diumenge, 25 de març de 2007

El cas de la metgessa Anna Vegué, acomiadada per parlar 'massa' en català

El Prat de Llobregat és governat per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), coalició hereva del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El PSUC, a finals dels anys 1970, va tenir una influència decisiva en els plantejaments lingüístics que després acceptarien i aplicarien els governs de Convergència i Unió (CiU). No entrarem a valorar fins a quin punt aquests plantejaments han accelerat el procés de substitució lingüística.

L'Anna Vegué és metgessa i treballava al Centre Esportiu Sagnier del Prat de Llobregat. No l'han acomiadat per cap altra raó que el seu comportament lingüístic. No és que l'Anna Vegué exigís a crits que li parlessin en català tothora. Tampoc no és que l'Anna Vegué es negués a atendre a pacients que no li parlessin en català. No. Si l'Anna Vegué hagués sigut "castellanoparlant" i hagués fet aquestes coses, l'afer no hauria passat d'un parell de lletres dels lectors a "La Vanguardia".

L'Anna Vegué, segons les seves declaracions:

"Prioritzo parlar en català si m'entenen perquè és la meva llengua i m'hi trobo més còmoda però no em nego a parlar en castellà. És més, si no m'entenen canvio d'idioma però això passa poc, perquè la comprensió és alta". "A mi no em consta que hi hagués moltes queixes, només la d'un usuari, i no era pas una queixa formal, que lamentava que hagués atès la seva senyora en català. Tot i que la usuària havia entès les meves indicacions, el fet que no canviés al castellà quan ella s'hi va dirigir en aquest idioma no li va agradar".

L'Anna Vegué va cometre uns quants 'crims socioligüístics' d'acord amb la ideologia compartida pel franquisme, la bona gent de CiU i l'encara millor del Tripartit 2.0. Vegué insistia en parlar en català malgrat que el seu interlocutor feia servir el castellà. Recordem que, en el marc actual:
- els castellanoparlants tenen dret a ésser atesos en castellà, llengua oficial de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
- els catalanoparlants no existeixen: tots són bilingües. Si no parlen castellà és per fotre.

La direcció ha acomiadat Anna Vegué amb la promesa de la màxima indemnització. La qual cosa, en una feina previsiblement tan precària com és la de treballar per una empresa client de l'Ajuntament del Prat, tampoc no els hi deu ser tan sacrifici. Diu la direcció de l'"empresa" que l'Anna Vegué havia estat advertida reiteradament de l'incompliment de les dues normes sociolingüístiques abans susdites.

Vegué ha afirmat que recorrerà l'acomiadament, que totes dues parts consideren "improcedent". Compta amb el suport de Comissions Obreres.

- Notícia a Racó Català.

---
PD. Fa gràcia després de llegir aquesta història, tots els comentaris dels Miquels Pueyos, dels Carods Rovires, i de tants altres ideòlegs, que ens diuen que "el català depèn de tu". Fan una extorsió, perquè és evident que la majoria de catalanoparlants no són "militants lingüístics" de "primera classe" (exigeixen que els hi parlin en català), ni de "segona classe" (parlen sempre en català), ni de "tercera classe" (prioritzen el català si els entenen), ni de "quarta classe" (parlen en català amb catalanoparlants malgrat la presència, a menys de 2 metres de distància, d'un "no-catalanoparlant"). Com que la gent no vol perdre la feina, ni anar als tribunals, ni barallar-se cada dues hores, els Pueyos i Carods-Rovires els acusen de "dimissors lingüístics", ells, que han fet 'Montilla president'.

Amb independència de la "classe" de catalanoparlants que vulguem ser, tot ciutadà democràtic hauria de veure que casos com el d'Anna Vegué són el viu exemple de la repressió nacional i de les violències colonitzadores que consenten els ajuntaments d'ICV i tots els seus còmplices ideològics.

Cap comentari: