Quant carboni fòssil podem consumir sense fer pujar més de 1,5 K la temperatura global mitjana postindustrial?

Aquesta és la pregunta que volen respondre Robin D. Lamboll i els altres autors d’un article publicat a la revista Nature Climate Change. El concepte que hi ha darrera de la qüestió rep el nom de pressupost romanent de carboni (RCB en l’acrònim anglès), i es defineix com la quantitat neta de CO₂ que la humanitat pot emetre encara sense excedir un determinat nivell d’escalfament global. Habitualment aquest límit se situa en 1,5 K, entesa com la diferència entre la temperatura global mitjana del pic d’escalfament i la temperatura de l’època preindustrial. Així ho entén l’Acord de París del 2015, que utilitza l’RCB com a indicador de la consecució dels objectius globals de mitigació del canvi climàtic antropogènica a través de l’acció política. El valor d’RCB és petit, és a dir que hi ha poc marge de maniobra, però aquesta petitesa fa que la incertesa en el moment de calcular-lo s’hi faci notar. Lamboll et al. avaluen en aquest article estimacions recents de l’RCB pel Panell Internacional Sobre Canvi Climàtic (IPCC), presenten dades més recents i càlculs encaminats a aconseguir unes estimacions més precises i robustes. A data de gener del 2023, l’RCB per disposar d’un 50% de probabilitat de situar l’escalfament per sota de 1,5 K seria, segons aquestes estimacions, de 250 GtCO₂, que equival a sis anys de les actuals emissions. Si hom situa l’objectiu de limitació en un escalfament de 2 K, l’RCB seria de 1200 GtCO₂ (equivalent a 28 anys amb l’actual ritme d’emissions). Pel que fa a la incertesa d’aquestes estimacions, Lamboll et al. assenyalen les emissions antropogèniques d’altres gasos d’efecte hivernacle, que podrien persistir, segons el context socioeconòmic, en una societat global que hagués fet una transició energètica més enllà de les zero emissions netes de CO₂. A aquesta incertesa s’hi suma la derivada de factors geofísics.

Lamboll et al. han estimat la mida del romanent del pressupost de carboni per evitar un pic d’escalfament total de 1,5 K

El romanent disponible de carboni

Aquesta recerca ha estat concebuda per Robin D. Lamboll (investigador de l’Imperial College London), Jarmo S. Kikstra (doctorand a l’Imperial College) i Joeri Rogelj (professor de ciència i política climàtiques de l’Imperial College). Lamboll, Zebedee R. J. Nicholls (del Climate Energy College de la University of Melbourne) i Christopher J. Smith (investigador de la University of Leeds) escrigueren i executaren el codi per a la recopilació de dades. Lamboll, Edward Byers (investigador de l’International Institute for Applied Systems Analysis), Kikstra i Rogelj analitzaren les dades. La recerca es finançà amb programes europeus.

Lamboll trameté l’article el 5 d’agost. La revisió fou a càrrec de Nadine Mengis, Antti-Ilari Partanen i Benjamin Sanderson. L’article fou acceptat el 20 de setembre i publicat el 30 d’octubre.

En el càlcul de l’RCB hom té en compte l’efecte d’altres factors antropogènics diferents de les emissions de CO₂. La finalitat de l’RCB és disposar d’un element per jutjar la velocitat necessària del procés de descarbonització per assolir l’objectiu de no depassar els 1,5 K d’escalfament en relació al nivell preindustrial. Hom pot repartir l’RCB de manera equitativa entre les nacions signatàries de l’Acord de París. El problema és que aquest repartiment es fa sobre un RCB que ja és prou baix i per tant massa susceptible de veure’s afectat per les incerteses del procés d’estimació.

El Sisè Report de l’IPCC desglossà l’RCB en un component de CO₂ i en un component per altres factors. En el càlcul participaven:
- l’augment de temperatura per unitat de carboni emès (TCRE).
- l’escalfament històric (és a dir el nivell assolit d’escalfament antropogènic per damunt de la temperatura mitjana preindustrial).
- l’acció de mecanismes de retroalimentació del sistema terrestre (ESF).
- l’escalfament històric i recent degut a factors diferents de les emissions de CO₂.
- les temperatures industrials, que l’IPCC manega amb una precisió de 0,2 K.

L’RCB es pot entendre com les emissions netes acumulades de CO₂ prèvies a l’assoliment de l’estadi de les zero emissions. En tots els escenaris contemplats, les emissions antropogèniques de CO₂ serien les úniques en arribar a un valor de zero, mentre que altres gasos d’efecte hivernacle encara tindrien emissions netes i passarien a protagonitzar l’escalfament addicional. Ara bé, aquests escenaris contemplen que després d’assolir les zero emissions de CO₂ hom passaria a una captació antropogènica neta de CO₂ atmosfèric, de manera que aquest factor contrarestés o cancel·lés l’efecte d’altres gasos d’efecte hivernacle.

Lamboll et al. actualitzen les estimacions de RCB per al 2022 i la situen en 250 GtCO₂ si hom vol assolir una probabilitat del 50% de limitar l’escalfament a 1,5 K. Ara bé, per disposar d’una probabilitat del 83% ja fem tard (-170 GtCO₂). Si ens conformen amb una probabilitat del 17% l’RCB puja a 840 GtCO₂.

Per limitar l’escalfament a 2 K amb una probabilitat del 90% l’RCB hauria de ser de 500 GtCO₂. Per valorar aquestes xifres cal recordar que només en el 2022 les emissiona antropogèniques netes de CO₂ foren de 40 GtCO₂, de manera que ja només tindríem 12 anys per disposar d’una probabilitat del 90% de limitar el pic d’escalfaments a 2 K.

Dit d’una altra manera, si l’objectiu de les zero emissions s’assoleix en el 2035 tindríem un 50% de probabilitat que el pic d’escalfament fos inferior a 1,5 K. Si l’objectiu no s’assoleix fins el 2050 hi hauria un 90% de probabilitat que el pic d’escalfament fos inferior a 2 K, però si ens hem d’esperar al 2070 aquesta probabilitat es reduiria al 66%.

Lligams:

- Assessing the size and uncertainty of remaining carbon budgets. Robin D. Lamboll, Zebedee R. J. Nicholls, Christopher J. Smith, Jarmo S. Kikstra, Edward Byers, Joeri Rogelj. Nature Climate Change (2023).