divendres, 19 de febrer de 2021

Darrera de cada defunció per covid-19 es perdrien de mitjana 16 anys de vida

Epidemiologia: Gairebé 2,5 milions de persones han mort en el decurs del darrer any com a conseqüència de la covid-19. En un dels països més afectats, els Estats Units, es calcula que la covid-19 fa davallar en un any l’esperança de vida en el naixement. S’associa sovint la mortalitat per covid-19 a gent d’edat avançada amb comorbiditats, i això podria fer pensar que l’impacte en la reducció de l’esperança de vida fos limitat. Héctor Pifarré i Arolas, director de recerca del Centre de Recerca en Economia Salut de la Universitat Pompeu Fabra, ha coordinat una anàlisi de fins a quin punt són prematures les morts per covid-19, que apareixia ahir a la revista Scientific Reports. Pifarré et al. han calculat els anys de vida perduts en un total de 81 països com a conseqüència de morts atribuïbles a covid-19. El resultat, per a aquests països, és de 20,5 milions. En els països més afectats, a data de 6 de gener del 2021, els anys de vida perduts com a conseqüència de la covid-19 eren superiors als anys de vida perduts com a conseqüència de la grip estacional (entre 2 i 9 vegades superiors). És cert que les taxes de mortalitat per covid-19 són molt superiors en les persones més grans de 75 anys, però en corregir per l’esperança de vida, resulta que el 75% dels anys de vida perduts es corresponen a defuncions de persones menors de 75 anys, i un 25% a persones menors de 55 anys. Així doncs, la meitat dels anys de vida perduts per la covid-19 es deu a la mortalitat de persones situades en la franja de 55 a 75 anys. En els homes, els anys de vida perduts per la covid-19 són un 45% més que els anys de vida perduts per aquesta causa entre les dones.

Gràfic semilogarítimic de la mortalitat setmanal deguda a la covid-19 en el món i en cinc països més afectats per la pandèmia.

Una estimació dels anys de vida perduts per la covid-19

Aquesta recerca fou concebuda per Héctor Pifarré, de la Universitat Pompeu Fabra, i Mikko Myrskylä, de l’Institut Max Planck de Recerca Demogràfica, a Rostock, i del Center for Social Data Science de la Universitat d’Helsinki. En la concepció també hi participà Guillem López-Casasnovas de la UPF. També hi participaren Enrique Acosta i Tim Riffe, del MPI de Rostock; Adeline Lo, del Department of Political Science de la University of Wisconsin-Madison; i Catia Nicodemo, del Nuffield Department of Primary Care Health Science, de la University of Oxford. La recerca es finançà en part amb el projecte de la Fundació La Caixa de Pifarré i López Casasnovas.

La versió inicial de l’article fou tramesa a Scientific Reports el 10 de setembre. L’article fou acceptat el 27 de gener, i publicat el 18 de febrer.

Des del mes de gener del 2020, el debat ha estat l’equilibri entre les mesures per contindre o mitigar l’impacte sanitari de la covid-19, i l’impacte negatiu que aquestes mesures poden tindre sobre altres aspectes de la societat. N’hi ha per tant amb la covid-19? Al principi, un indicador cabdal era la taxa de fatalitat de la infecció, però aviat hom s’adonà que tan sols una fracció de les persones infectades podia ser detectada i, si bé el nivell de detecció ha millorat amb el pas dels mesos, la incertesa perdura. Hom s’ha centrat més aviat en el nombre total de morts per covid-19, però les estatístiques de mortalitat poden variar considerablement. Per exemple, a Catalunya, a data de 19 de febrer, el Departament de Salut compta 20.408 defuncions per covid-19, mentre que el Ministeri de Sanitat compta 10.089. Davant d’aquestes discrepàncies, hom ha confiat de vegades en les dades d’excés de mortalitat, que es basen en la comparació de les xifres de mortalitat registrades enguany amb les d’anys anteriors.

Fins i tot si hom accepta la xifra de morts atribuïdes a covid-19 a tot el món a data de 19 de febrer de 2.456.431, encara hi ha la qüestió de quin impacte real té aquesta xifra. No és el mateix que aquestes morts es concentrin en persones d’edat avançada i amb comorbiditats, que si afecten a persones més joves. És en aquest punt que entra el concepte d’“anys de vida perduts” (YLL en l’acrònim anglès).

Pifarré et al. fan els seus càlculs a partir de 1.279.866 defuncions produïdes en 81 països diferents. Les anàlisis es basen, d’una banda, en el còmput de morts atribuïbles a covid-19 en aquests 81 països, i en l’estimació d’excessos de mortalitat en alguns d’aquests països.

Els mateixos autors admeten que els anys de vida perduts retraten únicament un aspecte de l’impacte sanitari de la pandèmia (el més irreversible), i que caldria fer més endavant una estimació dels dies de salut perduts, en els quals s’inclourien a més de les pèrdues degudes a la mortalitat, les degudes a la incapacitació.

CoVerAge-DB

COVerAGE-DB és una base de dades creada per Riffe i Acosta que cobreix els casos i morts de covid-19 per edat i per sexe. L’anàlisi abasta els 81 països que en el moment d’iniciar l’estudi registraven algun cas letal de covid-19. Les dades de població d’aquests països foren extretes de la Human Mortality Database (HMD) i de World Population Prospects (WPP).

1.279.866 morts es corresponen a 20.507.518 anys de vida perduts

Pifarré et al. operen sobre una base de dades de 1.279.866 morts atribuïdes a covid-19. D’acord amb l’esperança de vida de cadascun dels 81 països per al període 2015-2020, totes aquestes morts es corresponen a 20.507.518 anys de vida perduts. És a dir, que de mitjana, cada mort per covid-19, suposaria la pèrdua de 16 anys de vida. O, dit d’una altra manera, de mitjana una mort per covid-19 és una mort prematura per 16 anys.

Aquesta estimació es basaria en la situació de la pandèmia a 6 de gener del 2021. Dels 81 països, en 35 d’ells les dades cobrien suficientment la primera onada de la pandèmia.

La covid-19 i la grip estacional

Centrar-nos massa en les xifres de covid-19 pot fer-nos perdre de vista altres aspectes. Pifarré et al., doncs, fan una comparació de l’impacte de la covid-19 en anys de vida perduts amb altres causes de mortalitat prematura: les malalties cardiovasculars, els accidents de trànsit i la grip estacional. Les malalties cardiovasculars són, de fet, una de les causes principals de pèrdua d’anys de vida. Els accidents de trànsit tenen un paper més discret. No obstant, hom ha preferit sovint la comparació amb la grip estacional, en el sentit que la covid-19 és una malaltia infecciosa respiratòria.

L’impacte de la covid-19 al llarg del 2020 ha estat molt desigual en diferents països. En alguns països altament desenvolupats, la covid-19 ha impactat enormement, i això es manifesta en el fet que en nombre d’anys de vida perduts, la covid-19 hagi estat molt més greu que una grip estacional (de 2 a 9 vegades més greu). En aquests mateixos països, hom pot dir també que l’impacte de la covid-19 ha estat de 2 a 8 vegades més greu que els accidents de trànsit. En canvi, és cert que la xifra de mortalitat prematura generada per la covid-19 empal·lideix amb les malalties cardiovasculars, on els valors d’anys de vida perduts són 2 o 4 vegades superiors als de la covid-19. No obstant això, a l’Amèrica Llatina, la covid-19 ha tingut un impacte superior fins i tot a les malalties cardiovasculars (fins a 2 vegades superior).

Els excessos de mortalitat en 19 països

Emprant com a referència el període 2010-2019, Pifarré et al. segueixen els excessos de mortalitat setmanal per a 19 països. Aquestes dades semblarien suggerir que la xifra real de morts per covid-19 és substancialment superior a la registrada (vora el triple). A Bèlgica, les morts registrades són força equivalents als excessos de mortalitat observats. En canvi, a països com Croàcia, Grècia o Corea del Sud, els excessos de mortalitat indicarien que tan sols s’han registrat una dotzena part de les morts realment produïdes.

L’impacte de la covid-19 segons l’edat

En la base de dades de defuncions utilitzada per Pifarré et al., l’edat mitjana és de 72,9 anys. Dels anys de vida perduts, el 44,9% es correspondrien a persones mortes entre els 55 i 75 anys d’edat; un 30,2% entre els menors de 55 anys; i 25% entre els majors de 75. Així doncs, els 16 anys de vida perduts típicament per una persona morta per covid-19 es corresponen als darrers anys de l’esperança de vida.

El perfil varia en diferents països. En els països de major renda, els anys de vida perduts es concentren en la població de més edat, mentre que en països de menor renda l’impacte sobre els menors de 55 anys és més pronunciat.

L’impacte de la covid-19 segons els sexe

La taxa de mortalitat registrada per covid-19 ja indicà des d’un bon començament que el risc era superior en homes en comparació amb dones. Ara bé, com que les dones són més presents en els grups de més edat (per una major esperança de vida), aquest biaix és, fins a cert punt, compensat. Pifarré et al. troben que, en tot cas, els anys de vida perduts són un 44% superiors en homes que en dones. Aquesta disparitat s’explica pel fet que l’edat mitjana de mort per covid-19 en homes és més primerenca que en dones (71,3 anys vs. 75,9 anys): d’aquesta manera, mentre una mort masculina per covid-19 implica la pèrdua mitjana de 15,7 anys, una mort femenina implicaria la pèrdua de 15,1 anys. A més, per cada 100 dones que moren de covid-19, hi moren 139 homes.

Aquesta diferència per sexe no és uniforme en tots els països. A Finlàndia o Canadà, en termes d’anys de vida perduts, els dos sexes es troben a par. Per contra, al Perú els anys de vida perduts en homes són del doble que en dones, i a Taiwan ho són el quàdruple.

273.947 vides perdudes

A data de 6 de gener del 2021, Pifarré et al. estimaven el nombre total d’anys de vida perduts per la covid-19 en 20.507.518. En els països més altament afectats, la covid-19 era equivalent a fins a 9 temporades de grip (a Espanya equivalent a 6 temporades de grip).

Aquests 20.507.518 anys de vida perduts, si compten una esperança de vida al naixement de 74,85 anys, suposaria 273.947 “vides completes perdudes”. Aquestes xifres podrien ser una subestimació, si hom atén al fet que els registres de mortalitat oficial atribuïda a covid-19 podrien suposar tan sols una tercera part de les morts que realment s’han produït com a conseqüència de la infecció per SARS-CoV-2. És clar que la metodologia utilitzada per calcular els anys de vida perduts pot conduir a una sobrestimació en el sentit que hom no té present la reducció en l’esperança de vida associats a factors de risc presents en la subpoblació de persones amb les formes més greus (i letals) de covid-19.

Què hauria passat si no s’hagués pres cap mesura davant de la covid-19? Les estimacions indicarien que els anys de vida perduts serien diversos ordres de magnitud superiors.

El quadre complet de l’impacte sanitari de la covid-19 hauria d’incloure també els anys viscuts amb discapacitat per les persones que hi han sobreviscut. No obstant, són pocs els estudis que han gosat fer estimacions en aquest sentit. La covid-19 cursa, en general, com una infecció aguda, però hi ha casos d’infeccions persistents, i també de seqüeles persistents de persones que fa temps que superaren la infecció.

Lligams:

- Years of life lost to COVID-19 in 81 countries. Héctor Pifarré i Arolas, Enrique Acosta, Guillem López-Casasnovas, Adeline Lo, Catia Nicodemo, Tim Riffe, Mikko Myrskylä. Sci. Rep. 11: 3504 (2021).

Cap comentari: