En una de les seves darreres novel·les, redactada en el 1901 i publicada pòstumament en el 1908, Jules Verne (1828-1905), La Chase au météore ens explica la descoberta d’un asteroide en ruta cap a un impacte a la Terra, i la recerca per observar aquest impacte i recuperar-ne els meteorits que en resultin. Val a dir que això de descobrir un impactador abans d’impactar és quelcom que no s’assolí fins més de cent anys més tard, quan en el marc del Catalina Sky Survey, Richard Kowalski el 7 d’octubre del 2008 identificà un objecte (que rebria la designació provisional de 2008 TC3) hores abans d’impactar en l’atmosfera terrestre damunt de Sudan, on se’n pogueren recuperar fragments. El cas és que descobertes com la de 2008 TC3 no passen d’ésser anecdòtiques (sis casos en total). A més, l’interval entre la descoberta i l’impacte no ha arribat en cap cas més enllà de les 24 hores.
La immensa majoria dels impactes d’objectes astronòmics sobre la Terra passa, al capdavall, imperceptible. Fa uns mesos, Rojas et al., amb un estudi a l’Antàrtida, reportaven que l’atmosfera de la Terra rep una entrada anual de material interestel·lar de 15.000 tones. Dels impactes recents, el més energètic fou el que es produí a Chelyabinsk el 15 de febrer del 2013: l’impactador, de 20 metres de diàmetre, produí un meteor que fou visible a desenes i desenes de kilòmetres de l’explosió principal (a uns 29,7 km de la superfície), i fou possible després recuperar una gran quantitat de meteorits. Però l’asteroide originari de l’impacte no s’ha trobat registrat en observacions astronòmiques.
En les darreres setmanes, aquests temes han tornat d’actualitat arran de la descoberta d’un asteroide que ha passat fregant la Terra. L’objecte, descobert el 25 d’octubre del 2021, pel Catalina Sky Survey, rebé la designació provisional de 2021 UA1. L’asteroide, d’uns 2 metres de diàmetre, arribà a acostar-se a la Terra, per damunt de l’Antàrtida, el mateix dia 25, unes 4 hores després de la descoberta, a uns 3047 km. Una aproximació tan estreta té un impacte sobre l’òrbita heliocèntrica de l’objecte, i així 2021 UA1 ha passat d’un període de 356 dies a un de 413 dies, és a dir que ha deixat el grup Aton pel grup Apol·lo.
Val a dir, però, que 2021 UA1 no és l’asteroide conegut que de més a prop ha fregat la Terra. L’any passat, el 16 d’agost, es descrigué l’objecte ZTF0DxQ, més tard catalogat com a 2020 QG, que passà a 2950 km de la superfície de la Terra. Però el rècord el té un altre asteroide, 2020 VT4, descobert el 13 de novembre de l’any passat, quinze hores abans de fer una aproximació a la Terra a tan sols 370 km per damunt de la superfície. Com a resultat d’aquesta aproximació, el període orbital de 2020 VT4 passà del grup Apol·lo al grup Aton.
Òbviament el rècord de 2020 VT4 és superat per tots els asteroides que impacten amb la Terra, car aquests arriben a una distància de la superfície de 0 km. En aquest cas, els asteroides (o meteoroides) tornen meteors i són destruïts, quedant en el millor dels casos un grapat de meteorits (o micrometeorits). Però hi ha una categoria intermèdia: la dels bòlids rasants.
De moment, cap bòlid rasant no ha estat observat prèviament com a asteroide. Se’ls constata com a bòlids, és a dir com a meteors, arran del seu impacte amb l’atmosfera terrestre. Però, degut a la trajectòria que segueixen, creuen l’atmosfera i una part més o menys gran retorna a l’espai exterior. Shober et al. (2019), emprant dades de The Desert Fireball Network, pogueren reconstruir la trajectòria del bòlid observat a Austràlia el 7 de juliol del 2017: l’objecte devia fer uns 30 cm de diàmetre (i no fou detectat pels sistemes d’observació astronòmica), creuà l’atmosfera de Terra en una trajectòria de 1300 km, s’acostà a la superfície de la Terra a 58,5 km, i retornà a l’espai exterior amb una òrbita extraordinàriament mutada que el dugué del grup Apol·lo a la família cometària de Júpiter.
“There are more things in Heauen and Earth, Horatio, Then are dream't of in our Philosophy”. Meteoroides, meteors i meteorits connecten cel i terra d’una manera vibrant. 2021 UA1 ha passat massa amunt per tornar en l’estat de meteor, però 3047 km no és gaire quan un s’acosta a un planeta com el nostre de 6371 km de radi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada