La resistència a antimicrobians en infeccions per Klebsiella en animals de companyia

Microbiologia veterinària: Laila Darwich Soliva és membre del Grup de Recerca en Malalties Transmissibles en Sanitat Animal de la UAB. Són conscients que, des del paradigma d’Una Sola Salut, la resistència a antimicrobians en infeccions d’animals de companyia és rellevant també per a la salut humana. Això seria especialment cert per a bacteris patògens oportunistes del gènere Klebsiella. En un article publicat al número especial de ‘Proves de susceptibilitat als antibiòtics i diagnòstic ràpid de la resistència antimicrobiana’ de la revista Antibiotics, amb María Jiménez-Serrano com a primera autora, presenten un estudi retrospectiu sobre l’epidemiologia d’infeccions de Klebsiella en gossos i gats de la Península Ibèrica. Un total de 809 isolats clínics collits entre el 2016 i el 2024 foren analitzats al Departament de Veterinària de Laboratoris Echevarne, a Barcelona. D’aquests isolats, el 70% corresponien a Klebsiella pneumoniae, més prevalent en gats (76%) que en gossos (68%). Els isolats dermatològics i respiratoris eren els que presentaven una major prevalença de multiresistències. La multiresistència era més freqüent en gats (51,1%) que en gossos (38,4%). Les xifres indicarien la importància de reforçar un ús prudent d’agents antimicrobians per a aquests animals.

Jiménez-Serrano et al. han estudiat l’evolució i perfils de resistència en infeccions per Klebsiella en gats i gossos domèstics d’Espanya i Portugal

El rol de gats i gossos en els determinants de resistència a antimicrobians

Gossos i gats domèstics viuen en contacte estret amb humans, de forma que hi ha un bescanvi bidireccional de patògens bacterians i dels seus determinants de resistència a agents antimicrobians. Així, l’ús d’antibiòtics en gossos i gats constitueix una pressió selectiva favorable a l’aparició i persistència de poblacions bacterianes resistents.

Algunes espècies del gènere Klebsiella són patògens oportunistes tant per a la medicina humana com per a la veterinària. Són bacteris ubics en el medi natural, i habitualment colonitzen les superfícies mucoses de mamífers. K. pneumoniae és comptada entre els patògens ESKAPE, els quals acumulen resistència antimicrobiana que els fa potencials agents infecciosos de difícil tractament.

Una anàlisi retrospectiva de 809 isolats

Jiménez-Serrano et al. recuperaren en el marc d’aquest estudi 809 isolats de Klebsiella spp., 670 en mostres clíniques de gossos i 139 de gats. Dels 809 isolats, 563 corresponen a K. pneumoniae. La segona espècie més prevalent és K. oxytoca (20%), seguida de molt lluny per K. aerogenes i K. variicola.

Al llarg del període estudiat (2016-2024) hi ha una tendència a l’augment de la prevalença de Klebsiella en gossos i gats. Si en gossos hi havia una incidència detectada anual de 50 casos el 2016-2017, s’havia passat a 70 en el 2019-2020, a 100 en el 2022, a 131 en el 2023 i a 136 en el 2024.

Dels isolats analitzats en gossos, les mostres dermatològiques (40,9%) i òtiques (23,7%) eren les freqüents. Dels isolats en gats, les més freqüents eren respiratòries (36,2%).

Regionalment, aquestes infeccions es concentren a l’est i sud d’Espanya.

Els isolats de K. pneumoniae presenten una taxa de resistència superior a K. oxytoca, especialment a l’amoxicil·lina/àcid clavulànic, a cefalosporines, a quinolones/fluoroquinolones i tetraciclines. La taxa de resistència és superior en gats que en gossos.

Polimixines i aminoglicòsids serien els grups d’antibiòtics més efectius. Jiménez-Serrano et al. recorden que les polimixines haurien de reservar-se a la medicina humana de darrer recurs, mentre que aminoglicòsids i fenicols sí es podrien recomanar com a primera opció per gossos i gats en infeccions per Klebsiella.

Les dades no mostren una tendència temporal generalitzada. Ara bé, hi ha un augment de la resistència a amoxicil·lina/clavulànic al llarg dels anys. En canvi, es detecta una reducció de la resistència a aminoglucòsids.

Incorporar els animals de companyia als programes de vigilància de resistència a antimicrobians

Jiménez-Serrano et al. consideren d’importància crítica incorporar els animals de companyia als programes de vigilància de resistència a agents antimicrobians. Així hom podria monitoritzar les tendències i actuar-hi en conseqüència.

Lligams:

- Evolution and Antimicrobial Resistance Profiles of Klebsiella spp. Infections in Companion Animals in the Iberian Peninsula. María Jiménez-Serrano, Anna Vidal, Inma Duran, Chiara Seminati, Laila Darwich. Antibiotics (2026).