Arqueologia: Josep Maria Vergès Bosch i Míriam Salas-Altès publiquen a la revista Antiquity un article sobre l’art rupestre paleolític de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. No fou fins el 2019 que hom descobrí aquest rar exemple d’art parietal paleolític del nord-est de la Península Ibèrica. Vergès & Salas descriuen 280 motius que inclouen 55 figures zoomòrfiques i un ventall de representacions no-figuratives. Això converteix el conjunt en un dels més destacables exemple d’art rupestre paleolític del mediterrani ibèric.
Gravat que representa un cavall
L’art parietal paleolític
Més de la meitat dels conjunts coneguts d’art parietal paleolític d’Europa són a la Península Ibèrica. Es concentren sobretot a la regió basco-cantàbrica i a Andalusia. A Catalunya n’hi ha pocs exemples. A la Cova del Tendo, a Sant Carles de la Ràpita, hom trobà en el 1964 una pintura en color negre d’un bòvid atribuïble a un període pre-magdalenià: fou robada i avui tan sols en disposem documentació fotogràfica i un esboç. A la Cova de la Taverna, a Margalef de Montsant, hom trobà el que semblava una figura incompleta de cérvol del Paleolític Superior.
Pel que fa a peces portàtils, s’han trobat exemples a la Bora Gran d’en Carreras, a la Cova de l’Arbreda i a la Cova del Parco.
La Cova de la Font Major
La Cova de la Font Major es troba a 410 metres per damunt del nivell de la mar al terme municipal de l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, una conca erosiva en l’extrem sud-oriental de la Depressió Central de Catalunya. La cova fa part del sistema càrstic de les Coves de l’Espluga, desenvolupat en conglomerats calcaris de l’Oligocè, al peu del pendent nord de les Muntanyes de Prades.
L’accés original de la Cova de la Font Major devia col·lapsar en algun moment entre els segles II i V d.C. La primera exploració moderna coneguda es va fer el 1853, a través del Pou del Palletes. En el 1956, membres del Centre Excursionista Pirinenc exploraren la cova. El gener del 1957, l’Ajuntament reobrí l’accés. Així la Galeria del Pessebre fou oberta al públic. En aquests treballs hom trobà objectes de bronze i altres restes arqueològiques.
En el 1993 la Cova de la Font Major fou convertida en museu. Una intervenció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social del 2011 identificà un dipòsit de l’antiga entrada.
La descoberta del 2019
En el marc d’una campanya d’excavació, el 30 d’octubre del 2019 hom trobà gravats paleolítics a les Gatoneres de Cal Palletes en mig de nombrosos gravats i graffiti moderns. Ni els autors del grafitti ni els visitants de sis dècades hi havien parat esment.
El complex gràfic de les Gatoneres de Cal Palletes
Les representacions gràfiques de les Gatoneres de Cal Palletes són a 250 metres de l’entrada actual de la Cova de la Font Major. Són un espai tancat adjacent a un riu subterrani. Les parets són de morfologia irregular. Els sostres fan entre 1 i 3 metres. Fa 37000 anys, els sostres haurien fet un mig metre addicional.
Els gravats són en les capes de marga que intercalen els conglomerats calcaris. S’han catalogat 280 elements gràfics paleolítics, comptant-hi elements tangibles (com ara zoomorfs) i conceptes (signes). Hi ha 55 representacions zoomòrfiques, de les quals 33 són en el sector 5.
Els gravats es feien amb incisions simples i, en menor mesura, amb raspades. El 80% de les representacions figuratives fan 150-450 mm de longitud i 80-260 mm d’amplada. De vegades la discontinuïtat entre la marga i el conglomerat fa de línia de terra per a representacions zoomòrfiques. Fissures horitzontals fan en alguns casos la representació de cursos d’aigua.
Entre els elements no-figuratius trobem línies rectes paral·leles en grups de 2, 3, 4 o més (fins a 15 i 40). També hi ha línies convergents i formes circulars i semicirculars, i quadrangulars.
De les figures zoomòrfiques destaquen èquids, caprins, cèrvids i bòvids. En el sector 5 apareix un ós. La majoria són simples perfils.
La qüestió cronològica
Vergès & Salas consideren la possibilitat d’aplicar un mètode de datació (sèries d’urani) al dipòsit de calcita que hi ha damunt d’una representació zoomòrfica.
D’altra banda hi ha documentació d’ocupació humana des del Paleolític Superior a l’Edat del Bronze. També s’han trobat fragments de tegulae romanes.
A les Gatoneres de Cal Palletes hi ha indicis de presència humana en dues fases cronològiques:
- el Paleolític, fa entre 40.000 i 26.000 anys, d’acord amb la datació de carbons.
- els segles VIII-II a.C., durant l’Edat de Ferro, amb testimonis d’ús cerimonial.
És significativa una inscripció que porta la data del 1199, indicativa d’una exploració feta des del Pou de Cal Palletes.
Vergès & Salas s’inclinen per atribuir les representacions paleolítiques a fases pre-magdalenianes, ja que els zoomorfs tenen les extremitats en forma d’Y i els caps formats per tres línies.
Lligams:
- Filling gaps: the Palaeolithic rock art of the Cova de la Font Major on the north-east Iberian Peninsula. Josep Maria Vergès Bosch, Míriam Salas-Altès. Antiquity (2026).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada