dimecres, 27 d’octubre de 2010

El comiat de Joan Solà

En l'actual número de Migjorn podíem llegir el darrer article que Joan Solà ha escrit per al diari Avui. El títol de l'article ("Adéu-siau i gràcies!") ja anunciava el traspàs que s'ha produït en les darreres hores. En l'article Joan Solà constava el que li havia aportat en particular aquesta activitat d'articulista (1050 articles en 36 anys) i la resumia en una doble convicció: "que si una llengua no ens serveis per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?" i "del lligam inextricable entre poble, individu i llengua".

Solà s'apartava, doncs, d'aquell "pus parla català, déu li'n don glòria". En les pàgines de la gramàtica descriptiva del català contemporani, Solà i els seus col·laboradors creaven exemplarment "comunicació i bellesa".

La segona convicció de Solà hauria d'animar certament tot el discurs que es fa sobre la defensa de la llengua o la denúncia de les agressions lingüístiques. Perquè, fet i fet, tota opressió lingüística no és més que la manifestació lingüística d'una opressió nacional. Solà deia que "una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat". Vet ací els problemes seculars de la llengua catalana: la disglòssia, la fragmentació, l'assimilació, l'ocultació, la substitució, etc. són el reflex (o el símptoma) d'una opressió social, política, econòmica.

Cap comentari: