Des de baix es presenta com una canditatura “anticapitalista, sobiranista, ecologista, feminista, antiracista i internacionalista”. El punt de partida del seu “manifest provisional” es la caracterització de la situació actual en dues vessants fonamentals:
- la crisi històrica del capitalisme i la “fugida endavant dels amos del món en la seva recerca permanent de beneficis que no fa sinó incrementar els aspectes socialment i ecològicament més destructius del capitalisme global i que ens aboca a una crisi social i ecològica sense precedents”.
- la constatació que “els anhels de sobirania del poble català” són “enterrats sota una Constitució espanyola antidemocràtica i monàrquica".
El fet que els “sis eixos” del programa no siguin prou trenats i que, especialment, es caracteritzi la situació d’opressió nacional com quelcom merament degut a l’estructura política de l’estat espanyol i no pas a uns interessos de classe determinats que vehicula aquest estat espanyol, ha estat un cert impediment alhora d’ampliar els suports a aquesta candidatura. Tot i així, els impulsors inicials, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig i Lluita Internacionalista, han aconseguit l’adhesió d’activistes de “moviments socials” com Pep Riera. De totes formes, s’insisteix, lluny de l’electoralitis que gasten en determinats rodals, que la prioritat és “la lluita en el carrer”.
El primer punt del programa reclama “la fi dels plans d’ajust i les retallades dels drets socials i laborals”. Defensa l’expropiació del sistema bancari i la creació d’una banca pública, destinada a satisfer les necessitats bàsiques de la població. Aquesta claredat es difumina quan es tracta de la qüestió de l’organització del treball. En aquest terreny, es defensa la jornada laboral de 35 hores (amb la perspectiva d’anar cap a les 30) i posar l’edat de jubilació als 60 anys, sota la base d’un repartiment igualitari del treball domèstic i de cura. Es demana un salari mínim de 1200 euros però, com que no es demana un repartiment igualitari de tot el treball (ja que això implicaria la socialització dels mitjans de producció), el manifest ha de demanar “un ingrés social equivalent per a totes les persones en atur”. Sí que es reivindica un control social i democràtic de “els béns i els serveis públics”, i una política de “desprivatització”. També es reivindica un parc públic d’habitatges per a lloguer social (que no hauria de suposar més del 25% del salari), una moratòria hipotecària que aturi efectivament els desnonaments d’impagaments d’hipoteques i la fi del “mobbing immobiliari".
Cal arribar fins al tercer punt del manifest per trobar la defensa d’un “model econòmic i social sostenible”. En aquest cas, tal com s’havia fet amb la banca, es demana l’expropiació del sector energètic. Però més enllà d’això, el punt recull una sèrie de mobilitzacions parcials (no a la MAT, no al transvassament de l’Ebre, no a les centrals nuclears, no als transgènics, no al maltractament animal, etc.). Sí que cal destacar, però, la incorporació d’un “banc de terres públic” per garantir “un món rural viu” i “la sobirania alimentària”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada