dissabte, 11 de juny de 2022

Un gran espinosàurid de l’illa de Wight

Paleontologia: Ens fascinen els grans dinosaures del Mesozoic. Si en el mes de febrer, posàvem l’atenció en un Abditosaurus kuehneni de fa 70 milions d’anys trobat al jaciment d’Orcau-1, a Tremp, ara la mirada se’ns va a un espinosaure trobat a la Formació Vectis de l’Illa de Wight. Chris T. Barker és el primer autor d’un article dedicat a aquesta darrera troballa en la revista Peer Journal of Life and Environment. Barker es fa dir “Vectivenator” a Twitter, per raó de la seva recerca a la Formació Vectis de Compton Chine, al litoral sud-oest de l’illa de Wight. Concretament, aquest article parteix de fragments de l’esquelet post-cranial (vèrtebres cervicals, sacrals i caudals; ili, costella i d’extremitats) recuperats de la unitat basal d’aquesta formació, l’equivalent a White Rock Sandstone. Barker et al. identifiquen aquests elements post-cranials com corresponents a un teròpode tetanur gegantí. En efecte, en termes de dimensions, és semblant a l’holotip de Spinosaurus, i depassa tots els teròpodes fins ara descrits a Europa. Barker et al. el consideren un espinosàurid, però no gosen per cap descripció taxonòmica. Diverses peces presenten signes d’una bioerosió post-mortem (tubs corbats) possiblement produïda per coleòpters.

Diagrama dels teròpodes coneguts més llargs

El teròpode més gran conegut d’Europa

La formació Wessex de l’Illa de Wight pertany al Grup Wealden. És en aquesta formació on s’han trobat gairebé tots els fòssils coneguts de dinosaures de l’illa de Wight. La formació Wessex consisteix en part en sediments fluviolacustrins, que és on s’han trobat restes de teròpodes tetanurs, saurpòpodes rebaquisàurids i titanosaurifoms, i ornistiquis anquilosaures i ornitòpodes. En canvi, en la formació Vectis que hi ha damunt de la formació Wessex les restes de dinosaures són rares: un grapat d’ornitòpodes, anquilosaures i teròpodes. Una part de les restes de la formació Vectis són en forma de petjades fossilitzades de teròpodes, tireoforans i ornitòpodes.

Compton Chine

Ara fa uns anys, Nick Chase, Mark Penn i Jeremy Lockwood trobaren a l’est de Compton Chine una sèrie de grans ossos de dinosaures fragmentats, encaixats en una matriu corresponent a la unitat basal (White Rock Sandstone) de la Formació Vectis. El material era en un canaló intermitentment exposat a uns 10 metres del front del penya-segat, i fou recuperat en el curs de diversos mesos. Tot sembla indicar que són restes corresponents a un sol individu. Barker et al. consideren que és un espinosàurid, el primer descrit a la Formació Vectis. Les dimensions de l’individu reconstruït el fan el teròpode més gran reportat al Supergrup Wealden i, probablement, de tot el registre fòssil europeu.

Els espinosàurids s’adaptaren a estils de vida semi-aquàtics durant el Cretàcic Primerenc i Mitjà. A Gran Bretanya d’aquest grup s’han descrit Baryonyx walkeri i Ceratosuchops inferodios, així com restes més fragmentàries de més difícil classificació.

Sediments de fa 120 milions d’anys

El Supergrup Wealden del sud d’Anglaterra és una successió d’estrats principalment no-marins acumulats en el Cretàcic Primerenc, a final del Berrasià i a principi de l’Aptià, fa uns 121 milions d’anys. Aquests dipòsits es formaren en dues sub-conques, la de Weald i la de Wessex. En la de Wessex la successió consisteix, primer, en el Grup Calcari de Purbeck i, després, en el Grup Wealden. El Grup Wealden de l’illa de Wight aflora sobretot al llarg de la cost sud-oest. Dins del Grup Wealden cal distingir els dipòsits al·luvials (formats en un context fluviolacustrí) de la Formació Wessex i els posteriors de la Formació Vectis.

La Formació Vectis té un gruix de 67 metres. Els tres membres constituents d’aquesta formació resultaren d’un ambient de llacuna litoral, previ a la transgressió marina aptiana. Es caracteritza per una baixa diversitat d’ostracodes i mol·luscs. La base de la Formació Vectis és la Cowleaze Chine, principalment argilosa. Ací trobem un estrat amb restes icnològiques de dinosaures, el llit Hypsilophodon, conegut a White Rock Sandston: estrets canals fluvials entrecreuaven un dipòsit al marge de la llacuna.

L’anàlisi filogenètica

Barker et al. empraren peus de rei digitals per mesurar en mil·límetres (amb una precisió de 0,1 mm) les dimensions de cada peça. La matriu comparativa que utilitzen consta de 41 unitats taxonòmiques operatives i codificada amb 1810 caràcters binaris.

IWCMS 2018.30: un espinosàurid indeterminat

Dins dels Dinosauria (Owen, 1842), Theropoda (Marsh, 1881), Tetanurae (Gauthier, 1986) i Spinosauridae (Strome, 1915), l’espinosàurid de White Rock Sandstone queda en una posició indeterminada.

L’espècimen IWCMS 2018.30 consta d’una probable vèrtebra dorsal fragmentada (2018.30.1), un parell de centres sacrals fusionats (2018.30.2), una vèrtebra causal anterior parcial (2018.30.4), fragments de costella (2018.30.5; 2018.30.6), peces d’ili (2018.30.7 i 2018.30.8) i porcions d’un os llarg (2018.30.9; 2018.30.10). Altres fragments també podrien correspondre a aquest individu.

La natura de les restes, fragmentades i en alguns casos deformades per les forces geològiques, impedeix els autors d’escatir amb seguretat la posició de l’espècimen dins dels espinosàurids. Pensen que les restes no quedaren soterrades fins 3-4 anys després de la mort de l’animal, quedant doncs exposades a meteorització i abrasió. En aquest interval també haurien patit probablement trepitjades. Alhora, invertebrats, probablement coleòpters dermèstid, excavaren tubs dins d’algunes de les peces per alimentar-s’hi.

De tota manera, Barker et al. creuen que aquest espècimen pertanyia a un tàxon encara no descrit. Assenyalen que és l’espinosàurid més recent documentat del Supergrup Wealden, encara que en aquesta fita podria ser contemporani a NHMUK PV R 5165, una gastada corona dental trobada a Atherfield, també a l’illa de Wight.

La presència de restes icnològiques a la White Rock Sandstone ja indicava que poblacions de dinosaures visitaven aquest litoral llavors fluctuant i colonitzat per plantes. De tota manera, és notable la presència d’aquest gran espinosàurid, que devia depassar els 10 metres de longitud. El gigantisme entre els espinosàurids és atribuït a una especialització semi-aquàtica, per bé que Barker et al. no ho tenen gens clar.

Una anàlisi de talls histològics d’aquest material podria ajudar a escatir possibles adaptacions aquàtiques d’aquest espinosàurid.

Lligams:

- A European giant: a large spinosaurid (Dinosauria: Theropoda) from the Vectis Formation (Wealden Group, Early Cretaceous), UK.. Chris T. Barker, Jeremy A.F. Lockwood, Darren Naish, Sophie Brown, Amy Hart, Ethan Tulloch, Neil J. Gostling. Peer J. 10: e13543 (2022).