Epidemiologia: Entre la primavera del 2020 i la del 2022, la pandèmia de covid-19 produí una intensa mortalitat, particularment en els pics de gener, abril i setembre del 2021 i el de febrer del 2022. Jonas Schöley, del Laboratori de Salut Poblacional de l’Institut Max Planck de Recerca Demogràfica, és el primer autor d’un article aparegut avui a la revista Nature Human Behaviour que tracta sobre els canvis experimentats en l’esperança de vida des de l’inici de la pandèmia de covid-19. Schöley et al. han fet estimacions de l’evolució de l’esperança de vida en 29 països d’Europa i d’Amèrica (Estats Units i Xile). Tenen en compte els canvis en la taxa de mortalitat per cada grup d’edat, i els comparen amb sotracs viscuts en èpoques passades. En el 2020 la caiguda de l’esperança de vida fou prou generalitzada, però en el 2021 hi ha diferències segons el país: mentre a l’Europa occidental hi havia un rebot en el sentit de recuperació de l’esperança de vida, a l’Europa oriental i als Estats Units continuaven els valors baixos d’esperança de vida. Hi ha una correlació negativa entre el dèficit d’esperança de vida durant la tardor del 2021 i la taxa de vaccinació. Si en el 2020, l’excés de mortalitat es concentrava en els grups d’edat avançada, en el 2021 aquest excés afectava grups més joves. Tot i que de manera inferior al 2020, l’any 2021 també fou un any on la pèrdua d’esperança de vida d’associà principalment a la covid-19.
Mentre que que a països com França, Bèlgica o Suïssa, en el 2021 es recuperà l’esperança de vida perduda en el 2020, en altres països la recuperació fou únicament parcial (Espanya, Itàlia, etc.), i en d’altres encara el 2021 fou un any de caiguda addicional de l’esperança de vida (Bulgària, Eslovàquia, etc.)
Pandèmia de covid-19 i caiguda en l’esperança de vida
Aquesta recerca fou concebuda per Jonas Schöley (de l’Institut Max Planck de Recerca Demogràfica, amb seu a Rostock), José Manuel Aburto (del Leverhulme Centre for Demographic Science and Departament of Sociology de la University of Oxford), Ilya Kashnitsky (del Centre Interdisciplinari de Dinàmica de Poblacions de la Universitat del Sud de Dinamarca, amb seu a Odense), Maxi S. Kniffka (Rostock), Hannaliis Jaadla (del Cambridge Group for the History of Population and Social Structure i de l’Institut Estonià d’Estudis de Població de la Universitat de Tallinn) i Ridhi Kashyap (Oxford). Tingueren cura de les dades Schöley, Kniffka, Kashnitsky, Luyin Zhang (Oxford), Jaadla i Kashyap. L’anàlisi formal fou a càrrec de Schöley, Kashnitsky, Kniffka, Zhang, Jaadla i Kashyap. Intervingueren en la investigació Schöley, Aburto, Kashnitsky, Zhang, Jaadla, Jennifer B. Dowd i Kashyap. La metodologia fou dissenyada per Schöley, Aburto, Kniffka, Zhang i Kashyap. El projecte fou administrat per Schöley. El programari fou gestionat per Schöley, Kniffka, Kashnitsky i Jaadla. La supervisió la realitzaren Schöley, Aburto i Kashyap. La validació fou a càrrec de Schöley, Aburto, Kashnitsky, Kniffka, Zhang, Jaadla, Dowd i Kashyap. Els gràfics foren elaborats per Schöley, Kashnitsky i Jaadla. La redacció original fou feta per Schöley, Aburto, Kashnitsky, Kniffka, Zhang, Jaadla, Dowd i Kashyap.
La recerca fou finançada per la Societat Max Planck, entre d’altres. Els autors agraeixen la tasca d’A. Karlinsky a la World Mortality Database.
Schöley, Aburto i Kashyap són els autors corresponsals. Trameteren l’article a la revista el 8 de març. Després d’un procés de revisió (en el que participaren, entre d’altres, Guillaume Marois, l’article fou acceptat el 17 d’agost, i publicat el 17 d’octubre.
L’esperança de vida és un indicador de la salut de la població. Un augment de la mortalitat es registra en forma d’un declivi de l’esperança de vida, mentre que una disminució de la mortalitat es manifesta en un augment de l’esperança de vida. Habitualment, quan es fan comparacions entre països s’utilitza una esperança de vida estandarditzada per l’edat, de manera que l’envelliment d’una població no alteri la comparació.
Durant la segona meitat del segle XX la majoria de països experimentaren un notable guany en termes d’esperança de vida. Entrat el segle XXI, els països de major renda han vist com s’alentia aquest avenç. La cosa empitjorà amb l’inici de la pandèmia de covid-19: una mortalitat sense precedents en els països de major de renda resultà en una reducció de l’esperança de vida. Aquesta caiguda en l’esperança de vida durant el 2020 fou força generalitzada, i castigà especialment països de l’Amèrica Llatina i de la Índia.
Hi hagué poques excepcions a la caiguda generalitzada de l’esperança de vida en el 2020: Noruega, Dinamarca, Nova Zelanda, Austràlia o Finlàndia (encara que, en aquest darrer cas, únicament si s’hi considera la població femenina).
Al llarg del 2021 l’impacte de la pandèmia de covid-19 sobre la mortalitat es va fer més heterogeni. Infeccions prèvies, intervencions no-farmacèutiques i la campanya de vaccinació es feren sentir en l’evolució de la pandèmia.
Schöley et al. han examinat els canvis produït en l’esperança de vida de 29 països des del 2019. A banda de 27 països europeus, consideren els Estats Units i Xile. Les dades procedeixen del projecte Short-Term Mortality Fluctuations. Distingeixen entre els canvis anuals en l’esperança de vida, i els dèficits en esperança de vida (aquests darrers calculats suposant que no hi hagués hagut canvis des del 2019). Amb tècniques de descomposició descriuen el rol dels diferents grups d’edat en aquests canvis, així com el pes de la mortalitat per covid-19. Tenen present la població total i la població distribuïda pels dos sexes.
La recuperació del 2021
Entre els 29 països estudiats, n’hi ha 8 que mostren una recuperació notable de l’esperança de vida al llarg del 2021: Bèlgica, Suïssa, Espanya, França, Anglaterra i Gal·les, Itàlia, Suècia i Eslovènia. N’hi ha 12 països on l’esperança de vida caigué encara més en el 2021: Bulgària, Xile, República Txeca, Alemanya, Estònia, Grècia, Croàcia, Hongria, Lituània, Polònia, Eslovàquia i els Estats Units. A Escòcia i Irlanda del Nord, l’esperança de vida no experimentà canvis en el 2021. És remarcable el cas de Noruega que mostrava en el 2021 una esperança de vida ja superior als valors del 2019.
En comparació amb el 2020, l’excés de mortalitat en el 2021 es desplaçà cap a grups d’edat més joves. Així, per exemple, als Estats Units la mortalitat per a majors de 80 anys en el 2021 ja havia tornat als valors pre-pandèmics, mentre que augmentava encara la mortalitat en grups menors de 60 anys.
La pandèmia de covid-19 trastocà la tendència dels darrers anys a reduir la distància en esperança de vida entre dones i homes. En efecte, la sobremortalitat per covid-19 afectà més homes que dones. Així a Espanya, l’avantatge en esperança de vida de les dones passà de 5,40 anys a 5,66.
La mortalitat oficialment registrada per covid-19 encara explica la major del dèficit d’esperança de vida del 2021.
En mirar dades d’octubre del 2021, Schöley et al. troben una associació entre un menor dèficit d’esperança de vida i una major taxa de vaccinació contra la covid-19.
La sobremortalitat de covid-19 en comparació amb sotracs dels darrers 120 anys.
Els registres històrics mostren com en la primera meitat del segle XX la majoria dels 29 països analitzats experimentaren xocs de sobremortalitat que interrompien momentàniament la tendència a l’augment en l’esperança de vida. En els 40 anys anteriors a la pandèmia de covid-19 la freqüència de crisis de mortalitat havia disminuït marcadament. Entre les excepcions a aquesta tendència hi hagué la crisi de mortalitat en l’Europa Oriental posterior a la caiguda del bloc soviètic. La crisi de la covid-19, en aquest sentit, és comparable amb magnitud a la crisi post-soviètica, i queda relativament lluny de les grans crisis associades a la Primera Guerra Mundial i a la pandèmia de grip del 1918.
Lligams:
- Life expectancy changes since COVID-19. Jonas Schöley, José Manuel Aburto, Ilya Kashnitsky, Maxi S. Kniffka, Luyin Zhang, Hannaliis Jaadla, Jennifer B. Dowd, Ridhi Kashyap. Nature Human Behaviour (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada