L’epidemiòleg Hagai Levine té com una de les principals àrees de recerca els factors ambientals que poden afectar la reproducció masculina. Nombrosos estudis indiquen l’existència d’una tendència a la baixa en la qualitat del semen i altres marcadors de la salut reproductiva masculina. Fa cinc anys Levine realitzà una meta-anàlisi sobre la tendència en la concentració espermàtica i el recompte espermàtic total en homes d’Amèrica del Nord, Europa i Austràlia, que posava de manifest una caiguda en aquests paràmetres entre el 1981 i el 2013. Ara Levine és el primer autor d’una nova meta-anàlisi, que apareix a la revista Human Reproduction Update, en la que s’inclouen dades de l’Amèrica Central i Austral, d’Àsia i d’Àfrica. Levine et al. feren recerques en les bases de dades de PubMed/MEDLINE i Embase per identificar estudis de recompte espermàtic publicats entre el 2014 i 2019. Revisaren 2936 abstracts i 868 articles sencers, identificant en 38 d’aquests estudis un total de 44 estimacions de recompte espermàtic que complien els criteris que havien preestablert. Sumant-hi els de la meta-anàlisi anterior, contemplen un total de 288 estimacions procedents de 223 estudis que cobreixen el període que va del 1973 al 2018. Globalment, troben que el recompte espermàtic davallà apreciablement entre el 1973 i el 2018. El model lineal més simple calcula una caiguda de 0,87 milions d’espermatozoides/ml/any, amb un interval de confiança del 95% entre 0,89 i 0,86. La caiguda és del 51,6%, i s’accelera en el període 2000-2018 (el declivi percentual per any passa de l’1,16% al 2,64%). El declivi, doncs, té un abast global, i no pas restringit als continents més desenvolupats, i a més presenta una acceleració en les darreres dues dècades.
La tendència a la baixa del recompte espermàtic
Aquest estudi fou concebut i dissenyat per Hagai Levine i Shanna H. Swan, professora de medicina ambiental i salut públic a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai. El disseny i execució de l’estratègia de cerca fou a càrrec de Levine i de l’arquitecta d’informació Rachel Pinotti. L’adquisició, anàlisi i interpretació de les dades fou realitzada per Levine, Niels Jørgensen, Anderson Martino-Andrade, Jaime Mendiola, Dan Weksler-Derri, Maya Jolles, Pinotti i Swan. Levine i Jolles feren l’anàlisi estatística. Levine, Pinotti, Swan i Jolles feren la feina administrativa, mentre que Levine i Swan supervisaven tot l’estudi. El primer esborrany de l’article fou redactat per Levine, Shawn i Jolles. Levine, Jørgensen, Martino-Andrade, Mendiola, Weksler-Derri, Pinotti i Swan revisaren l’article fins a la versió tramesa a la revista el 10 de juny. Després d’una nova revisió, conclosa el 29 de setembre, la revista acceptà l’article l’11 d’octubre, i el publicà el 15 de novembre.
Aquesta meta-anàlisi rebé el suport financer de The Grantham Foundation for the Protection of the Environment. Els autors agraeixen a Alexandria Albert el suport en la revisió de la literatura.
Levine et al. (2017) havien realitzat una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi de regressió amb estudis sobre recompte espermàtic publicats entre el 1981 i el 2013, que abastaven els països més desenvolupats: Amèrica del nord, Europa, Austràlia i Nova Zelanda.
La primavera del 2020 feren una nova recerca encarada a estudis publicats entre el 2014 i el 2019. Ara tenien l’oportunitat d’analitzar també els països emergents d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Paral·lelament, en els darrers anys hom ha vist com la infertilitat masculina afecta especialment poblacions de renda baixa. La baixa qualitat espermàtica correlaciona amb una alta mortalitat i morbiditat. Un baix recompte espermàtica es relaciona també amb uns baixos nivells de testosterona, i s’associa a un major risc de càncer testicular i d’anomalies genitals.
Entre els autors hi ha epidemiòlegs, andròlegs i una bibliotecònoma mèdica. Han seguit els criteris de meta-anàlisis d’estudis observacionals en epidemiologia.
La recerca en les bases de dades de PubMed/MEDLINE i EMBASE pretenia identificar publicacions en llengua anglesa que reportessin dades primàries en recompte espermàtic humà. El període de la recerca era el 2014-2019, en el benentès que el període anterior era comprès en la meta-anàlisi del 2017. La recerca fou duta a terme el 15 de maig del 2020, amb els termes “sperm count”, i amb mots claus com ara ‘sperm density’ o ‘sperm concentration’. Eren deixats de banda els estudis únicament amb animals no-humans.
Els estudis elegibles eren classificats en dos grups: a) estudis sobre homes no seleccionats per l’estatus de fertilitat, com ara homes joves examinats per al servei militar o estudiants universitaris; b) estudis sobre homes les companyes dels quals haguessin tingut un infant o fossin en gestació, i per tant classificables com a ‘fèrtils’.
D’aquesta manera eren exclosos els estudis sobre participants seleccionats per la seva infertilitat o subfertilitat, pels seus paràmetres seminals o per anormalitats genitals, malalties o medicacions. També eren exclosos els estudis limitats a homes amb exposicions que podien afectar la fertilitat (ocupacional, post-operatori, fumadors, etc.). Sí que eren inclosos els estudis de candidats a vasectomia o a donadors de semen si la qualitat seminal no era criteri per incloure’ls-hi. S’excloïen els estudis que utilitzaven mètodes de recol·lecció del semen diferents a la masturbació, o els que empraven mètodes de comptatge alternatius a l’hemocitòmetre. També eren exclosos els estudis amb una mida mostral inferior a 10 homes.
L’examen del títol i del resum suposava un primer filtre per als estudis resultants de la cerca. Després seguia una revisió del text complet, assignant-lo a la categoria d’estudi exclòs o d’estudi inclòs. Hom tenia cura de no utilitzar una mateixa població més d’una vegada.
Els paràmetres principals eren la concentració espermàtica (SC) i el recompte espermàtic total (TSC). D’aquests paràmetres es considerava la mitjana, la desviació estàndard, el mínim, el màxim, la mediana i els percentils. També es tenien en compte el volum seminal (mitjana i mètode de mesura), la mida mostral, els anys de recol·lecció de la mostra, dades sobre covariats (grup de fertilitat, país, edat, temps d’abstinència reportat, etc.).
Models de regressió lineal simple foren aplicats per estimar SC i TSC com a funcions de l’any de recol·lecció de la mostra. Els models s’aplicaren a tots els homes, i al grup dels no-seleccionats i dels fèrtils. Els models de meta-regressió eren controlats per grup de fertilitat, edat, temps d’abstinència, etc. Hom diferenciava entre els continents més desenvolupats (NEA) i els continents en vies de desenvolupament (SAA). El període d’estudi era puntuat per als anys 1972, 1985, 1995 i 2000.
La revisió sistemàtica
En les bases de dades Levine et al. identificaren 2936 publicacions noves. D’aquestes es retiraren 151 registres duplicats, i 1917 foren descartades en llegir-ne el títol o el resum. Així doncs es revisaren els textos complets de 868 articles, excloent-hi 743. Els 125 articles restants foren sotmesos a un triatge en l’extracció de dades, de forma que 87 foren exclosos (44 d’ells eren publicacions múltiples). Quedaren, doncs, 38 estudis de mostres de semen corresponents a 14.233 homes, amb 44 estimacions úniques de mitjana de concentració espermàtica.
Sumant els inclosos en la meta-anàlisi del 2017, això suposa incloure 223 estudis i 288 estimacions, que cobreixen un període que va del 1973 al 2018, amb dades de 57.168 homes. Les dades cobreixen 53 països de 6 continents. De les 288 estimacions, 118 (41%) són d’homes NEA no-seleccionats, 35 (12%) d’homes SAA no-seleccionats, 81 (28%) d’homes NEA fèrtils i 54 (19%) d’homes fèrtils SAA.
La combinació de totes aquestes dades indica una tendència al declivi de la concentració espermàtica amb un ritme anual de 0,87 milions/mL (amb un interval de confiança del 95% entre 0,86 i 0,89, i una P < 0,001) entre el 1973 i el 2018. D’aquesta manera, la concentració espermàtica hauria tingut un declivi anual el 0,93%, que agregadament suposa una caiguda del 41,5% entre el 1973 i el 2018.
Si s’utilitza un model estratificat d’acord amb el grup de fertilitat, hom observa que la caiguda és superior entre els homes no-seleccionats (-1,23%, amb un interval de confiança del 95% entre -1,20% i -1,25%) que entre els homes fèrtils (-0,30%, amb un interval de confiança del 95% entre -0,27% i -0,30%).
Una tendència semblant s’observa pel que al recompte espermàtic total, amb una caiguda anual de 2,8 milions d’espermatoizoides (amb un interval de confiança del 95% entre 2,74 i 2,86).
El volum seminal no experimenta canvis en el període estudiat.
El declivi en la concentració espermàtica és present a tots els continents. La tendència, a més, s’accelera si hom considera únicament el període 2000-2018. Levine et al. esperen que aquestes dades despertin l’atenció del públic general i, especialment, dels qui prenen decisions.
Lligams:
- Temporal trends in sperm count: a systematic review and meta-regression analysis of samples collected globally in the 20th and 21st centuries. Hagai Levine, Niels Jørgensen, Anderson Martino-Andrade, Jaime Mendiola, Dan Weksler-Derri, Maya Jolles, Rachel Pinotti, Shanna H Swan. Human Reproduction Update: dmac035 (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada