Una lectura de la Constitució Espanyola ens informa que els referèndums són convocats pel Rei, a petició del President del Govern i prèvia autorització de les Corts Generals. Aparentment, això no treuria la possibilitat d'una iniciativa de proposta de referèndum des de fora del Govern. És per això, que el Parlament del Principat va aprovar fa uns mesos una "Llei de consultes populars per via de referèndum" i que ara el Parlament Balear discuteix un projecte de llei en un sentit similar.
Les Corts Generals, el President del Govern i el Rei continuen en el mateix flux. L'única diferència és que la iniciativa partiria bé d'una assemblea legislativa de comunitat autònoma o bé de part del cos electoral.
Seria molt senzill, per al Govern espanyol de deixar fer i deixar passar i, després, en arribar-li qualsevol proposta de referèndum de decidir-hi d'acord amb el propi criteri.
Això és el que fins i tot pensaren fa més de mig any els impulsors d'una iniciativa popular per convocar un referèndum oficial sobre la independència de la Nació Catalana. Aquesta iniciativa aconseguí inicialment, gràcies als vots favorables de la majoria de la Mesa del Parlament del Principat, de passar el primer tràmit abans de començar a aplegar signatures.
Però és justament l'aplegament de signatures allò que ja preocupava al govern espanyol. El Govern Zapatero ja havia hagut de cedir després d'Arenys de Munt, el setembre del 2009, i ara va respondre ràpidament amb l'anunci que recorreria la llei que possibilitava aquella iniciativa popular. Una interpretació esbiaixada de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia també facilitava que aquest recurs tirés endavant. La Mesa del Parlament, però, s'avançà i va desfer la decisió presa inicialment, amb l'única excepció del president de la Mesa, Ernest Benach (qui, en deshonor seu, hem de dir que en tres ocasions havia votat en contra de l'admissió de propostes d'ILP en un sentit similar).
El gest de la Mesa del Parlament, però, no ha estat del tot agraït per part del Govern Zapatero, que ahir anunciava la interposició d'un recurs de constitucionalitat contra la citada llei.
El fet és que la sentència del TC sobre l'Estatut del Principat del 2006, ha suposat 'de facto' una reforma no tan sols de l'Estatut sinó també de la Constitució, tal com assenyalava ahir encertadament Vicent Partal. Ara, una lectura informada del bloc constitucional espanyol permet afirmar clarament que la Generalitat de Catalunya no té cap competència en matèria de referèndum. Sí que es deixa espai, però, a la convocatòria de consultes popular que no tinguin el caràcter de referèndum. Cal recordar, en aquest punt, que els referèndums, en l'ordenament jurídic espanyol, no són vinculants excepte en determinats supòsits del procés de constitució de noves comunitats autònomes.
Sigui com sigui, en el nou escenari, l'autonomisme queda ben escanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada