Les defuncions observades a Catalunya durant l’epidèmia de covid-19

Laura Muñoz Ortiz i Montse Mias, de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i Anna Mompart Penina, de la Direcció General de Planificació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, han realitzat una anàlisi de les defuncions observades i esperades durant l’epidèmia de covid-19 a Catalunya que apareix en forma d’informe ràpid a la web de l’AQuAS.

Virions de SARS-CoV-2, l’agent causal de la covid-19, en una microelectrografia de transmissió obtinguda a la NIAID Integrated Research Facility de Fort Detrick, Maryland

Metodologia emprada

En aquest report, Muñoz et al. empren dades de defuncions enregistrades per covid-19 actualitzades a data de 25 de maig. Aquestes dades deriven, de fet, de la informació que rep el Departament de Salut de les empreses de serveis funeraris, que són complementades també amb les notificacions que recull el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC). Les empreses funeràries empren com a criteri allò que el metge ha fet constar com a causa de la mort en el certificat de defunció. Els certificats de defunció indiquen la covid-19 com a causa de la mort bé per una sospita clara derivada dels símptomes o per un positiu en una prova diagnòstica.
Muñoz et al. han analitzat de forma separada per homes i dones, i per tres grups d’edat (menors de 65 anys, de 65 a 74 anys, i de 75 anys en endavant). En alguns casos també s’ha tingut en compte el lloc de defunció, bàsicament si ha estat en residències o en altres entorns (hospital, domicili, etc.).
Com a població de referència per al càlcul de les taxes brutes de defunció es fan servir les dades del Registre Central d’Assegurats (RCA) del Servei Català de Salut, actualitzat a 31 de desembre del 2019.

Muñoz et al. han fet l’estimació de defuncions esperades a partir de dades diàries del Registre de mortalitat de Catalunya que abasten el període de l’1 de generl del 2015 al 31 de desembre del 2019. D’aquestes dades han obtingut una sèrie temporal, bo i aplicant-hi una regressió de Poisson per eliminar-hi tendències i mitjanes mòbils per eliminar-hi l’estacionalitat.

Com a dades observades es fan servir les del Registre Central d’Assegurats (RCA), abastant-hi totes les defuncions des de l’1 de desembre del 2019 al 24 d’abril del 2020.

De la comparació entre les “dades esperades” i les “dades observades” en pot resultar un “excés de defuncions”, és a dir que hi hagi més defuncions observades que esperades. Muñoz et al. defineixen el període d’excés de defuncions com els dies en què les morts esperades superen les morts observades de manera ininterrompuda. El percentatge d’excés de defuncions es calcula com el quocient entre l’excés de defuncions i les morts estimades.

Aquest percentatge d’excés de defuncions s’ha calculat de manera separa per dones i homes, pels tres grups esmentats d’edat i per regions sanitàries.

Les 12.146 defuncions causades per la covid-19 a Catalunya entre el 7 de març i el 25 de maig

Entre el 7 de març i el 25 de maig s’han registrat a Catalunya 12.146 defuncions causades per la covid-19 (el nombre seria 12.439 si tenim en compte les dades fins a l’11 de juny). Aquestes 12.146 defuncions suposen una taxa bruta de 158,7 morts per cada 100.000 habitants. De les 12.146 defuncions, 6.251 foren de dones (51,5%) i 5.895 foren d’homes (48,5%), la qual cosa es correspon a una taxa bruta de 160,4 defuncions per cada 100.000 dones i 157,0 defuncions per cada 100.000 homes.

El gros de la mortalitat es concentra en la població de més de 74 anys (9.919 defuncions, el 81,7%). De fet, les defuncions en menors de 65 anys suposen únicament el 6,4% del total (774). D’aquesta manera, la taxa bruta de defuncions per covid-19 és de 12,5 per cada 100.000 menors de 65 anys, i passa a 196,7 entre els 65-74 anys, i a 1369,8 defuncions per cada 100.000 majors de 74 anys. Això vol dir que, entre els majors de 74 anys, la covid-19 ha mort un 1,4% del total.
El pic de defuncions per covid-19 a Catalunya s’assolí el 31 de març, amb 400 defuncions diàries. Aquesta taxa diària de mortalitat es disparà a partir del 9 de març, i tingué un creixement exponencial en les dues setmanes següents. Les morts diàries no baixaren de 300 fins el 12 d’abril. La caiguda de la mortalitat fou més lenta que la pujada, i a data d’11 de maig encara se superaven les 50 morts diàries.

La mortalitat, en termes absoluts, és superior en els homes en els grups d’edat més jove (menors de 74 anys). Ara bé, com que la mortalitat es concentra entre els majors de 74 anys, i en aquest grup d’edat les dones són més nombroses que els homes, el resultat final són taxes brutes de mortalitat semblants entre els dos sexes. De tota manera, la taxa bruta de mortalitat entre els homes majors de 74 anys és de 1,5428% mentre que en les dones majors de 74 anys és de 1,2574%.

La mortalitat per covid-19 a les residències

Les defuncions per covid-19 a les residències de gent gran presenten un retard respecte de la població general d’una setmana. Les residències de gent gran, doncs, no foren pas un focus inicial, sinó que el virus trigà en arribar-hi, però quan ho va fer produí una elevada mortalitat.

Excés de defuncions durant l’epidèmia de covid-19 a Catalunya

Muñoz et al. observen un període d’excés de defuncions a Catalunya que va del 13 de març al 22 d’abril. Durant aquests 41 dies, s’observaren 13.476 defuncions mentre que les defuncions esperades serien de 6.994: l’excés de defuncions durant aquestes gairebé 6 setmanes fou de 6.482.
L’excés de defuncions entre el 13 de març i el 22 d’abril és superior en les dones que ens els homes. Mentre que entre els menors de 65 anys no es registra pràcticament excés de defuncions, el gros de l’excés es produeix en la població major de 74 anys.

Les regions sanitàries amb un percentatge més elevat d’excés de defuncions són l’Àrea Metropolitana Sud (181,3%), l’Àrea Metropolitana Nord (136,4%) i la Catalunya Central (162,2%). En termes relatius, la Ciutat de Barcelona és la regió sanitària amb un excés de defuncions relatiu més baix (67,7%). Entre mig queden l’Alt Pirineu i Aran (109,8%), les Terres de Lleida (85,6%), les Comarques de Girona (75,0%) i el Camp de Tarragona (74,8%). S’aparta de tot aquest esquema la regió sanitària de les Terres de l’Ebre, on no s’observa excés de mortalitat.

Pel que fa a la cronologia, els excessos de mortalitat començaren primer a la Catalunya Central i a la Ciutat de Barcelona (11 de març), seguides per les àrees metropolitanes sud i nord (13 de març), Girona (17 de març), Lleida (20 de març), Alt Pirineu i Aran i Camp de Tarragona (23 de març). D’aquestes regions, la primera en abandonar el període d’excés de mortalitat fou la Ciutat de Barcelona (1 d’abril), seguida per les regions de Lleida (8 d’abril), Alt Pirineu i Aran (13 d’abril), Girona (18 d’abril), mentre que les altres regions van haver d’esperar al 22-24 d’abril.

Si hom descompta les defuncions per covid-19, llavors apareix de fet, des del 2 d’abril del 2020 un període de disminució de les defuncions observades respecte de les esperades. De fet, entre el 2 i el 24 d’abril s’haurien evitat a Catalunya 1415 morts no-covid-19, probablement atribuïbles a accidents de trànsit o accidents laborals que no es produïren degut a les mesures de confinament.

Lligams:

- Anàlisi de les defuncions observades i esperades durant l’epidèmia de COVID-19 a Catalunya. Laura Muñoz Ortiz, Anna Mompart Penina, Montse Mias. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (2020)