Demà conclou el referèndum sobre la independència de Bougainville que, des del 23 de novembre se celebra sota la supervisió de la Bougainville Referendum Commission (BRC). Els resultats no es faran públics fins el 20 de desembre.
La qüestió referendada, nítida i perfectament binària: ‘Do you agree for Bougainville to have: (1) Greater Autonomy (2) Independence?’
Per Bougainville s’entén la Regió Autònoma de Bougainville, integrada per l’illa de Bougainville, l’illa de Buka i un seguit d’illes annexes com les Carterets. És un territori de 9384 km2 i amb una població de 250.000 persones. És l’única regió autònoma de l’Estat Independent de Papua Noa Guinea. Abans del 2002, aquest territori era la Província de les Salomó del Nord i, efectivament, constitueix la quarta part més nord-oriental de l’arxipèlag de les Illes Salomó.
Les Illes Salomó reberen aquest nom arran de l’expedició liderada per Álvaro de Mendaña de Neira (1542-1595), que en el 1568, en observar la riquesa aurífera d’alguna de les illes, postulà que l’arxipèlag podia haver acollit les cèlebres mines del Rei Salomó amb l’or de les quals es decorà el Temple de Jerusalem. Aquest contacte amb els espanyols no alterà gaire la situació de les illes, segmentades en una plèiade de pobles sovint enfrontats en guerres acompanyades de canibalisme i de recol·lecció de caps. L’arxipèlag és habitat des de fa uns 30.000 anys, a partir d’una migració procedent de l’oest, i que ja no pogué avançar més enllà. D’aquests primers habitants ens han arribat algunes de les llengües que es parlen a l’illa de Bougainville (rotoka, eivo, terei, keriaka, nasioi, nagovisi, siwai, baitsi, uisai, etc.). Fa uns 6.000 anys arribà una nova onada migratòria també de l’oest, amb canoes de vela, que sí pogueren anar més enllà de l’arxipèlag cap a illes encara més llunyanes. D’aquesta onada migratòria en queden les llengües austronèsiques, que a l’illa de Bougainville es troben al nord i en diferents punts del litoral, així com a l’illa de Buka. Fa uns 3.000 anys arribà la migració lapita, com ho testimonien restes ceràmiques. Tot i la presència lapita, les Illes Salomó servaren les característiques que les integren en la Melanèsia.
Mendaña no va visitar la part del nord de l’arxipèlag. Sí ho va fer, en el 1616, l’expedició de Willem Schouten i Jacob Le Maire. En el 1643, Abel Tasman desembarcà en l’illa de Bougainville. En el 1767, Philip Carteret visità les illes que avui porten el seu nom. En el 1768, hi arribà l’expedició de Louis Antoine de Bougainville (1729-1811). Fou en el seu honor que l’illa principal rebé aquest nom. Entre el 1766 i 1769, l’expedició de Bougainville feu una circumnavegació, que avui es recorda precisament en el nom de l’illa de Bougainville i en el gènere de plantes sud-americanes de la família de les nictangiàcies, Bougainvillea.
A mitjan segle XIX creix la presència europea a les Illes Salomó, en forma de missions cristianes però també d’incursions per captar, de grat o per la força, mà d’obra per a les plantacions de canya de sucre de Queensland i Fiji. En el 1885, Alemanya declarà el protectorat sobre l’illa de Bougainville i adjacents, amb el nom de Protectorat Alemany de les Illes Salomó. En el 1893, el Regne Unit declarà el protectorat en les tres quartes parts restants de l’arxipèlag, amb el nom de Protectorat Britànic de les Illes Salomó. El Tractat de Berlín, del 1900, fixà els límits entre els dos protectorats en una frontera que s’ha mantingut fins els nostres dies. Durant la Primera Guerra Mundial, foren els australians els qui conqueriren les illes del protectorat alemany. De fet, la Societat de Nacions assignà a Austràlia un mandat sobre tots els territoris vinculats a la Deutsch-Neuguinea. Austràlia administrà el mandat com a Territori de Nova Guinea.
Durant la Segona Guerra Mundial, Bougainville, com bona part de la Melanèsia, fou ocupat pels japonesos en el 1942. Les forces aliades, australianes, nova zelandeses i nord-americanes, lluitaren entre l’1 de novembre del 1943 i el 21 d’agost del 1945 per fer fora els japonesos. En el 1949, Austràlia va combinar les terres del mandat de Nova Guinea amb les del Territori de Papua (vinculat a Austràlia des del 1902), creant-hi el Territori de Papua i Nova Guinea.
En el 1975, el Territori de Papua i Nova Guinea esdevenia un Estat Independent com a reialme de la Commonwealth. En aquest estat hi anava inclosa la Província de les Illes Salomó del Nord. Pel que fa a la resta de les Illes Salomó, sota sobirania britànica, accediren a l’autogovern en el 1976 i a la independència en el 1978, convertint-se llavors en un altre reialme de la Commonwealth.
A començament dels 1970, l’explotació de les mines de coure i d’or augmentà de nivell. La multinacional Rio Tinto creà la Bougainville Copper Limited per explotar la mina de coure de Panguna. L’impacte ambiental d’aquestes explotacions no compensava a les poblacions locals en termes de beneficis laborals, financers o socials, i això animà un moviment per la independència de les Illes Salomó del Nord. En el 1975, quan es proclamà la independència de Papua Nova Guinea, aquest moviment procedí a proclamar la Republic of North Solomons. Però la república no prosperà per la intervenció governamental, i les Salomó del Nord quedaren integrades com a província a l’Estat Independent de Papua Nova Guinea.
En el 1988 revifà el conflicte de la mà del Bougainville Revolutionary Army (BRA). Intervingué de nou la Papua New Guinea Defence Force (PNGDF), i esclatà una guerra civil. En el 1990 es proclamà de nou la Republic of North Solomons, i el PNGDF es veure obligar a replegar-se. El BRA també rebé l’hostilitat de grups de bougainvilleans contraris a la secessió. La guerra s’enquistà. En el 1996, el govern de Papua Nova Guinea contractà la Sandline International per reprimir els independentistes, i aquesta companyia utilitzà mercenaris procedents de Sierra Leone. Aquest extrem mostrava la insostenibilitat d’un conflicte que havia produït la mort de 20.000 persones.
El 1997 s’arribà a un alto al foc i a l’inici de negociacions de pau, amb la mediació del govern de Nova Zelanda. El 30 d’agost del 2001 se signava a Arawa l’acord de pau entre el Govern de Papua Nova Guinea i els líders de Bougainville. Com a conseqüència d’aquest acord, el 25 de juny del 2002 s’establí la Regió Autònoma de Bougainville, amb capital a Buka.
L’acord de pau establia la garantia de celebrar un referèndum sobre el futur polític de Bougainville entre 10 i 15 anys després de l’establiment del govern autonòmic. En el 2005, s’establí el Govern Autònom de Bougainville. El 24 de juny del 2017, el Govern de Papua Nova Guinea i el Govern Autònom de Bougainville acordaren la creació de la Comissió del Referèndum de Bougainville com a entitat independent i parcial.
El referèndum s’ha dut a terme tant al territori autònom de Bougainville com a llocs de Papua Nova Guinea, d’Austràlia (Cairns, etc.) i de les Illes Salomó (Gizo, etc.) on hi ha una alta concentració de desplaçats, refugiats o emigrants procedents de la regió. El 29 de novembre ja s’havien desplegat el 99% de centres de votació, i a partir del 3 de desembre ja es tancaven els 829 centres electorals. A 6 de desembre, la majoria d’urnes ja han estat lliurades a la Comissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada