Avui és el 80è aniversari de la proclamació de la República. Tal dia com avui, del 1931, Lluís Companys, amb l'impuls de la victòria de les eleccions municipals del 12 d'abril, va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Hores després, Macià proclamava la República Catalana en el marc de la Federació de Repúbliques Ibèriques. S'obria un nou període constituent, que substituïa el règim de la Primera (o Tercera, segons com comptem) Restauració Borbònica.
El millor homenatge és, sens dubte, recollir l'esperit del republicanisme de Companys, de Macià, etc., i traslladar-lo a la realitat del món contemporani. Les mobilitzacions democràtiques i populars han de fer front, llavors com ara, a les contraofensives dels interessos socials més retardataris.
Com a resultat de la jornada d'abril del 1931, aquella República Catalana es transformà en una Generalitat de Catalunya restaurada. Aquella Generalitat, com la de 1460 o la de 1640, va viure també un Sis d'Octubre. Suspesa primer, anorreada després i liquidada per la "llei" franquista d'abril del 1938, fou resuscitada el 1977. Des de llavors s'ha mogut entre la impotència de fer-se passar per "miniestat" i la ignomínia.
Tenim ara un Govern de la Generalitat que, com a única proposta de futur, ens proposa les "retallades". I, no, no es tracta d'un pla coordinat de "decreixement", sinó d'una via que farà augmentar les disparitats socials. I això ho fa en un context on la riquesa generada per la classe treballadora del Principat és suficient per cobrir les necessitats raonables de tota la població. A més, el propi entorn del Govern de la Generalitat reconeix l'alt pes que té la pertinença a l'estat espanyol en la crisi que viu l'economia del Principat. I malgrat això, CiU es permet de dir "no a la independència", sota el pretext que és possible un incert "pacte fiscal".
Avui, a la Plaça de Sant Jaume, hi ha convocada una concentració, a les 18h, contra les retallades en la sanitat pública. Els professionals sanitaris, els usuaris, el moviment veïnal i les forces progressistes són conscients de la importància d'aquestes mobilitzacions. Ja no és només la política de retallades que empenyen els governs de Madrid i de Barcelona, sinó les pròpies retallades impulsades per una gerència que, a través de tisorades exagerades, vol fer carrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada