Arqueologia: El professor Guido Giordano ha liderat una recerca sobre una peça de vidre orgànic format a partir del cervell d’una de les víctimes mortals de l’erupció de Vesuvi del 79 AD a Herculanum. En un article a Scientific Reports, Giordano expliquen el procés de vitrificació d’aquesta massa cerebral. En general, el vidre es forma quan un líquid es refreda prou ràpidament com perquè no pugui cristal·litzar. La vitrificació de teixits orgànics és una pràctica habitual en el laboratori, que es fa a través de la criopreservació en nitrogen líquid. Aquests vidres orgànics són ben fràgils a baixa temperatura, i hom pot aprofitar-ho en processos d’homogeneïtzació. Ara bé, si els vidres orgànics es deixen a temperatura ambient acaben per recuperar el seu estat tou originari. Giordano et al. ens presenten una vitrificació orgànica del tot diferent. El material d’aspecte vitri fou trobat dins del crani d’un cadàver sepultat en dipòsits de flux piroclàstic de l’erupció del Vesuvi de l’any 79. Aquest material es formà per un procés únic de vitrificació del cervell a molt alta temperatura. És la primera vegada que es descriu un vidre orgànic d’aquesta naturalesa. La temperatura de vitrificació d’aquest material era superior a 510 °C, de manera que el cadàver degué trobar-se exposat un flux piroclàstic molt més valent. Un procés de ràpid escalfament i de ràpid refredament hauria permès la formació d’aquest vidre, on quedaren preservades microestructures cerebrals.
Les electromicrografies del vidre estudiat per Giordano et al. mostren la preservació d’estructures neurals com ara axons
Un vidre natural
Els vidres naturals no són del tot rars a la Terra. L’estat vitri es correspon a una fase condensada de la matèria no-cristal·lina.
En entorns volcànics poden formar-se habitualment vidres silícics a partir del ràpid refredament de magma viscós, com és el cas de l’obsidiana.
La formació de vidres orgànics parteix d’una limitació: els teixits orgànics són format principalment per aigua. La vitrificació per criopreservació requereix assolir temperatures molt baixes, típicament de -120 °C. A temperatura ambient, aquests vidres orgànics recuperen la textura original.
És doncs ben excepcional trobar restes aparentment vitrificades de material orgànic en el crani d’una víctima d’Herculaneum soterrada pels dipòsits de flux piroclàstic que destruïren aquesta localitat i també Pompeii l’any 79 AD, en una erupció pliniana del Vesuvi.
Aquesta víctima fou trobada en el seu llit, situat en l’interior del Collegium Augustalium. Es tractaria d’un home jove d’uns 20 anys. Hom creu que es tractaria del guardià del Collegium, institució dedicada al culte de l’Emperador August. El Collegium se situava en el Decumanus maximus de Herculaneum.
Les restes de dins del crani són orgàniques i es corresponen a teixit cerebral, tal com mostra la detecció de proteïnes i d’àcids grassos. També hi ha restes de greix de cabell.
La natura vítria del material es manifesta en la seva aparença negra i lluent, com d’aspecte d’obsidiana.
La microscòpia electrònica d’escaneig posa de manifest la preservació de xarxes complexes de neurones, axons i altres estructures neurals. Hi hauria preservat material del cervell i de la medul·la espinal.
L’erupció del Vesuvi en aquella ocasió matà instantàniament diversos milers de persones. Hom ha arribat a desenterrar en les excavacions arqueològiques un total de 2000 cossos. Però només en aquest cas hi ha restes vitrificades del sistema nerviós central.
Hom esperaria que un material piroclàstic de centenars de graus Celsius cremés i destruís tot teixit tou.
L’escenari de preservació
Giordano et al. reconstrueixen un escenari en el que un núvol ràpid i molt calent de cendra seria el primer factor de mortalitat durant l’erupció del Vesuvi. El guardià del Collegium quedaria després exposat a temperatures superiors a 510 °C sense que això destruís totalment el teixit cerebral del cadàver. A mesura que el núvol de cendra es dissipava en qüestió de minuts, la temperatura davallà a condicions ambientals, a un ritme de 1000 K/s. La cendra no arribà a cobrir tot el cadàver. La caiguda de dipòsits piroclàstics sepultà progressivament Herculaneum, però ja a una temperatura inferior, de manera que el cervell vitrificat no fou danyat, i quedà preservat fins els nostres dies.
Lligams:
- Unique formation of organic glass from a human brain in the Vesuvius eruption of 79 CE. Guido Giordano, Alessandra Pensa, Alessandro Vona, Danilo Di Genova, Raschid Al-Mukadam, Claudia Romano, Joachim Deubener, Alessandro Frontoni & PierPaolo Petrone. Scientific Reports 15: 5955 (2025).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada