Queda molt lleig contractar des del govern un servei de detectius per espiar companys de partits, companys de coalició o als companys dels partits de l'oposició. El Tripartit 2.0, però, tenia una forma curiosa d'amagar aquests contractes, sepultant-los en encàrrecs de reports de títols innocus. Al capdavall, calia ésser molt innocent per pensar que la immensa càrrega de reports de menys de 18.000 € que encomanava (i encomana) la Generalitat del Nord era simplement una sopa boba divina. Hem dit simplement, perquè és clar una mica de sopa boba divina sí que hi ha. El conseller Homs ha regirat els calaixos i ha presentat a la premsa tres estudis que el Tripartit 2.0 va encomanar a Método 3. D'aquests tres estudis n'hi ha dos de menys de 18.000 € (uns 17.999,99 €, s'entén), adjudicats a dit. Un d'aquests estudis, del 2007, versava sobre la "seguretat tècnica de la Generalitat", i sembla força escaient que Método 3 s'hi dediqués (al capdavall, de ben segur que havia de respondre a altres encàrrecs per violar aquesta "seguretat tènica"). L'altre estudi, sol·licitat pel Departament d'Indústria (llavors en mans del Lenin del Bages), tractava sobre la implantació de la indústria dels fruits secs. Els coneixements agronòmics de Método 3 era quelcom desconegut per al gran públic. El cas és que el tercer estudi, ja de 30.000 €, i concedit per concurs obert negociat, l'encarregava el Departament d'Agricultura (llavors en mans de Joaquim Llena) i tractava del cultiu de l'avellana. Sens posar en qüestió la importància estratègica dels fruits secs en la internacionalització del camp català, les males llengües especulen si el cultiu de l'avellana no amagava un espionatge del "clan de l'avellana". Fos com fos, Método 3 va participar en el concurs, juntament amb una filial seva i un tercer licitant. Aquests dos "competidors" es retiraren en mig del procés, i Método 3 guanyà el concurs.
Des d'alguns rodals recomanen no polititzar tots aquests afers d'espionatge. Ens diuen que, al capdavall, bona part d'aquestes operacions tenien més a veure amb interessos econòmics de les diverses famiglie de la lumpenburgesia barcelonina, que no pas en els corrents ideològics que mouen l'oasi principatí. Per exemple, les escoltes al "més que un club" foren dirigides per dos cunyats d'adscripcions nacionals oposades, banderes respectives de l'espanyolisme més ranci i de l'independentisme exprés. Les xarxes que vigilaven el curriculum vitae de la vicepresidenta tenien un peu en les clavegueres de l'estat i un altre en l'independentisme exprés transversal (que va ser qui va promoure l'escàndol de la llicenciatura inacabada). Lliguem caps, lliguem caps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada