dimarts, 19 de febrer del 2008

Francesco Cossiga defensa el dret d'autodeterminació pel poble català

Espanya no vol reconèixer la independència de Kosovo. Si fos atenent als drets històrics del poble serbi al territori (i, particularment, al nom) de Kosovo hi hauria poc a objectar. Si fos atenent a l'estabilitat de la regió, tindria també una justificació. Al capdavall, la 'pau' la pot garantir tant un Kosovo autònom en una Sèrbia democràtica, com un Kosovo independent, o un Kosovo integrat en la República d'Albània, o qualsevol altre combinació que us imagineu. Entenguem-nos, la poden garantir igualment poc.

Però no és per això. Ens diuen que Espanya no vol reconèixer Kosovo perquè es tracta d'una modificació d'estatus polític sense la ratificació de tots els agents implicats. Però la raó principal que comenten tots els analistes polítics és la "qüestió dels separatismes", basc, basc i català, basc, català i gallec.

Tothom s'afanya, però, a dir que Kosovo no és cap precedent de res, que és un cas especial, etc., etc., etc. Però si tan especial és, perquè Espanya s'hi suma al Bloc dels Tretze. Dels Tretze sabem que:
- Azerbaijan diu que no reconeix Kosovo, perquè tem que això faci que hom reconegui la independència de Nagorno Karabakh i/o l'annexió de facto del territori ocupat per Armènia en la guerra del 90.
- Bielorrúsia, per solidaritat amb Moscou i Belgrad.
- Xipre, perquè una de les primeres entitats en reconèixer Kosovo fou la República Turca de Xipre del Nord (RTXN). També hi ha una miqueta de panortodòxia en la decisió, a més del temor d'un reconeixement per algun país turc o musulmà de la RTXN
- Geòrgia, perquè tem que Rússia s'aprofiti per fer reconèixer la independència d'Abjàsia i Ossètia del Sud. I això fa, curiosament, que Geòrgia es lligui diplomàticament a Moscou. La sap llarga, en Putin!!!
- Kazakhstan, per solidaritat amb Moscou.
- Moldova, pel temor a un reconeixement de la República de Pridnístria. També hi deu jugar un paper la solidaritat panortodoxa amb Belgrad.
- Romania, per solidaritat amb Chisinau i, també, més directament, amb Belgrad.
- Rússia, per solidaritat amb Belgrad, però també per fer una demostració de força front als Estats Units i els seus aliats.
- Sèrbia, perquè la qüestió de Kosovo no es discuteix a Belgrad.
- Eslovàquia, per solidaritat paneslava amb Belgrad. Cal no oblidar tampoc la minoria eslovaca de Vojvodina.
- Espanya, per temor a un avenç de les reivindicacions basques, catalanes, etc.
- Sri Lanka, per temor a un reconeixement de Tamil Eelam (l'estat tamil de l'illa de Ceilan, que tan sols controla una petita part del territori reivindicat).
- Vietnam, per solidaritat amb Moscou, encara que també s'hi pot fer una lectura interna (distanciament dels Estats Units, recrudiment del xovinisme viet contra les minories nacionals, etc.).

Tots aquests estats (i molts dels altres) coincideixen a posar per damunt un anomenat dret internacional al dret d'autodeterminació dels pobles. Sabem perfectament que l'imperialisme instrumentalitza l'autodeterminació, però encara més instrumentalitza l'anomenat dret internacional per aplicar l'anomena colonialisme intern. Però és evident que una "democràcia internacional" no és possible si hom accepta com a entitats apriorístiques els 192 estats actuals. Molts d'aquests estats tenen un origen dinàstic i/o colonial, i encara que alguns reben el suport majoritari de la seva població, no sempre és aquest el cas. A més, els que s'omplen la boca de neutralitat nacional dels estats són els primers a decretar "llengües oficials" i a fer "cursos d'identitat nacional" als immigrants.

Per això és saludable sentir les declaracions de Francesco Cossiga sobre el posicionament d'Espanya en la qüestió de Kosovo. Es plasmen, però, en lletres a Ibarretxe i a Montilla. Diuen:

"Esprimo quale rappresentante della Comunità del Popolo Basco nel Regno di Spagna, il mio consenso appassionato alla iniziativa basca - scrive Cossiga a Juan José Ibarretxe Markuartu - di chiedere che il Governo di Madrid riconosca il Kossovo quale Stato indipendente e sovrano e di rivendicare anche in questa occasione il diritto del popolo basco all'autodeterminazione e dunque, ove il Popolo lo voglia, all'indipendenza".
Allo stesso modo al presidente della Generalitat de Catalunya José Montilla i Aguilera Cossiga scrive che "ben sapendo che diversa ed anzi opposta è la posizione del Governo del mio Paese, per intima convinzione ideologica e per solidarietà con il Governo di Madrid esprimo a lei il mio consenso appassionato alla iniziativa del Governo e del Parlamento della Generalita, di chiedere che il Governo di Madrid riconosca il Kossovo quale Stato indipendente e sovrano e di rivendicare quindi anche in questa occasione il diritto del popolo catalano all'autodeterminazione e dunque, ove il Popolo lo voglia, all'indipendenza".

Us imagineu la fila d'en Montilla en llegir aquestes línies? Us fa ràbia que en aquesta hora (o en qualsevol hora) sigui Montilla qui les llig? Bé, doncs, ja sabeu qui el va fer president!!