En una tradició que s'enfonsa en els pitagòrics i continua a través dels platònics i dels cabal·listes, Llull i els lul·lians, tronc central de l'arbre del pensament català, donen als nombres una importància capital.
Salvador Cardús parla en el diari Avui d'un decàleg de combat:
1. Contra l'odi, humor britànic.
La bava catalanòfoba que gasten els afectos a l'imperiet de ponent, més que incitar a un humor anglès (britànic?), incita la majoria de catalans normals a l'odi. Altrament, els catalans dels nostres dies ja no seran perdonats ni que s'integressin al Terç de la Verge de Montserrat, per la qual cosa anar de bons jans és tan difícil com gratuït.
2. Contra la perdigonada, babarota de disseny.
Deia Marc Aureli que la millor forma de venjar una injúria és no cometre'n una altra. Una altra manera és no escoltar els mitjans de comunicació de l'enemic més que en butlletins horaris i per saber què en preparen.
3. Contra la mentida, veritats a raig.
No sé qui deia que la veritat és sempre revolucionària. La mentida, segons això, és l'eina dels reaccionaris, dels pogromistes. La veritat us farà lliures (Jn 8. 32).
4. Contra l'insult, un somriure enigmàtic que desconcerti.
Aquesta sí que és bona. La impassibilitat és la clau d'una recta vida.
5. Contra el boicot, anar a vendre al món.
Aquest manament hauria d'haver estat el primer. Al capdavall, no hi ha cap campanya mediàtica internacional contra Catalunya (si més no, de moment). Ací no ens volen? Marxem-ne, doncs.
6. Contra qui s'espanta pel boicot, un bon ensurt per fer-li parar el singlot.
Són espantades fingides, d'altra banda. Una manera ben còmoda de tindre collats els polítics, i de fer xantatge emocional als sectors més avançats de les classes populars catalanes.
7. Contra la provocació que ve de fora, lectura dels estoics.
Per exemple, el mateix Marc, que s'hi jugava el coll lluitant contra sàrmates i marcomans i que agafà la pesta en plena campanya militar.
8. Contra l'espoli, treballar com a esclaus, de moment.
Cardús deu dir-ho pel poble d'Israel que s'hi va passar, diu la llegenda, quatre segles esclavitzat a Egipte. O els grecs, quatre segles sota el jou otomà. Encara ens queda un segle per començar a queixar-nos.
9. Contra els indiferents que tenim a dins, invitació a ballar sardanes.
O qualsevol altra activitat que els engresqui: jugar a bitlles, fer castells, ... el ball de bastons.
10. I contra el desànim, partit del Barça.
Sempre ens quedarà Ronaldinho... o Oleguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada