores diürnes de bon matí. En el parer del comú de la gent, la gràcia és que les tardes d’aquesta setmana duraran una hora més que les de la setmana anterior, factor al que s’afegeix que ara anem cap al solstici d’estiu.

Si fa no fa, els hàbits de la gent s’adapten a l’horari oficial. Això suposa un cert desplaçament respecte de les hores solars, que ara es fa de colp. L’alternativa, teòricament, seria mantindre la mateixa hora oficial tot l’any, fos la UTC, la CET o, fins i tot, la CEST. Però el problema és que potser hauríem d’adaptar l’hora de llevar-nos a l’hora de l’albada, i això no ho faríem llavors, mentre que el canvi d’hora ens ajuda a no apartar-nos-en tant. Una altra consideració es troba en fer que l’activitat diària tingui en el migdia el seu punt central, sense comportament massa matiners ni massa vespertins. Hom parla molt de la reforma horària, però cal una consideració global que alhora sigui coneixedora de les preferències individuals.

Existeix, però, un argument addicional per defensar el sistema actual. I és que des del 1996 seguim el sistema actual de manera comuna a tot l’Espai Econòmic Europeu. Alterar-ho faria més insegura l’adscripció de cada ciutat o territori a un fus horari segons l’època de l’any. Els rellotges es canvien sols perquè segueixen un patró predefinit. Si es tracta de passar a un nou patró definit no hi haurà tant de problema com si tornem a la situació anterior a 1973, amb anades i tornades que varien de país en país i d’any en any.