Des de Nepal ens arriba una nova proposta de calendari revolucionari, amb l’objectiu de bastir un “calendari obrer acceptable mundialment”. El Calendari Revolucionari Francès originari, nascut el 1792, fou finalment descartat en temps de l’emperador Napoleó I, però se’l recuperaria efímerament durant els dies de la Comuna de París, el 1870, en el marc de la que seria considerada com el primer intent revolucionari proletari. El calendari, produït per Zihannasheen per a l’EverYoung Global Intellectual Enterprises s’aparta, però, de l’esquema general del Calendari Revolucionari (de 12 mesos de 30 dies cadascun). Pren elements d’un altre calendari derivat del Calendari Revolucionari: el Calendari Positivista d’August Comte. I és en l’esperit d’una explosiva mixtura neo-positivista i neo-marxista que tenim el següent calendari: catorze mesos de 25 dies cadascun culminats en un quinzè més de 15 dies. Com que això fa un any de 365 dies, cal afegir, cada quatre anys, un “Dia de Correcció-Zero”, inclòs en el darrer mes (que llavors passaria de 15 a 16 dies). L’originalitat rau en la durada d’aquest “Dia de Correcció Zero”, que hauria de durar 23 hores i 15 minuts per tal d’ajustar-se “al període de revolució de la Terra al voltant del Sol”. No cal dir que esperem que futures versions del calendari no contemplin una correcció tan arriscada i s’orientin més en la solució del calendari d’Aloysius Lyllius (és a dir el calendari papalment anomenat gregorià).
Sigui com sigui, aturem-nos una estona més en aquest calendari. Els mesos poden tenir 15 o 25 dies regulars. Els dies s’organitzen en “setmanes” de cinc dies: el dia de l’energia, el dia del sòl, el dia de l’ambient, el dia de l’aigua i el dia del lleure. La setmana laboral seria de 21 hores (sis hores diàries el primers tres dies de la setmana, tres hores diàries el quart dia i jornada lliure el cinquè dia), amb un sistema de torns. Això recorda la setmana de 10 dies del Calendari Francès i, sobretot, la setmana laboral de 10 dies dels primers temps de la industrialització soviètica (2 dies lliures de cada 10). El sistema soviètic dels 10 dies, feia que cada dia fos festa per un 20% de la plantilla: una de les raons per tornar a la setmana del 7 dies va ser fer que els caps de setmana coincidissin per tothom.
La part més positivista del Calendari es troba en els noms dels quinze mesos, que no són pas noms que facin referència a la natura (com en el Calendari Revolucionari Francès), sinó noms dels “grans filòsofs fundadors”: Moisès, Zaratustra, Pitàgores, Buda, Lao Tzu, Confuci, Sòcrates, Demòcrit, Plató, Aristòtil, Espartac, Crist, Muhammad, Kabir i Nanak.
El calendari arrencaria cada any pels volts del 28 de març. Com que el 28 de març de 2009 se celebraria el 137è aniversari de la Comuna de París, avui ens trobaríem en l’any 138. És cert, però, que Zihannasheen s’equivoca d’un any. Però Dionís l’Exigu se n’equivocà de quatre (si hem de fer cas a Kepler) i aquí pau i després glòria.
Avui som el dia 10 de Pitàgores. Tanquem, doncs, la segona pèntada del mes. Per a la propera pèntada (corresponents als dies que van del 27 al 31 de maig) tenim un dia assenyalat. Demà és el 677è aniversari d’Ibn-Khaldun, i en conseqüència és el Dia dels Sociòlegs. Per molts anys, doncs, als especialistes d’aquesta disciplina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada