La hipòtesi Trivers-Willard cinquanta anys després

Biologia evolutiva: El 5 de gener del 1973 la revista Science publicava un article de Robert L. Trivers i Dan E. Willard en el que formulaven una hipòtesi sobre la selecció natural de la capacitat parental de variar la ratio sexual de la descendència. L’endemà del cinquantè aniversari, la revista Journal of Biosocial Science publica un article en el que Janne Salminen i Hannu Lehti apliquen la hipòtesi Trivers-Willard a la relació entre l’origen parental i els resultats educatius de fills i de filles. Segons la hipòtesi Trivers-Willard el suport i investiment parentals per a fills i per a filles té una relació asimètrics segons l’estatus parental degut la diferència entre l’avantatge reproductiu dels sexes. Així doncs, els pares d’alt estatus donarien més suport als fills que a les filles, mentre que els pares de baix estatus donarien contràriament més suport a les filles que als fills. Salminen i Lehti consideren que en les societats modernes l’educació és el mediador més important d’estatus, de forma que segons la hipòtesi TW els fills de bona família aconseguirien resultats educatius superiors als de les seves germanes; i les filles de famílies modestes resultats millors als dels seus germans. Salminen & Lehti mpren dades registrals de tota la població de Finlàndia corresponents a 600.000 individus nascuts entre el 1987 i el 1997. Els resultats educatius d’aquests individus, que ara ja tenen entre 25 i 35 anys, són mesurats d’acord amb la taxa d’abandonament escolar, la puntuació acadèmica assolida i el nivell de participació en l’educació secundària general durant l’adolescència. En aquestes cohorts Salminen & Lehti troben que els fills de famílies de renda alta i amb pares amb alta educació, comparats amb les seves germanes, tenen una menor probabilitat d’abandonar els estudis i una probabilitat més alta d’entrar en l’escola secundària. En les famílies de renda baixa o amb pares amb pocs estudis la situació és inversa: són les filles les que tenen una menor probabilitat d’abandonament escolar que els seus germans, i una major probabilitat d’entrar en l’educació secundària. La hipòtesi TW no es verifica, en canvi, en la puntuació acadèmica obtinguda.

Els gràfics de la primera fila mostren la interacció entre l’educació dels pares i el sexe de l’infant en els resultats educatius. Els de la segona fila mostren la interacció entre la renda familiar i el sexe de l’infant en aquests mateixos resultats.

Els finlandesos nascuts entre el 1987 i 1997

Janne Salminen és professor de Dret de la Universitat de Turku. Hannu Lehti és sociòleg i investigador d’aquest mateix centre. Són interessats en la relació existent entre la renda parental, el nivell educatiu dels pares i el rendiment acadèmic dels infants, així com això s’expressa de manera diferent entre nois i noies. Els estudis indiquen una associació entre el nivell educatiu i econòmic dels pares i els resultats acadèmics dels fills, però també indiquen que els resultats acadèmics de les noies són superiors als dels nois. La interacció entre aquests dos factors (situació familiar i sexe) indicaria que els resultats acadèmics dels nois són més sensibles al nivell socioeconòmic dels pares que no pas els de noies. Salminen & Lehti creuen que aquesta darrera asimetria podria explicar-se a través del mecanisme biosocial postulat per la hipòtesi de Trivers-Willard.

Així doncs, si bé els pares investeixen en l’educació de fills i filles per donar-los una bona qualitat de vida en el futur, ho farien de manera asimètrica segons els sexe. D’una banda, els pares d’alt estatus tendirien a investir més en els fills que en les filles, mentre que els pares de baix estatus investirien més en les filles que en els fills. Això derivaria del fet que, en famílies de classe alta, els homes tenen una probabilitat superior a les dones a deixar més descendència. En canvi, en famílies de classe baixa, és just a l’inrevés: és més probable que els dones tinguin descendència que no pas els seus germans.

Salminen & Lehti consideren que la Finlàndia actual és un bon escenari per comprovar la validesa aquesta hipòtesi, ja que societat finlandesa és relativament igualitària tan en termes de gènere com de classe social. Utilitzen la comparació entre els germans i les germanes d’una mateixa família com a mètode principal. Com a resultats educatius han seleccionat la taxa d’abandonament escolar, la puntuació acadèmica i la matriculació en estudis secundaris. La població estudiada es tota la nascuda a Finlàndia entre el 1987 i el 1997, és a dir més de 600.000 persones.

La hipòtesi Trivers-Willard

En la nostra societat l’educació és una de les formes més pregones del capital cultural. Un bon nivell educatiu constitueix un component essencial del capital humà i, per al posseïdor, és un element que li facilitarà l’accés a un estatus socioeconòmic més alt, que es manifestarà essencialment en una major renda. D’aquesta manera es reprodueix en el si de les famílies l’estatus tant a través de la capacitat dels pares d’investir en el capital humà dels seus fills com en l’herència rebuda a nivell genètic, ambiental, cultural i financer. Els pares troben una utilitat doble en aquest investiment: els fills seran un suport en la seva vellesa i l’èxit dels fills maximitza les oportunitats de la família entesa des del vessant genètic i cultural. En l’investiment en l’educació dels fills també entren en consideració les característiques personals de cadascun d’ells.

La influència parental sobre l’èxit acadèmic dels fills es realitza a través de múltiples recursos socials i financers. Els recursos econòmics, el nivell educatiu dels pares i el capital social serien especialment important en aquesta transmissió intergeneracional. El capital humà de cada infant seria creat, doncs, pel capital social familiar en el moment que els pares dediquen recursos familiars a la seva educació. Primerament les expectatives parentals influeixen en les obligacions infantils. En segon lloc, els pares forneixen informació als fills que els guia en els processos de presa de decisió. En tercer terme, els pares transmeten les normes socials que regulen les accions individuals dels infants. Aquest capital social redueix la taxa d’abandonament escolar, estimula la matriculació en l’ensenyament secundari i superior i contribueix a la probabilitat d’aconseguir bones notes. El temps que passen els pares amb els infants en activitats com la lectura, el joc o la conversa, s’associa positivament al desenvolupament cognitiu dels fills i a les seves puntuacions acadèmiques. Un major nivell educatiu dels pares i una major renda familiar s’associen a un major temps dedicat als fills. Una major renda familiar fa més fàcil destinar recursos al benestar dels infants i a materials educatius (llibres, computadores, reforç escolar, activitats extraescolars). Que els pares hagin passat per la universitat els atorga una visió més completa del sistema educatiu i que valorin més el que significa una bona educació.

D’acord amb la hipòtesi Trivers-Willard, en una societat estratificada els pares d’estatus elevat tendeixen a investir en la descendència masculina, mentre que els pares d’estatus baix ho fan més en la descendència femenina. Aquesta estratègia maximitza l’èxit reproductiu en tant que la variança de descendència és superior entre els homes que entre les dones. En els estrats socials elevats, els homes tendeixen a deixar més descendència que les seves germanes. En els estrats socials inferiors, són les dones les que tendeixen a deixar més descendència que els seus germans.

La hipòtesi TW fou formulada més aviat pensant en animals no-humans. Podria funcionar-hi d’una banda a través d’un investiment parental de caràcter fisiològic o biològic, que influís en la proporció sexual de la descendència. Complementàriament, podria consistir en un biaix comportamentual o psicològic envers la descendència de sexe oposat.

Hom pensaria que la hipòtesi TW només funcionari en societats humanes gentilícies, però el cas és que algunes prediccions s’han evidenciat en la nació capitalista més desenvolupada de totes, els Estats Units. Així als Estats Units hom ha comprovat que els fills mascles de pares d’alt estatuts assoleixen més anys d’educació i graus més elevats que les filles d’aquests pares; en canvi entre els pares de baix estatus són les filles les que superen els fills en aquests aspectes. Els fills d casa bona als Estats Units, en comparació amb les seves germanes, són més fàcilment enviats a escoles privades, necessiten recórrer menys a feines quan són a l’ensenyament secundari i no necessiten estalviar tant per anar a la universitat. Justament al contrari passa amb les famílies de baix estatus, les quals tendeixen a enviar a escoles privades més a les filles que als fills, i són elles les que necessiten menys recórrer a feines pròpies per finançar-se els estudis. En les famílies de baix estatus, les noies superen amb escreix els nois en rendiment acadèmic. En les famílies d’alt estatus la diferència es redueix, per bé que encara les noies superen els nois. Això explicaria el fet que els nois treguin més profit dels avantatges familiars en termes de renda futura, i que els pares d’alt estatus investeixen més diners en l’educació dels fills que en la de les filles.

Salminen & Lehti presenten tres hipòtesis:
- 1) una renda familiar i una educació parental superiors augmenten l’assoliment educatiu dels fills més que no pas el de les filles. Així, aquests recursos sòcio-econòmics parentals disminueixen les diferències entre l’assoliment educatiu de les filles i el dels fills.
- 2) l’efecte d’interacció entre el sexe de l’infant i la renda familiar és més fort que l’educació parental.
- 3) l’efecte d’interacció entre el sexe de l’infant i els recursos parentals és més fort en la matriculació secundària general seguit de l’abandonament escolar, i ja més feble en la puntuació acadèmica.

Les dades registrals de Finlàndia

Salminen & Lehti han accedit a les dades del registre total de població de Finlàndia. En el moment que accediren hi havia dades de tots els individus que han residit a Finlàndia en algun any entre el 1987 i el 2018. Aquestes dades procedeixen dels registres fiscals, educatius i censals, totes elles administrades per Tilastokeskus. Com que la base de dades abasta tota la població es pot vincular la informació de cada persona a la dels seus pares biològics.

Com a mostra analítica, Salminen & Lehti han seleccionat 658.635 infants nascuts entre el 1987 i el 1997. D’aquesta mostra el 5,2% no presenta dades pel que fa a l’educació o la renda dels pares, de manera que amb aquesta exclusió es redueix a 624.658 casos. Els exclosos serien majoritàriament immigrants i, en menor mesura, fills d’emigrants.

A Finlàndia l’escola primària comença l’any en el que l’alumne fa set anys, i conclou en l’any que en fa setze. Només és obligatòria l’escola primària. Els alumnes que en surten poden sol·licitar cursar una educació secundària, ja sigui general o professional. L’educació secundària general té una orientació acadèmica amb la finalitat de preparar l’alumne per a estudis post-secundaris. L’educació secundària professional prepara l’alumne per a feines pràctiques, com ara la construcció o l’infermeria pràctica. Actualment, el 50% dels alumnes que acaben la primària sol·liciten cursar la secundària general. La majoria dels que acaben la secundària general continuen els estudis bé en universitats (on cursaran al nivell de màster) o en centres politècnics (on cursaran al nivell de grau).

La taxa d’abandonament escolar es computa a través del fet que un individu no s’hagi graduat en l’educació secundària abans de l’edat de 23. Actualment, el 16% dels residents a Finlàndia arriben a 23 anys sense cap titulació secundària.

Al final de l’educació primària, quan els alumnes tenen 15 anys, reben una puntuació que va de 4 a 10. Els valors de la cohort estudiada són de 7,54 ± 1,23. Aquesta puntuació és crucial per al futur de l’alumne ja que és la que decideix la selecció cap a l’educació secundària. No és estrany doncs que alguns alumnes amb baixes notes optin per fer un curs addicional, una espècie de “desè de primària” amb la finalitat de millorar-les. Per això, la taxa de matriculació en l’ensenyament secundari es mesura a 17 anys d’edat. Vora el 52% dels alumnes finlandesos d’aquesta edat ja han ingressat en l’ensenyament secundari general. L’estratificació educativa a Finlàndia gira principalment a l’entorn d’aquesta selecció, distingint entre els alumnes que arriben a la secundària general i els qui passen a la formació professional.

Salminen & Lehti estimen l’educació parental a través del nivell educatiu més elevat assolir per la mare o el pare. En el cas de fills de famílies monoparentals es considera el nivell educatiu de l’únic progenitor. L’educació parental es mesura en anys d’educació, i pot anar de 7 (educació obligatòria) a 17 (màster o superior). En la cohort estudiada l’educació parental és de 12,8 ± 2,6 anys.

La renda familiar es calcula amb l’addició de la renda imposable total del pare i de la mare prèviament als impostos i transferències tenint en compte els anys en el que l’individu tenia entre 0 i 15 anys. Hom corregí l’efecte de la inflació sobre el valor de l’euro en el 2018. En la cohort estudiada la renda familiar anual és de 60.562 ± 51.355.

Salminen & Lehti ajusten les dades a tot un seguit de variables: 1) el mes de naixement de l’individu; 2) l’any de naixement de l’individu; 3) l’ordre de naixement de l’individu entre els germans (és a dir, la paritat); 4) si hi manca la puntuació acadèmica de final de primària; 5) si els pares s’han separat; 6) els anys als quals l’individu ha estat exposat a diferents tipus familiars (família intacta o no-intacta); 7) l’edat de la mare en el naixement (distingint si tenia més o menys de 35 anys); 8) la manca de l’edat de mare en les dades. Aquestes variables poden afectar l’assoliment acadèmic. Per exemple, és sabut que l’edat materna té un efecte positiu en l’assoliment acadèmic de l’infant (particularment en mares de 35 a 40 anys en el moment del part).

El mètode principal és un model de regressió d’efecte fixe entre germans.

La comparació entre germans i germanes

La interacció entre l’educació parental i el sexe de l’infant és estatísticament significativa entre les tres variables analitzades (abandonament escolar, puntuació al final de la primària i matriculació en la secundària). Quan l’educació parental augmenta en una desviació estàndard, l’abandonament escolar dels nois disminueix 0,6 punts percentuals més que l’abandonament escolar de les noies; la puntuació acadèmica dels nois augmenta 0,01 punts en relació a les noies; i la probabilitat de matricular-se en la secundària general augmenta en 2 punts percentuals en els nois en relació a les noies.

En les anàlisis de regressió, l’efecte de la interacció entre renda familiar i sexe de l’infant és significatiu pel que fa a l’abandonament escolar i la matriculació en la secundària general però no pas en la puntuació al final de la primària. Quan la renda familiar augmenta una desviació estàndard, l’abandonament escolar dels nois disminueix 1,2 punts percentuals més que el de les noies; i la probabilitat de matriculació en la secundària general dels nois augmenta 2 punts percentuals en relació a les noies.

Aquests resultats es mantenen quan les comparacions es restringeixen a parelles de germà-germana que no tinguin una diferència d’edat superior a dos anys. En aquests casos, però, els efectes d’interacció es mantenen per a les variables d’assoliment educatiu (abandonament escolar i matriculació a la secundària general) però ja no a la variable de rendiment acadèmic (puntuació a final de la primària). Salminen & Lehti pensen que això es deuria al fet que la puntuació a final de primària reflectiria capacitats cognitives heretades en les que els pares no poden influir activament.

Comptat i debatut, els resultats obtinguts a Finlàndia no difereixen gaire dels observats als Estats Units. Malgrat que Finlàndia sigui una societat més igualitària, també en aquest país els nois semblen més sensibles que les noies als recursos familiars pel que fa als resultats educatius. Quant als resultats educatius, la renda familiar influeix més sobre el grau de matriculació a la secundària general que a altres aspectes (puntuació al final de la primària i abandonament dels estudis secundaris) cosa que indicaria un rol actius dels pares en l’orientació dels alumnes de 16 anys. Aquesta orientació seria diferent segons el sexe del alumne i segons la situació familiar. En les famílies de renda alta i de nivell educatiu alt es fa un esforç diferencial en favor dels fills de sexe masculí.

És important remarcar alguns aspectes del sistema educatiu finlandès. Per a la cohort estudiada tots els nivells educatius han estat gratuïts. El finançament de les escoles i universitats finlandeses es fonamenta en l’aportació governamental. A Finlàndia no hi ha escola privada a cap nivell educatiu. El sistema escolar finlandès és de baixa variança i en bona mesura el rendiment educatiu depèn de la dotació genètica de cada alumne. Segons el Global Gender Gap Report del 2021, la societat finlandesa és la segona societat més igualitària en termes de gènere. A Finlàndia les dones, de mitjana, tenen un nivell educatiu superior als homes, cosa que s’atribueix al fet que entre els homes hi ha una major incidència de trastorns de l’aprenentatge. Aquest desavantatge general dels nois es reduiria, doncs, en les famílies finlandeses de més bon estatus.

Salminen & Lehti consideren que caldria combinar les dades registrals amb l’anàlisi del comportament parental a través d’enquestes.

Lligams:

- Parental background and daughters’ and sons’ educational outcomes – application of the Trivers-Willard hypothesis. Janne Salminen, Hannu Lehti. Journal of Biosocial Science (2023).

- Natural Selection of Parental Ability to Vary the Sex Ratio of Offspring. Robert L. Trivers, Dan E. Willard. Science (1973).