dissabte, 11 de setembre de 2021

La comunicació felina, la flora bacteriana dels xiclets i l’obesitat dels polític: Premis Ig Nobel 2021

Aquest dijous s’ha realitzat la cerimònia, virtual, de lliurament dels Premis Ig Nobel 2021. És la segona vegada que la cerimònia té un caràcter virtual. Arribats a la 31a edició, els Premis Ig Nobel ens fan riure (i pensar) sobre la recerca, la societat i la natura.

La comunicació gat-humà (Susanne Schötz, Premi Ig Nobel de Biologia)

Susanne Schötz ha rebut el Premi Ig Nobel “per analitzar variacions en ronroneus, xiscles, xerrameques, trillades, maullades, laments, xiulets, udols, grunyits i altres modes de comunicació gat-humà”.

En efecte, Schötz combina dos dels seus interessos favorits, els gats i la fonètica, en aquesta línia de recerca. Així doncs, en el 2011, en la Conferència Fonetik d’Estocolm, presentava amb Robert Enklund, una anàlisi acústica comparativa del ronroneu de quatre gats. En l’edició següent, presentava en solitari un estudi pilot de la fonètica de vocalitzacions de tres gats. En l’edició del 2013 de la mateixa conferència, aprofundia en l’estudi fonètic de diferents tipus de vocalitzacions d’aquests tres gats. En el 2014, en el marc de la 7ª Conferència Internacional de Prosòdia de la Parla, presentava amb Joost van de Wejter, un estudi sobre la percepció humana de l’entonació de miols de gats domèstics. En la Fonetik 2016, amb Eklund i Van de Weijer, resumien les aportacions del projecte Meowsic, dedicat a estudiar la melodia en la comunicació humà-gat.

La fonòloga Schötz recollí el premi en la cerimònia virtual de dijous.

El bacterioma dels xiclets mastegats (Leila Satari, Alba Guillén, Àngela Vidal-Verdú, Manuel Porcar; Premi Ig Nobel d’Ecologia)

Leila Satari, Alba Guillén, Àngela Vidal-Verdú i Manuel Porcar han rebut el Premi Ig Nobel d’Ecologia “per emprar l’anàlisi genètica per a identificar les diferències espècies de bacteris que resideixen en les pasterades de xiclet mastegat enganxades en els paviments de diversos països”.

En efecte, aquests investigadors de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de la Universitat de València i del CSIC, amb seu a Paterna, recolliren xiclets enganxats en el paviment que envolta el Parc Científic de la Universitat de València, així com a localitzacions de París (inclòs Eurodisney), les Σπέτσες, Istanbul i Singapur. A més, seguiren l’evolució del bacterioma durant tres mesos d’exposició a l’ambient extern de xiclets mastegats. D’aquests espècimens establiren una col·lecció de soques bacterianes, en les que estudiaren la capacitat de biodegradació de diferents ingredients dels xiclets. En un article a Scientific Reports constataven que la microbiota oral (Streptococcus spp, Corynebacterium spp.) present en els xiclets mastegats es veu desplaçada en qüestió de setmanes per una microbiota ambiental (Acinetobacter spp., Sphingomonas spp., Pseudomonas spp.). Pel que fa als xiclets de diferents localitats del món comparteixen un bacterioma semblant (Sphingomonas, Kocuria, Deinococcus, Blastococcus) però diferenciable.

La recerca de Satari et al. pot semblar un poca-soltada, i per això els han donat el Premi Ig Nobel, però el cert és que el coneixement del bacterioma dels xiclets té aplicacions en medicina forense. Ells també pensaven en la utilització en el monitoratge de malalties contagioses. Finalment, els microorganismes d’aquest ambient poden tenir aplicacions en el tractament de residus.

Satari, Guillén, Vidal-Verdú i Porcar eren presents en la cerimònia virtual on reberen el guardó.

L’olor de la por en les sales de cinema (Jörg Wicker, Nicolas Krauter, Bettina Derstroff, Christof Stönner, Efstratios Bourtsoukidis, Achim Edtbauer, Jochen Wulf, Thomas Klüpfel, Stefan Kramer, Jonathan Williams; Premi Ig Nobel de Química)

Jörg Wicker, Nicolas Krauter, Bettina Derstroff, Christof Stönner, Efstratios Bourtsoukidis, Achim Edtbauer, Jochen Wulf, Thomas Klüpfel, Stefan Kramer, i Jonathan Williams han rebut el Premi Ig Nobel de Química “per analitzar química l’aire dins de sales de cinema per comprovar si les olors produïdes per una audiència indiquen fiablement els nivell de violència, sexe, comportament antisocial, ús de drogues i llenguatge groller en la pel·lícula que veu l’audiència”.

L’agost del 2015, Jörg Wicker, Nicolas Krauter, Bettina Derstoff, Christof Stönner, Efstratios Bourtsoukidi, Thomas Klüpfel, Jonathan Williams i Stefan Kramer presentaren una comunicació en la Conferència Internacional SIGKDD sobre Descoberta de Coneixement i Mineria de Dades en la que proposaven l’ús de l’exhalació de compostos orgànics volàtils (VOCs) en el monitoratge de la resposta humana a estímuls emocionals. Aquests VOCs es poden detectar en l’aire que envolta aquests subjectes. Wicker et al. prenien com a espai experimental una sala de cinema, amb la intenció de comprovar la relació entre el perfil de VOCs i el contingut semàntic de la pel·lícula projectada. Ho van fer durant un mes, prenent dades de VOCs en intervals de 30 segons, i casant-les amb el contingut del film projectat. Construïren models de predicció i de causalitat, constantant que és possible fer-ne prediccions de baix error basades en una relació causal.

Corbes de predicció per a dos films, un per a tots els públics (“Help I’ve shrunk my teacher”) i un per a major de 12 anys (“I’m off then”).

Stönner, Achim Edtbauer, Destroff, Bourtskoukidis, Klüpfel, Wicker i Williams publicaven en octubre del 2018 un article a PLoS One amb la prova de concepte sobre un mètode de classificació de films per edat d’acord amb els compostos orgànics volàtils humans emesos en projeccions en sales de cinema. La majoria dels compostos no eren capaços de predir tots els factors que entren en la classificació d’edat (aparicions de violència, sexe, comportament antisocial, ús de drogues, llenguatge barroer). Això es deuria al fet que aquests compostos, emesos en l’alè i a través de la pell, s’associen més aviat a respostes biològiques viscerals una mica més senzilles. No obstant, Stönner et al. constataven que l’isoprè si era un bon predictor de la classificació de films per edat, segurament perquè l’emissió es relaciona amb nivells d’agitació muscular.

Wicker, Krauter, Derstroff, Stönner, Bourtsoukidis, Edtbauer, Wulf, Klüpfel, Kramer i Williams recolliren el guardó en la cerimònia virtual.

Obesitat de polítics i corrupció post-soviètica (Pavlo Blavastkyy, Premi Ig Nobel d’Economia)

Pavlo Blavatskyy ha rebut el Premi Ig Nobel d’Economia “per descobrir que l’obesitat dels polítics d’un país pot ser un bon indicador de la corrupció d’aquell país”.

Blavatskyy és professor titular del Departament de Gestió de Desenvolupament Sostenible de l’Escola de Negocis Montpelhièr. Enguany apareixia un article seu a la revista Economic of Transition and Institutional Change en el que es recolliren 299 imatges frontals del 2017 de ministres dels 15 estats post-soviètics. Amb aquestes imatges es feina una estimació per algoritme del seu índex de massa corporal. La mediana de l’índex de massa corporal dels ministres d’un país presenta una alta correlació amb mesures convencionals de corrupció (les de Transparency International, el Banc Mundial, l’Index of Public Integrity). Ministres grossos, país corrupte.

L’Estònia de la primera ministra Kaja Kallas és l’estat post-soviètic amb millor puntuació de transparència segons el Transparency Index

Blavatskyy recollia en la cerimònia de dijous aquest guardó.

Activitat sexual i descongestió nasal (Olcay Cem Bulut, Dare Oladokun, Burkard Lippert, Ralph Hohenberger; Premi Ig Nobel de Medicina)

Olcay Cem Bulut, Dare Oladokun, Burkard Lippert i Ralph Hohenberger han rebut el Premi Ig Nobel de Medicina “per demostrar que els orgasmes sexuals poden ésser tan efectius com les medicines descongestives en la millora de la respiració nasal”.

Bulut et al. abordaven aquesta qüestió en un article aparegut el mes de juliol en Ear, Nose & Throat Journal. Per tal d’avaluar l’impacte de l’activitat sexual en la respiració nasal, feien una avaluació d’aquesta respiració en cinc moments diferents: 1) abans de l’activitat sexual; 2) immediatament després de l’activitat sexual; 3) a 30 minuts de l’activitat sexual; 4) a 1 hora; 5) a 3 hores. Es feien les mateixes mesures l’endemà després de l’aplicació d’un esprai descongestiu. L’avaluació de la respiració nasal es feia amb un escala anàloga visual i un dispositiu rinomètric portàtil. En l’estudi, realitzat en el 2020, participaren 18 parelles heterosexuals, tots elles formades per treballadors sanitaris o parelles de treballadors sanitaris.

Després de l’activitat sexual, la respiració nasal millorava de manera semblant a administrar-se un esprai nasal. Val a dir, però, que l’efecte del descongestiu nasal perdurava més en el temps. De tota manera, els participants amb obstrucció nasal mostraven una millora de la funció després de l’activitat sexual

Bulut, Oladokun i Hohenberger recolliren el dijous el guardó corresponent.

Barbes contra colps de puny (Ethan Beseris, Steven Naleway, David Carrier; Premi Ig Nobel de Pau)

Ethan Beseris, Steven Naleway i David Carrier han rebut el Premi Ig Nobel de la Pau “per comprovar la hipòtesi que els humans desenvoluparen barbes per protegir-se de colps de puny a la cara”.

Els tres investigadors de Utah són autors d’un article a Integrative Organismal Biology sobre aquesta hipòtesi pugilística del véll facial humà. Aquest és un dels trets que presenta major dimorfisme sexual en Homo sapiens: bigoti i barba han estat percebuts com a indicadors de masculinitat i de domini social, fins el punt que hom ha comparat la barba humana amb la melena del lleó. En tots dos casos, l’excés de pèl ajuda a protegir àrees vitals com la gola i la mandíbula. És simptomàtic, a parer dels autors, que la mandíbula sigui un dels ossos més habitualment fracturats en violència interpersonal. Per tot plegat, hipotetitzen que les barbes protegeixen la pell i els ossos del rostre quan els mascles humans lluiten: la barba ajuda a absorbir i dispersar l’energia d’un impacte directe. En el seu article ens expliquen com comprovaren la seva hipòtesi amb un model de fibra d’epoxi (com a anàleg de l’os), damunt de la qual disposen pell ovina dissecada, que és coberta amb una capa densa de pèl o descoberta: sobre aquest sistema deixen caure un pes i mesuren la força amb una cèl·lula de càrrega. Sense la protecció d’aquesta barba artificial, el sistema rep un 16% més força i absorbeix un 37% d’energia total.

El model experimental de la hipòtesi pugilística

Beseris, Naleway i Carrier participaren en la cerimònia virtual per recollir el guardó.

Com s’eviten les col·lisions de vianants? (Alessandro Corbetta, Jasper Meeusen, Chung-min Lee, Roberto Benzi, Federico Toschi; Premi Ig Nobel de Física)

Alessandro Corbetta, Jasper Meeusen, Chung-min Lee, Roberto Benzi i Federico Toschi han rebut el Premi Ig Nobel de Física “per realitzar experiments per a entendre per què els vianants no col·lideixen constantment amb altres vianants”.

Corbetta et al. publicaven el 2018 un article a Physical Review E en el que modelitzaven interaccions entre vianants. El model es basava en observacions durant sis mesos d’usuaris d’una andana de tren i de les interaccions vianant-vianant que en resulten. L’article, doncs, és anterior a la pandèmia, però ja en aquella època els vianants, en el decurs del seu pas, adaptant el ritme i direcció de les passes per preservar una distància mútua de confort i evitar col·lisions. El model resultant reprodueix la prevenció de col·lisions binàries, tant pel que fa a l’abast llarg, basat en informació visual, com a l’abast curt, basat en el contacte directe.

Els cinc co-autors recollien el dijous el guardó en la cerimònia virtual.

L’autoorganització de les gentades (Hisashi Murakami, Claudio Feliciani, Yuta Nishiyama, Katsuhiro Nishinari; Premi Ig Nobel de Cinètica)

Hishashi Murakami, Claudio Feliciani, Yuta Nishiyama i Katsuhiro Nishinani han rebut el Premi Ig Nobel de Cinètica “per realitzar experiments per a aprendre per què els vianants de vegades col·lideixen amb altres vianants”. És a dir, que el premi fa parella antagònica amb l’anterior.

Murakami et al. publicaven ja en temps pandèmics un article a Science Advances sobre com l’anticipació mútua pot contribuir a l’autoorganització de multituds humanes. En aquesta recerca mostraven el vincle entre l’anticipació individual i l’emergència de patrons. Per exemple, en fluxos bidireccionals de vianants es generen espontàniament fileres unidireccionals. En els seus experiments, Murakami et al. mostren com distraccions visuals, en interferir en la capacitat d’anticipació d’alguns vianants, condueixen a un endarreriment en la formació de patrons col·lectius: en aquestes condicions tant els vianants distrets com els que no tenen dificultats per evitar col·lisions. D’això, Murakami et al. dedueixen que les maniobres d’evitació són normalment un procés cooperatiu, i que l’anticipació mútua entre vianants facilitar una formació eficient de patrons.

En els seus experiments, Murakami et al. utilitzen un corredor de 10 metres de llarg i 3 d’ample. Els cercles blaus indiquen vianants als qui s’assigna una tasca visual que els distreu.

Els quatre coautors de l’estudi recollien el guardó en la cerimònia virtual.

Control de paneroles en submarins (John Mulrennan, Jr., Roger Grothaus, Charles Hammond, Jay Lamdin; Premi Ig Nobel d’Entomologia)

John Mulrennan Jr, Roger Grothaus, Charles Hammond i Jay Lamdin han rebut el Premi Ig Nobel d’Entomologia per un estudi realitzat fa 50 anys sobre un mètode de control de paneroles en submarins.

Mulrennan et al. publicaven el 15 d’octubre del 1971 un article al Journal of Economic Entomology sobre un mètode de control d’aquesta plaga en naus submarines. Concretament, vuit submarins foren tractats amb un aerosol del 6,5% de diclorvos, a un ritme de 12 onzes per cada 10.000 peus cúbics. Tres dels vuit submarins, addicionalment, foren tractats amb un esquer de propoxur. El diclorvos mostrava un efectivitat del 97% en el control de paneroles. El propoxur s’adreçava al control de nimfes que haguessin eclosionat d’ous no afectats pel diclorvos. Els investigadors també prengueren mostres de l’aire dels submarins per avaluar la concentració de diclorvos abans i després de la ventilació.

Recentment, l’USS Connecticut ha estat víctima d’una plaga de xinxes. El control de plagues en submarins té un repte en la ventilació després de l’aplicació dels insecticides.

Després de cinc dècades, els tractaments de desinsectació de submarins han evolucionat, sempre mantenint l’equilibri entre l’eficàcia insecticida i la seguretat per a la tripulació. En tot cas, el dijous Mulrennan recollí el guardó en la cerimònia virtual.

El transport aeri de rinoceronts negres (Robin Radcliffe, Mark Jago, Peter Morkel, Estelle Morkel, Pierre du Preez, Piet Beytell, Birgit Kotting, Bakker Manuel, Jan Hendrik du Preez, Michele Miller, Julia Felippe, Stephen Parry, Robin Gleed; Premi Ig Nobel de Transport)

Robin Radcliffe, Mark Jago, Peter Morkel, Estelle Morkel, Pierre du Preez, Piet Beytell, Birgit Kotting, Bakker Manuel, Jan Hendrik du Preez, Michele Miller, Julia Felippe, Stephen Parry i Robin Gleed han rebut el Premi Ig Nobel de Transport “per determinar experimentalment si és més segur transportar per aire rinoceronts de cap per avall”.

Radcliffe et al. publicaven fa uns mesos al Journal of Wildlife Diseases un article sobre els efectes pulmonars i metabòlics de la suspensió pels peus, en comparació amb la recumbència lateral, en el transport de rinoceronts negres immobilitzats capturats per dards aeris. Els programes de conservació del rinoceront negre (Diceros bicornis) han requerit la captura d’exemplars vius i el seu transport per via aèria. Per fer-ho, degudament anestesiats, són lligats pels peus a un helicòpter i transportats cap per avall. La imatge és espectacular, i és raonable que hom pensi que això pot tindre conseqüències negatives en comparació amb un transport amb el rinoceront tombat lateralment. A més, un tractament amb etorfina pot conduir a un hipermetabolisme, amb un requeriment superior de consum d’oxigen i una major producció de diòxid de carboni. Radcliffe et al. forneixen dades corresponents a dotze rinoceronts negres, nou mascles i tres femelles, d’edats entre 8 i 25 anys, i masses corporals de 804 a 1234 kg. Aquests animals foren immobilitzats per dard aeri amb etorfina i azaperona. Se’ls suspenia bé en posició lateral (6 individus) o agafats pels peus (6 individus) des d’una grua durant 10 minuts, i llavors es prenien mesures metabòliques i respiratòries. Tots els animals desenvolupament hipòxia i hipercàpnia. Així doncs, les dues formes de suspensió tenen efectes fisiològics semblants, i fins a cert punt de menys impacte en el cas del transport cap per avall.

Morkel, Jago, Gleed i Radcliffe participaren en la cerimònia de lliurament del guardó.