El 9 de febrer arribava a l’òrbita marciana la Missió Emiratí a Mart, integrada pel vehicle orbital Esperança (مسبار الأمل). L’endemà ho feia Tianwen-1 (天问), missió xinesa que inclou un vehicle orbital, una estació de superfície i un vehicle de superfície. La tercera missió és la Mars 2020 de la NASA, que inclou un vehicle de superfície Perseverance i un helicòpter Ingenuity.
Probe, un satèl·lit meteorològic per a Mart
Operada des del Centre Espacial Mohammed bin Rashid la Emirates Mars Mission fou llençada el 19 de juliol del 2020 des del cosmòdrom de Tanegashima, al Japó. El 9 de febrer del 2021 s’inseria en òrbita marciana. El satèl·lit Hope orbita Mart amb un període de 55 hores, en el curs de les quals assoleix una altitud màxima de 43.000 km i una de mínima de 20.000 km.
Hope integra tres instruments principals:
- EXI (Emirates eXploration Imager).
- EMIRS (Emirates Mars InfraRed Spectrometer).
- EMUS (Emirates Mars Ultraviolet Spectrometer).
En certa forma, Hope és el primer satèl·lit meteorològic digne d’aquest nom. Seguirà la meteorologia marciana als seus ritmes diari i anual, amb especial atenció a fenòmens com les tempestes de sorra.
Tianwen-1: cinc qüestions per a Mart
Tianwen-1 és una missió operada per l’Administració Espacial Nacional Xinesa (CNSA). Fou llançada el 23 de juliol del 2020 des de Wenchang. El 10 de febrer s’inseria en òrbita de Mart. Amb una altitud mitjana de 400 km, una de les tasques és trobar un lloc adient a la Plana d’Utopia, perquè en el mes de maig s’hi dipositi el mòdul d’aterratge. Del mòdul d’aterratge emergirà un rover.
Així doncs, Tianwen-1 és una missió triple, amb component orbital, superficial estacional i superficial mòbil. Els cinc objectius de la missió són:
1) Estudi de la geologia morfològica de Mart, a través de les càmeres del mòdul orbital.
2) Estudi de les característiques de la superfície i de la subsuperfície, a través dels radars del mòdul orbital i del rover.
3) Estudi de les roques i de la seva composició mineral i elemental, a través dels espectròmetres del mòdul orbital i del rover.
4) Estudi de la ionosfera i de l’atmosfera, a través dels detectors de partícules del mòdul orbital i dels instruments de l’estació de superfície i del rover.
5) Estudi del camp magnètic i del camp gravitatori de Mart, a través dels magnetòmetres i radars del mòdul orbital i del rover.
Mars 2020: Perseverance i Ingenuity
Representació del rover Perseverance i, davant seu, de l’helicòpter Ingenuity
La missió Mars 2020 de la NASA i del JPL fou llençada el 30 de juliol del 2020. Avui ha tingut lloc l’aterratge al cràter Jezero.
Perseverance incorpora 19 càmeres i 2 micròfons, així com tot un equipament per a la presa de mostres geològiques. Com indica el nom de l’indret, Jezero fou en el seu temps un llac, i d’ací l’interès especial d’aquesta exploració.
Lligams
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada