El Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) es troba en el procés d’elaboració del Sisè Report de Valoració (AR6), del qual avui s’ha presentat l’aportació del Primer Grup de Treball, corresponent a la base de ciència física. Aquesta contribució vol presentar quina és la comprensió física actual del sistema climàtic i del canvi climàtic, combinant els avenços realitzats en climatologia amb les evidències paleoclimàtiques, les observacions actuals i les simulacions climàtiques globals i regionals. Aquesta aportació ha estat aprovada en la 14ª Sessió del Primer Grup de Treball i la 54ª Sessió de l’IPCC que s’han celebrat aquests dies a Ginebra.
L’estat actual del clima
El report considera inequívoc que la influència humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la terra, alhora que canvis amplis i ràpids han tingut lloc en l’atmosfera, l’oceà, la criosfera i la biosfera. L’augment observat en les concentracions de gasos d’efecte hivernacle des de mitjan segle XVIII és causat inequívocament per activitats humanes. En el decurs de la darrera dècada s’han arribat a mitjanes anuals de 410 ppm per al diòxid de carboni (CO2), de 1,866 ppm per al metà (CH4) i de 0,332 ppm per l’òxid nitrós (N2O). Terra i oceà han absorbit vora un 56% de les emissions antropogèniques anuals de CO2 en el decurs de les darreres sis dècades.
L’escalfament es manifesta en el fet que les dues primeres dècades del segle XX han estat, en termes de temperatura superficial global, 0,99 K per damunt del nivell de la segona meitat del segle XIX. Les temperatures continentals han augmentat més que les oceàniques. Aquest escalfament és mediat per les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle, davant del qual l’efecte de refredament dels aerosols antropogènics és menystenible, i encara més ho són les causes naturals de variabilitat climàtica.
El report també constata que és probable que la precipitació sobre els continents ha augmentat des del 1950, i de manera accelerada des els anys 1980. Els cursos de les tempestes de latituds mitjanes s’han desplaçat en direcció cap als pols.
El report considera que és molt probable que la influència humana sigui el principal motor de la retirada global de glaceres des dels anys 1990.
Les emissions antropogèniques de CO2 són el principal motor de l’actual acidificació global de les capes superficials de l’oceà obert.
L’escala dels canvis recents en el sistema climàtic en general no tenen precedents en els darrers segles o mil·lennis. Així doncs, els nivells atmosfèrics de CO2 són els més alts dels darrers 2 milions d’anys. L’augment de la temperatura superficial global en els darrers 50 anys ha estat el més ràpid dels darrers dos mil·lennis. L’augment del nivell global del mar és el més elevat dels darrers 3000 anys.
El canvi climàtic antropogènic ja afecta totes les regions del planeta en termes d’extrems meteorològics: ones de calor, fortes precipitacions, sequeres, ciclons tropicals, etc. En general, els extrems càlids s’han fet més freqüents des del 1950, mentre que els extrems freds han vist reduïda la freqüència i la severitat.
Possibles climes de futur
El report contempla cinc escenaris d’emissions d’efecte hivernacle, i els seus resultats a curt termini (2021-2040), mig termini (2041-2060) i llarg termini (2081-2100).
En tots els escenaris contemplats, l’augment de la temperatura superficial global es manté fins a mitjan segle XXI. Si no hi ha una reducció profunda en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’escalfament global en el curs del segle XXI depassaria el valor de 1,5 K i fins i tot el del 2 K. En l’escenari pitjor, SSP5-8,5, l’escalfament global a final del segle XXI seria de 4,4 K respecte dels valors preindustrials.
El canvi climàtic s’associa amb una intensificació del cicle global de l’aigua, que guanyaria en variabilitat i es manifestaria en una major freqüències d’esdeveniments meteorològics extrems.
Fins i tot si l’escalfament antropogènic es limités a 1,5 K, el nivell global de la mar pujaria de 2-3 metres durant els propers 2000 anys.
L’adaptació al canvi climàtic
En fer planificacions regionals cal entendre l’efecte modulador de factors naturals i de la variabilitat interna sobre els canvis climàtics antropogènics. De tota manera, el report contempla una intensificació de precipitacions extremes i de sequeres. Afebliments de circulacions oceàniques podrien amplificar l’impacte del canvi climàtic global a escala regional.
La mitigació del canvi climàtic
La mitigació de l’escalfament global exigiria arribar a una situació d’emissió neta zero de CO2 i de forta reducció de les emissions altres gasos d’efecte hivernacle.
El report també contempla mesures de retirada antropogènica de CO2 atmosfèric, per bé que recorda que aquesta tecnologia pot tindre també efectes sobre els cicles biogeoquímics i el clima, i afectar la disponibilitat i qualitat de l’aigua, la producció d’aliments i la biodiversitat.
Lligams:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada