divendres, 8 de febrer del 2008

L'Arquebisbe de Canterbury, un dhimmi agraït?

Les declaracions Rowan Williams, arquebisbe anglicà de Canterbury, tenen suc.

Bàsicament ha dit que trobaria adient l'aplicació de la xària en relacions matrimonials i financeres entre ciutadans britànics de religió musulmana.

Aquest sistema d'una llei civil específica per a la població musulmana en un país de majoria no-musulmana no és nou. S'aplica a la Unió Índia des de la independència.

A més, la legislació britànica ja reconeix particularitats en el règim matrimonial a la població jueva. Per no parlar del fet que, a Anglaterra, l'església anglicana és encara la 'religió establerta' o 'de l'estat'.

D'ací que sorprenguin algunes reaccions acidíssimes per part de figures cristianes i jueves del Regne Unit.

No sorprenen tant algunes reaccions enfurismades fetes per sectors fa dues generacions poaven en l'anti-semitisme, i ara poen en la malanomenada islamofòbia.

De totes formes, les declaracions de Williams representen ben a les clares que els cristians europeus, per norma general, es preparen cap a la submissió. És a dir, cap a l'assumpció d'un estatus de dhimmi o protegit sota la xària islàmica. Saben perfectament que sota una xària d'abast europeu, la població no-musulmana es veuria obligada a la conversió o a reafirmar la seva pertinença a algunes de les religions legals (presumiblement, les diferents corrents cristianes i el judaïsme). En aquest escenari, les esglésies cristianes recuperarien part d'uns ramats que altrament restarien escampats.

Tot el discurs dels jerarques cristians i jueus contra l'anomenat islamisme o islamofeixisme és francament epidèrmic. Perquè a l'hora de la veritat són els primers defensors de la cohesió dels anomenats musulmans. Ridículament, hi ha cristians i jueus a Europa que recorden als musulmans descarriats i mig-descreguts el deure de pregar, de fer dejuni, de fer almoina i d'anar a la Meca.

Tècnicament doncs, poc importa que el fanatisme islàmic adopti uns aspectes especialment repressius. Perquè és connatural a les religions de la societat contemporània exercir un paper repressiu, alienador i extorquidor. Ja no importen creences ni liturgies: sols importa instal·lar com un càncer hereditari entre les masses populars, aprofitant-ne els desenganys i les pors, per conduir-nos a tots plegats a l'infern en aquesta terra. Si fos una mica més jove, en Williams encara se circumcidaria i faria un curset de reciclatge sobre xària, ni que fos perquè les mesquites són més plenes que les esglésies a Anglaterra.