El retrat més conegut de Rafael de Riego. Avui, dia de cap d’any, commemorem el Bicentenari del pronunciament del coronel Rafael de Riego a Las Cabezas de San Juan (Baix Guadalquivir). El coronel Riego tenia al seu càrrec el Segon Batalló d’Astúries, que s’ha d’integrar a l’exèrcit expedicionari comandat pel comte de Calderón i que s’havia d’embarcar properament per restaurar l’ordre a l’Amèrica Espanyola. El moviment iniciat per Riego preconitzava la restauració de la Constitució del 1812, i ho aconseguí. Val a dir, que aviat apareixerien dissensions entre els “doceañistas” partidaris de la literalitat moderada de la Constitució i els “veinteañistas” més exaltats.
2020: Any Internacional de la Sanitat Vegetal
Fou en la 10a Sessió de Comissió sobre Mesures Fitosanitàries (CPM-10), en el 2015, que Finlàndia proposà l’establiment d’un Any Internacional de la Sanitat Vegetal per a l’any 2020. La CPM treballa en el marc de la Convenció Internacional de Protecció Vegetal (IPPC) i de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (la FAO). La proposta de Finlàndia rebé un fort suport en aquella mateixa sessió i s’acordà la proclamació de l’Any Internacional que fou confiat al lideratge finlandès.
En l’11a Sessió de la CPM, en el 2016, s’acordà entendre per “sanitat vegetal”, “la disciplina que utilitza un ventall de mesures per controlar i previndre que organismes causants de plagues i malalties es difonguin a noves àrees, especialment a través de la interacció humana en aspectes com el comerç internacional”. Així doncs, l’objectiu general de l’Any Internacional havia d’ésser “conscienciar de la importància i dels impactes de la sanitat vegetal en confrontar qüestions d’importància global com la fam, la pobresa i les amenaces a l’ambient i al desenvolupament econòmic. En aquesta sessió és creà un Comitè (IPPC IYPH StC) encarregat de tirar endavant l’Any Internacional.
En la 12a Sessió del CPM, el 2017, es va fer una crida als participants a fer contribucions fora de pressupost per a les activitats de promoció de l’Any Internacional.
En la 40a Sessió de la Conferència de la FAO, celebrada el juliol del 2017, s’adoptà la proposta finlandesa de l’Any Internacional. El director general de la FAO presentà al secretari general de Nacions Unides una resolució en aquest sentit.
En la 13a Sessió del CMP, el 2018, s’acordaren els termes bàsics del programa de l’Any Internacional i el pressupost de despeses.
El desembre del 2018, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà una resolució que declarava el 2020 com a Any Internacional de la Sanitat Vegetal.
Savary et al. (2019) ens ofereixen un retrat de l’impacte present de plagues i malalties vegetals sobre les principals collites alimentàries, responsables de pèrdues que van del 17% en el cas del cultiu de la patata fins al 30% en el cas de l’arròs.
Lesió en una fulla de patatera indicadora de míldiu, malaltia produïda pel fong Phytophtora infestans. Per previndre el míldiu de la patata hom fa ús de fungicides com el metalaxil, però l’efectivitat d’aquests fitosanitaris s’ha reduït com a conseqüència de la major difusió de variants de P. infestans que hi són resistents. La sanitat vegetal no tan sols s’ocupa del tractament i prevenció de malalties i plagues de cultius agrícoles i d’ecosistemes naturals, sinó també de l’impacte mateix que els fitosanitaris poden tindre sobre la salut humana així com a l’aparició de resistències que els facin inefectius
A Catalunya, la sanitat vegetal és un dels àmbits d’actuació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El Servei de Sanitat Vegetal treballa en prevenció i lluita fitopatològica, i coordina també programes de vigilància i control de la comercialització, utilització i experimentació de productes fitosanitaris.
L’any 2020 gregorià i els altres
L’any 2020 AD és un any de traspàs (de 366 dies), amb lletra dominical ED (en el sentit que comença en dimecres, lletra E, però a partir de l’1 de març segueix l’esquema dels anys que comencen en dijous, lletra D). Arrenca en la data juliana de 2.458.849,5 i en el segon Unix de 1.577.836.800. En el compte llarg maia l’any 2019 comença en 13.0.7.2.7. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2020 s’inicia el dilluns 30 de desembre del 2019, i la darrera setmana, la que farà 53, conclourà el diumenge 3 de gener del 2021. La Lluna comença l’any 2020 amb una edat de 4 dies, és a dir en el primer quart creixent. El Diumenge de Pasqua del 2020 serà el 12 d’abril. Per discrepàncies en el comptatge de l’edat lunar, la Pasqua Juliana s’escau en el diumenge següent, el 19 d’abril. La Pasqua Jueva (15 de Nisan) començarà el capvespre del 8 d’abril.
L’any 2020 és l’any 2058 de l’era, l’any 2773 de la fundació de Roma i l’any 3186 de la Discòrdia. L’Any Nou Lunar s’escaurà el dissabte 25 de gener, quan entrarem en el signe de la rata de metall (庚子). L’equinocci vernal del 2020 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 177 de l’era bahá’í.
L’equinocci autumnal del 2020 (22 de setembre) suposarà l’inici de l’any 7529 del món segons el còmput bizantí, l’any 2013 de l’encarnació segons el còmput etíop, l’any 1737 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 229 de la república francesa. La lluna nova d’agost (dia 20) indicarà l’inici de l’any 1442 de l’hègira. La lluna nova de setembre (dia 19) assenyalarà l’inici de l’any 5781 del món segons el còmput hebreu. En termes generals, l’any 2020 es correspon a l’any 6770 de la fundació d’Assur, el 5121 de kali yuga, el 4353 de l’era coreana, el 2970 de l’era amazic, el 2564 de l’era budista, el 2077 de l’era vikrami, el 1954 de l’era javanesa, el 1942 de l’era saka, el 1469 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆԿԹ), el 1427 de l’era bengalí, el 1382 de l’era birmana, el 1021 de l’era igbo, el 552 de l’era sikh, el 109 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa. En començar el mes de maig, el Japó farà el pas del primer any de l’era Reiwa (令和) al segon. El 6 de febrer, els britànics entrarien en l’any 69 Eliz. 2.
L’any 2020 astronòmic
El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, tindrà lloc el 5 de gener a les 07:48UTC (0,98324UA). L’afeli, màxim allunyament, es produirà el 4 de juliol a les 11:35UTC (1,017UA).
Els equinoccis seran el 20 de març a les 03:50UTC i el 22 de setembre a les 13:31UTC. Els solsticis es produiran el 20 de juny a les 21:44UTC i el 21 de desembre a les 10:02UTC.
Tindrem lluna nova el 24 de gener, el 23 de febrer, el 24 de març, el 23 d’abril, el 22 de maig, el 21 de juny, el 20 de juliol, el 19 d’agost, el 17 de setembre, el 16 d’octubre, el 15 de novembre i el 14 de desembre. És a dir que el 2020 és un any de 12 novilunis.
El 2020 serà un any de dos eclipsis solars, cap d’ells visible des de Barcelona:
- el 21 de juny del 2020, amb màxim a les 06:40:04UTC. Serà un eclipsi anul·lar per a una franja que anirà des del nord del Congo fins a les illes Carolines. S’observarà com a eclipsi parcial a bona part d’Àfrica, al sud-est d’Europa, a bona part d’Àsia, al nord d’Austràlia i al Pacífic més occidental. És l’eclipsi 36 dels 70 que integren el saros 137.
- el 14 de desembre del 2020, amb el màxim a 16:13:28UTC. Serà un eclipsi total en una franja que anirà des del Pacífic Central fins a gairebé Namíbia, creuant Xile (Temuco i Villarica) i Argentina. Es podrà veure com a eclipsi parcial a bona part de Sud-amèrica, a l’Àfrica sud-occidental i a part de l’Antàrtida. És l’eclipsi 23 dels 72 que integren el saros 142.
En el 2020 tindrem quatre eclipsis lunars, tots ells penumbrals i els tres primers visibles des de Barcelona:
- el vespre del divendres 10 de gener hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 16è del saros 144). A Barcelona, la lluna entrarà en la penombra a les 18:07CET, arribant a un màxim penumbral a les 20:10CET. La sortida de la penombra serà completa a les 22:12CET.
- el vespre del divendres 5 de juny hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 67è del saros 111). A Barcelona, la lluna sortirà per l’est a les 21:12CET, ja sota la penombra. El màxim penumbral serà a les 21:24CET, amb una caiguda de la magnitud de -0,41. La Lluna sortirà de la penombra a les 23:04CET.
- la matinada del 5 de juliol hi haurà un tercer eclipsi lunar penumbral (el 3r del saros 149). A Barcelona, la lluna entrarà a la penombra a les 5:07CET. El màxim penumbral local serà a les 6:18CET, amb una caiguda de magnitud de -0,65. Però la Lluna es posarà a les 6:22CET, encara sota penombra.
- el 30 de novembre hi haurà un quart eclipsi lunar penumbral (el 58è del saros 116). El màxim tindrà lloc a les 09:42CET. No serà, doncs, visible a Barcelona.
Entre les principals conjuncions del 2020 podem citar:
- el 23 de gener, a les 02:42UTC, Júpiter s’acostarà a 0,4°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de febrer, a les 13:18UTC, Mart s’acostarà a 0,8°S de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 19 de febrer, a les 19:36UTC, Júpiter s’acostarà a 0,9°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de març, a les 08:19UTC, Mart s’acostarà a 0,7°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 3 d’abril, a les 14:36UTC, Venus s’acostarà a 0,3°S de les Plèiades.
- el 22 de maig, a les 10UTC, Mercuri s’acostarà a 0,9°S de Venus.
- el 19 de juny, a les 08:52UTC, Venus s’acostarà a 0,7°S de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 9 d’agost, a les 13:51UTC, Mart s’acostarà a 0,8°N de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 6 de setembre, a les 04:42UTC, Mart coincidirà en posició amb la Lluna quedant-hi ocultat de manera perfecta.
- el 22 de setembre, a les 06:06UTC, Mercuri s’acostarà a 0,3°N de Spica.
- el 2 d’octubre, a les 17:09UTC, Venus s’acostarà a 0,1°S de Règulus.
- el 3 d’octubre, a les 03:21UTC, Mart s’acostarà a la Lluna a 0,7°N arribant a l’ocultació.
- el 12 de desembre, a les 20:40UTC, Venus s’acostarà a la Lluna a 0,8°N arribant a l’ocultació.
Les màximes elongacions de Mercuri seran el 10 de febrer (vespertina, 18°), el 24 de març (matutina, 27°), el 4 de juny (vespertina, 23°), el 22 de juliol (matutina, 20°), l’1 d’octubre (vespertina, 25°) i el 10 de novembre (matutina, 19°).
Venus comença l’any com a estel vespertí, i assolirà la màxima elongació el 24 de març amb 46°. Farà la conjunció inferior el 3 de juny, passant al cel matutí, assolint-hi la màxima elongació el 13 de d’agost (45°). I com a estel matutí conclourà l’any.
Mart comença l’any com a estel matutí a la constel·lació de les Balances. Després de passar per l’Escorpí, Sagitari i l’Aiguader, farà oposició al Sol a la constel·lació dels Peixos el 23 d’octubre (el màxim acostament a la Terra es produirà el 6 d’octubre, a 0,415 UA, i assolirà una magnitud aparent des de la Terra de -2,6). Així doncs tancarà l’any com a estel vespertí en aquesta mateixa constel·lació.
L’equinocci marcià del 8 d’abril marcarà l’inici de l’autumni a l’hemisferi nord i de la primavera a l’hemisferi sud. Mart assolirà el seu periheli el 3 d’agost (1,3814UA). El 2 de setembre serà el solstici que marca l’inici de l’hivern a l’hemisferi nord i de l’estiu a l’hemisferi sud.
Júpiter comença l’any com a estel matutí, tot just després d’haver fet conjunció amb el Sol a la constel·lació de Sagitari. L’oposició es produirà el 14 de juliol, encara a la mateixa constel·lació de Sagitari, assolint una magnitud aparent de -2,8 (la distància a la Terra serà de 4,139UA i el diàmetre aparent de 47,56 segons d’arc). D’aquesta manera, tancarà l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Capricorn.
Saturn començarà l’any fent conjunció amb el Sol el 13 de gener. Guanyarà elongació després com a estel matutí fins assolir l’oposició al Sol el 21 de juliol (amb una magnitud aparent de +0,1, un diàmetre de 18,4 segons d’arc; a una distància de la Terra de 8,995UA). Serà estel vespertí a partir de llavors, perdent elongació, instal·lat com Júpiter en la constel·lació de Capricorn.
Urà, en la constel·lació del Carner, fa la conjunció amb el Sol el 26 d’abril. L’oposició al Sol tindrà lloc el 31 d’octubre, quan la distància a la Terra serà de 18,788 UA i assolirà una magnitud aparent de +5,7 (amb un diàmetre de 3,73 segons d’arc).
Neptú, en la constel·lació de l’Aiguader, fa la conjunció amb el Sol el 8 de març. L’oposició al Sol tindrà lloc l’11 de setembre, quan la distància a la Terra serà de 28,922 UA i assolirà una magnitud aparent de +7,8 (diàmetre aparent de 2,32 segons d’arc).
De les pluges d’estels del 2020 indicarem:
- les quadràntides (3 de gener, 04:45UTC).
- les lírides (22 d’abril, 06UTC).
- les eta-aquàrides (4 de maig, 19UTC).
- les delta-aquàrides (27 de juliol, 21UTC).
- les perseides (12 d’agost, 13UTC).
- les oriònides (21 d’octubre, 05UTC)
- les S tàurides (5 de novembre, 06UTC).
- les N tàurides (12 de novembre, 05UTC)
- les leònides (17 de novembre, 11UTC).
- les gemínides (14 de desembre, 01UTC).
- les úrsides (22 de desembre, 09UTC).
Pel que fa a la cosmonàutica destacarem:
- el 17 de juliol hi ha previst el llançament de la missió Mars 2020 de la NASA. Aquesta missió aterraria al cràter Jezero de Mart el 18 de febrer del 2021, i disposaria d’un rover amb equipament d’anàlisi geològica i biològica.
- en el marc del programa ExoMars de l’ESA, el juliol del 2020 hi ha previst el llançament de l’estació Kazachok i del rover Rosalind Franklin. Bona part de la missió s’adreça a trobar indicis d’un passat biològic de Mart.
- el novembre del 2020 seria la data més propera al llançament d’Artemis 1, una missió no-tripulada que hauria de servir per provar la nau Orion en un viatge d’anada i tornada cap a l’òrbita lunar.
- el 2020 era una de les dates projectades per a l’apagada definitiva de les Voyager 1 i 2. A hores d’ara, però, encara hi ha alguns aparells en marxa en aquestes naus.
- en el decurs del 2020 es completarà el llançament dels 35 satèl·lits del Sistema de Navegació BeiDou-3 (北斗卫星导航系统), iniciat el març del 2015.
El nostre 2020 i els altres
El calendari electoral del 2020 queda marcat per les eleccions presidencials nord-americanes del 3 de novembre. Hi ha la incògnita de si el procediment d’impeachment contra el president Donald Trump arribarà abans d’aquesta data.
Pel que fa al calendari del Brexit, la data ara damunt la taula és el 31 de gener del 2020. Però com que ja s’han viscut diversos ajornaments, caldrà veure si es confirma.
Però també hi haurà altres conteses electorals: eleccions generals a Taiwan (11 de gener), a Guyana (2 de març); eleccions presidencials a la República Dominicana (17 de maig), a Polònia, etc.
Entre els grans esdeveniments globals podem citar:
- el Concurs d’Eurovisió, que se celebrarà a Rotterdam entre el 12 i el 16 de maig.
- l’EXPO 2020 de Dubai, entre el 20 d’octubre del 2020 i el 10 d’abril del 2021.
- la inauguració del Gran Museu Egipci, de Giza. Sense moure’ns de la conurbació cairota, també hi ha prevista la inauguració de la Nova Capital Administrativa d’Egipte.
Pel que fa a les cites esportives, destaquen sobretot els Jocs Olímpics d’Estiu que se celebraran a Tòkio entre el 24 de juliol i el 9 d’agost.
Altres esdeveniments esportius notables són:
- l’Eurocopa 2020 i la Copa Amèrica (Argentina-Colòmbia 2020) com a grans campionats futbolístics entre el 12 de juny i el 12 de juliol.
- la Copa del Món de Críquet T20, que se celebrarà a Austràlia entre el 18 d’octubre i el 15 de novembre.
D’altres fites previstes per al 2020 ens ofereixen un retrat de la nostra època:
- els grans investiments en defensa, com el sistema de míssils d’Aegis Ashore a Polònia, que serà operatiu en el decurs del 2020.
- els grans plans de mitigació del canvi climàtic, com la prohibició de tota tala d’arbres a Libèria, que serà sufragada amb un programa noruec d’ajut al desenvolupament de 150 milions de dòlars.
- els grans plans de lluita contra la malalties, com la campanya de tractament de l’hepatitis C a Egipte, que persegueix l’erradicació de l’HCV en un dels països que abans del desenvolupament dels antivirals tenia una de les més elevades incidències de la malaltia.
Si algú té queixa del nostre 2020 que es passegi una mica per la literatura futurista de temps passats:
- Sealab 2020 és una sèrie d’animació de Hanna-Barbera del 1972, que ens mostra una base situada en una muntanya submarina.
- l’Iron Man 2020 (creat el 1984) era un personatge de còmic que havia de veure-se-les amb un entorn distòpic d’alta tecnologia.
- A Droid (film del 1988), ens mostren Los Angeles en el 2020 com una ciutat marcada del crim, amb la lluita entre els policies Eliminators i els Droid Warriors of Azteca.
- 2020 Visions és una col·lecció de còmics del 1997-1998 ambientada en el 2020.
- Sekirei (2004-2015) és un manga ambientat al Tòkio del 2020, on la manipulació genètica d’humans és ja moneda corrent.
Droid (1988) ens mostra un 2020 marcat per la robotització, el crim i la pornografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada