La Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una nova interlocutòria en la que manté la suspensió del Decret 1/2021, de 15 de gener, de tal manera que continua el procés electoral que ha de culminar en la jornada del 14 de febrer. En aquesta ocasió, la interlocutòria entra més en la matèria i, per bé que encara caldrà esperar la sentència definitiva, tot indica que ja res no aturarà aquest procés electoral.
Una interlocutòria anterior ja havia suspès cautelarment el Decret 1/2021, de 15 de gener, atenent a recursos presentats contra la suspensió de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. La d’ara té en consideració les al·legacions presentades pel recurrent representat per Arantxa Retxe, les presentades per l’Advocat de la Generalitat i l’escrit presentat pel Ministeri Fiscal. De les tres parts, únicament l’Advocat de la Generalitat s’havia pronunciat en contra d’aquesta mesura cautelar.
La interlocutòria d’avui ha estat redactada pel magistrat Francisco José Sospedra Navas. Com hem dit, la mesura cautelar adoptada cerca que el tribunal pugui pronunciar-se sobre el fons del recurs el 8 de febrer del 2021 (la mateixa setmana de les eleccions): si ho fes favorablement al recurs això només podria tindre efecte si la maquinària electoral seguís en marxa. D’altra banda, si s’hi pronunciés en contra de recurs, hi hauria encara temps per anul·lar la jornada electoral mateixa, que és la que entranya el major risc de contacte social.
El que sí fa la interlocutòria d’avui és valorar l’interès general associat a la convocatòria electoral feta pel Decret 147/2020. Recorda que aquest Decret fou el resultat de l’aplicació de l’article de l’Estatut que determina la dissolució automàtica del Parlament transcorreguts dos mesos sense investir President de la Generalitat. Hi hauria, doncs, un interès general objectiu en cobrir aquesta vacant, i superar la situació de bloqueig i de precarietat institucional.
Sobre el risc pandèmic, la interlocutòria recorda que el Decret 147/2020 es va signar sota mesures restrictives, adoptades en el marc de l’estat d’alarma que, a grans trets, són les mateixes que vigeixen avui. Així doncs, des de la convocatòria de les eleccions, no hauria sorgit un escenari sanitari o normatiu qualitativament diferent. La interlocutòria considera, a més, que el Decret 1/2021, estableix un ajornament de les eleccions massa llarg, fins al 30 de maig com a mínim, la qual cosa provoca un perjudici al funcionament normal de les institucions.
La interlocutòria recorda que l’actual decret d’alarma (RD 926/2020, de 25 d’octubre), ja preveia que l’alarma no impedís el desenvolupament d’actuacions electorals. Donada la dilatació en el temps de la lluita contra la pandèmia, cal doncs fer una ponderació adequada dels beneficis-riscos-perjudicis de cada mesura.
La interlocutòria contrasta el fet que l’informe de l’Agència Catalana de Salut parli d’un agreujament de la situació epidemiològica entre el 7 i el 13 de gener, sense que no hi hagi hagut una modificació substancial de les restriccions dictades per les autoritats sanitàries de Catalunya.
A partir d’avui s’obre un termini de cinc dies per interposar un recurs de reposició contra aquesta interlocutòria.
Entre els arguments d’aquest recurs, hom podria fer ús del vot particular formulat pel magistrat José Manuel de Soler Bigas. Aquest magistrat discrepa de la decisió adoptada per la majoria del tribunal. Soler recorda que la pressió assistencial provocada per l’evolució actual de l’onada epidèmica podria conduir a l’adopció de mesures de major restricció social en les properes setmanes, que sí interferirien en la viabilitat de la campanya electoral si es mantingués la data del 14F. Al capdavall, el Decret 147/2020, de 21 de desembre, ja preveia en el seu preàmbul la possibilitat de postposar les eleccions “per raons derivades de la protecció del dret a la salut”. D’altra banda, la Llei Orgànica de Règim Electoral General contempla la suspensió d’actes de votació i de l’escrutini públic per causes de força major. Segons dades de l’Agència de Salut Pública, pels volts del 14 de febrer, podrien haver 140.000 persones aïllades o en quarantena, però és que a més caldria considerar la minva de participació associada a la percepció de risc per part de la ciutadania. Soler creu que s’hauria d’haver acordat la suspensió cautelar del Decret 1/2021, bo i més quan cap partit polític amb representació al Parlament de Catalunya ha comparegut davant del TSJC per impugnar aquest decret.
La situació d’incertesa es la que es manté el procés electoral es manifesta en la realització dels actes relacionats amb la preparació de les eleccions. Així doncs, de les quatre juntes electorals provincials, només una Girona, havia fet públiques les candidatures proclamades a data de 19 de gener. L’endemà ho feren les de Barcelona i les de Tarragona, però encara no ho ha fet la de Lleida.
Provisionalment, doncs, tindríem el quadre següent de candidatures:
- PSC-PSOE, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 1), Girona (llista 1) i Tarragona (llista 3).
- ERC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 2), Girona (llista 3) i Tarragona (llista 1).
- PdeCAT, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 3), Girona (llista 8) i Tarragona (llista 5).
- CUP-G, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 4), Girona (llista 5) i Tarragona (llista 4).
- JxCat, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 6), Girona (llista 4) i Tarragona (llista 2).
- PP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 7), Girona (llista 7) i Tarragona (llista 8).
- Cs, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 8), Girona (llista 2) i Tarragona (llista 6).
- ECP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 9), Girona (llista 6) i Tarragona (llista 7).
- VOX, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 11), Girona (llista 10) i Tarragona (llista 12).
- PCTC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 12), Girona (llista 13) i Tarragona (llista 15).
- IZQP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 14) i Girona (llista 12).
- MPIC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 18), Girona (llista 16) i Tarragona (llista 16).
- PNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 19), Girona (llista 9) i Tarragona (llista 10).
- FNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 20), Girona (llista 19) i Tarragona (llista 20).
- R0-GC-M, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 22), Girona (llista 20) i Tarragona (llista 21).
- UEP, amb candidatura proclamada a Girona (llista 14).
- PUM+J, amb candidatures proclamades a Girona (llista 17) i Tarragona (llista 19).
- Alianza C V, amb candidatura proclamada a Girona (llista 18).
- Som Terres de l’Ebre, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 9).
- UnidosSI-DeF-PDSJE-Somos España, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 14).
- MCR, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 17).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada