El passat 17 de desembre, Mohammed Bouazizi, de 26 anys, es calava foc en protesta contra la confiscació de mercaderies de venda ambulant que havia patit a mans de la policia. Bouazizi va sobreviure, però des de llavors s’han repetit els actes de protesta, individual i col·lectiva. La taxa de desocupació a Tunísia és, segons xifres oficials, del 14%. Però la taxa de desocupació juvenil és més elevada, i aquesta té un valor central si atenem al fet que la mediana d’edat en la població tunisina és de 25 anys. Un problema de formació? Segons xifres oficials, més del 50% dels treballadors en atur de Tunísia tenen titulació universitària. Una forma de rebaixar les dades de desocupació és el foment de l’auto-ocupació, un bon nombre dels quals es troba en una situació de pobresa. Per a molts, com Bouazizi, l’única sortida és una auto-ocupació informal en la venda ambulant, exposant-se, però, a decomisos i multes per part de les autoritats. A més, el declivi del sector turístic s’ha deixat notar fortament en els ingressos.
La passada setmana es registraren manifestacions en moltes localitats tunisines: Safakes, Kairouan, Sousse, Mednin, Ben Guerdane, Sidi Bou Zid, Gafsa, etc. A Sidi Bou Zid, una càrrega policial armada contra els manifestants va deixar mort un noi de 18 anys. També hi hagueren càrregues violentes i moltes detencions a Kairouan i a Mednin. El govern tunisí administrà la pràctica habitual d’acusar els manifestants de vandalisme i d’establir mesures de censura contra la premsa que informava de les protestes.
A Tunis hi ha hagut diverses manifestacions de suport, com l’organitzada per col·lectius d’advocats contra la repressió policial i per sindicats de docents. De mica en mica, el moviment sindical pren protagonisme en les protestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada