Paleontologia: Ha causat sensació la presentació en societat de Leviathanochelys aenigmatica, una espècie de gran tortuga marina que visqué al Campanià Mitjà, i que ha estat descrita a partir d’un fòssil trobat al jaciment de Cal Torrades (Alt Urgell). Oscar Castillo-Visa (*Sitges, 1999), Àngel H. Luján, Àngel Galobart (*Sabadell, 1961) i Albert Sellés són els autors de l’article on es descriu aquesta espècie, publicat ahir a Scientific Reports. El jaciment de Cal Torrades era sota les aigües en el Cretàcic Superior, concretament en un dels mars epi-continentals que banyaven l’arxipèlag europeu en un context de clima subtropical. Les tortugues marines eren habituals en aquestes mars, però fins ara no se’n coneixia cap que superés el metre i mig en longitud de closca. Castillo-Visa et al. recorden que en aquest període sí que s’han descrit tortugues marines gegants a Amèrica del Nord. Així doncs, Leviathanochelys aenigmatica és, com indica el seu adjectiu específic, una tortuga marina excepcional. Val a dir, que les dades anatòmiques i histològiques assenyalen que seria un quelonoid basal. Com a trets diferencials presenta un procés addicional en el costat anteromedial de la pelvis, i un acetabulum amb una forta direcció ventral. El procés púbic accessori serviria com a punt addicional d’inserció del múscul recte abdominal, un tret avantatjós per la vida a mar oberta. D’acord amb la mida de la pelvis, Leviathanochelys seria d’unes dimensions semblants a Archelon, la tortuga marina gegant més gran coneguda de tots els temps. Castillo-Visa et al. atribueixen aquest gigantisme a les condicions de l’arxipèlag de l’Europa Cretàcica.
Fragments de la closca i de la cintura pelviana de l’espècimen MCD9884
Una tortuga marina gegant
Oscar Castillo-Visa, Àngel Hernández Luján i Albert Garcia Sellés són els qui han descrit l’espècimen, realitzat les anàlisis filogenètiques i dissenyat l’experiment comunicat en aquest article. Tots tres són membres de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb seu a Cerdanyola del Vallès. Castillo-Visa i Sellés també ho són del Museu de la Conca Dellà, d’Isona. Luján també és membre del Departament de Ciències Geològiques de la Facultat de Ciències de la Universitat Masaryk de Brno.
Castillo-Visa i Sellés realitzaren l’anàlisi histològica, i feren les figures incloses en l’article.
En les excavacions participaren Castillo-Visa i Àngel Galobart (de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà), que també feren la feina de l’arxiu.
Tots quatre participaren en la redacció de l’article, que fou tramès a la revista el 6 d’abril del 2022. Després d’un procés de revisió, l’article fou acceptat el 17 d’octubre, i publicat el 17 de novembre.
Aquesta recerca ha rebut el suport de la Agencia Estatal de Investigación i de la Generalitat de Catalunya. Les anàlisi osteohistològiques es feren en el marc del projecte “Xarxes paleoecològiques dels jaciments de dinosaures del Cretaci català”, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat. Luján és investigador postdoctoral a través del programa Beatriu de Pinós de la Generalitat. Sellés rep el suport projecte VIGEOCULT de la Unió Europea. Els autors tenen paraules d’agraïment pel gestor de col·leccions del Yale Peabody Museum, per Eduardo Espílez (de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis), pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, i per Kelly A. Vega Pagán per la correcció lingüística.
Dins del concepte de Pan-Chelonioidea s’inclouen tots els Testudines Cryptodira amb un ancestre comú que aplega tortugues marines del passat i del present. En aquest grup trobem les tortugues més grans mai conegudes, com Archelon o Protostega, que pertanyien a la família de les Protostegidae, que constituiria la base del Chelonioidea. Ja en aquesta família apareixen diverses adaptacions anatòmiques a la vida marina, com la modificació dels autopodials en extremitat amb forma de raquetes, la modificació craniana per afavorir l’excreció de sal, la reducció de l’ossificació de la closca o el desenvolupament de fontanel·les a la carapaça i al plastró.
Els quelonioids aparegueren en el Cretàcic primerenc, i assoliren la major diversitat en el Cretàcic tardà. Els protostègids ja havien radiat prou ràpidament en el Cretàcic primerenc, i malgrat esdevindré la família dominant entre les tortugues marines, quedaren completament extingits al final del Cretàcic.
La gran època de les tortugues marines gegants fou el Campanià (fa 84-72 milions d’anys). Val a dir, però, que la majoria de formes gegants visqueren en la Mar Interior Occidental d’Amèrica del Nord. Fora d’aquesta zona hom ha descrit Ocepechelon (Marroc), Gigantatypus (Jordània), Protostega gigas (Europa Oriental). Aquest gegantisme seria el resultat de l’adaptació a condicions d’hàbitat i/o de la pressió de depredadors.
A l’Europa Occidental, fins ara, l’espècie de tortuga marina més gran del Cretàcic Tardà que s’ha descrit és Allopleuron hoffmanni, que fa 1,5 metres de longitud de closca. L’absència de tortugues veritablement gegants crida l’atenció quan els dipòsits marins d’Europa han preservat una bona quantitat de quelonioids d’aquest període.
És en aquest context que Castillo-Visa et al. reporten una espècie fins ara desconeguda de quelonioid basal gegantí, a partir d’un espècimen que en preserva la regió posterior de la carapaça i una part de la cintura pelviana. Tot i que les restes siguin fragmentàries, se’n pot deduir una dimensió colossal, comparable amb la d’Archelon, i que constituiria el primer exemple conegut de tortugues marines gegants a l’Europa del Cretàcic Tardà.
Cal Torrades és un jaciment situat als Pirineus Oriental de la Península Ibèrica (a-b). En aquesta localitat es troba restes de la pelvis (e) i ili (f) d’una tortuga gegant.
El jaciment de Cal Torrades és particularment valuós perquè és la primera localitat del Pirineu meridional que presenta restes de vertebrats marins del Cretàcic final. Altres jaciments de la regió es corresponen a ambients terrestres del Campanià i del Maastrichtià. Cal Torrades fou descobert com a tal jaciment en el 2016. Se situa entre la Serra d’Aubenç i la Serra de Carreu, prop de les poblacions de Pera-Rua i Valldarques. Es troba en la part inferior de la Formació Perles, consistent principalment en margues i calcàries margoses. Abunden en aquest part fòssils d’equinoderms, esponges, lamel·libranquis, foraminífers, etc. Gràcies a l’anàlisi dels foraminífers bentònics, Cal Torrades ha estat assignada al Campanià Mitjà.
Les restes del quelonioid gegant foren trobades a uns 20 cm per damunt del límit superior de la base d’arenisca. Per damunt d’aquesta base trobem una seqüència margosa ben desenvolupada, alternada amb nivells d’arenisca, producte d’un ambient de deposició d’alta mar de baixa energia. D’acord amb el conjunt de macroforaminífers bentònics, se’n pot deduir una fondària de 20 a 80 metres sota el nivell de mar de l’època.
Excavacions del 2016 al 2021
Al llarg de diverses campanyes entre el 2016 i el 2021 es recuperaren les restes d’aquest quelonioid. Com que totes les restes es trobaren de forma associada i amb una posició anatòmica coherent, Castillo-Visa et al. les assignen a un únic individu, catalogat com a MCD9884, en tant que dipositat al Museu de la Conca Dellà (MCD).
Es realitzaren anàlisi paleohistològics en la carapaça i l’ili esquerra de MCD9884. Se’n preparen seccions fines al Servei de Laboratori de la UAB, que s’observaren sota un microscopi petrogràfic.
En les anàlisis filogenètiques es tingueren en compte 96 taxa de tortugues marines, i 355 característiques cranianes i post-cranianes.
La descripció d’una nova espècie
Leviathanochelys aenigmatica és descrita com a nova espècie i nou gènere, dins del grup dels Chelonoidea (Baur, 1893). Els Chelonoidea són inclosos al seu torn en els Cryptodira (Cope, 1868), i aquests en els Testudines (Batsch, 1788).
El nom genèric de Leviathanochelys deriva de la combinació del Leviatà (el monstre marí bíblic) i del mot grec χέλυς (tortuga). L’epítet específic aenigmatica fa referència a les característiques anatòmiques peculiars.
L’holotip és MCD9884. Aquest holotip preserva la porció posterior de la carapaça, incloses les plaques neurals de la 5 a la 8, part de les plaques costals de la 5 a la 8, i una possible placa central vertebral (MCD9884a). També hi ha el pubis esquerre (MCD9884b), el pubis dret (MCD9884c), l’isqui esquerre (MCD9884d), l’isqui dret (MCD9884e), l’ili esquerre (MCD9884f) i l’ili dret (MCD9884g).
La localitat tipus és Cal Torrades, a Coll de Nargó, adscrit a la part inferior de la Formació Perles, del Campanià Mitjà.
El caràcter de quelonioid basal es diagnostica a través de la reducció de l’ossificació de les plaques costals, amb absència d’un contacte sutural entre costals i periferals; de les sutures de plaques marginals; de la forma poligonal de les plaques neurals; de l’àrea articular oval de l’ili; de la forma d’H de la pelvis; del procés públic allargat i lateralment pla; etc.
La classificació com a espècie diferenciada es fonamenta en dos caràcters autoapomòrfics:
a) un procés accessori en el marge anteromedial del pubis.
b) un acetabulum fortament dirigit en sentit ventrolateral.
Les anàlisis filogenètiques situen Leviathanochelys aenigmatica com a tàxon germà d’Allopleuron hoffmanni. En tots dos casos trobem una vinculació de la pelvis a la closca a través de lligaments i no per un contacte sutural.
L’amplada màxima de la pelvis de Leviathanochelys és de 889 mm. Supera en aquest sentit els 810 mm d’Archelon. La longitud anteroposterior del pubis de Leviathanochelys és de 395 mm, mentre que la d’Archelon és de 460 mm. Encara que és difícil fer una inferència de la mida corporal, Castillo-Visa consideren que Leviathanochelys podia ser tan gran com Archelon, del qual s’estima una longitud de fins a 3,74 metres.
Leviathanochelys i Archelon pertanyen a llinatges diferents, de manera que el gigantisme de tots dos evolució de manera independent. Entre els factors que propicien el gigantisme en tortugues marines actuals s’han citat la pressió dels depredadors, un deslliurament competitiu, la temperatura marina o la capacitat de migrar.
Segons les dades anatòmiques, histològiques i miològiques, Castillo-Visa et al. dedueixen que Leviathanochelys devia ser una de les tortugues marines pelàgiques més grans que hagin viscut en oceans europeus.
Lligams:
- A gigantic bizarre marine turtle (Testudines: Chelonioidea) from the Middle Campanian (Late Cretaceous) of South-western Europe. Oscar Castillo-Visa, Àngel H. Luján, Àngel Galobart, Albert Sellés. Scientific Reports 12: 18322 (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada