dimarts, 24 de gener de 2023

A 90 segons del desastre: el Doomsday Clock del 2023

Ara fa un any comentàvem que el Doomsday Clock que mantenen des del 1947 al Bulletin of the Atomic Scientist, se situava a 100 segons del desastre. En aquest guarisme de 23:58:20 s’hi havia estat ja un parell d’anys. En l’actualització d’enguany es descompten 10 segons i arribem a 23:58:30, en un punt on no s’havia situat mai aquest Rellotge.

Som, doncs, a parer dels responsables del Rellotge del Desastre, en un moment de perill sense precedents. I qui són aquests responsables? Doncs el Consell de Ciència i Seguretat (SASB) del Butlletí de Científic Atòmics, format per un grup selecte de líders reconeguts globalment amb una atenció especial al risc nuclear, el canvi climàtic i les tecnologies disruptives. Com explica l’editor del Butlletí, John Mecklin, són hereus de la publicació fundada el 1945 per Albert Einstein i científic de la Universitat de Chicago que havien participat en el Projecte Manhattan, en el marc del qual es desenvoluparen les primeres armes atòmics. El Rellotge de l’Apocalipsi fou inaugurat dos anys més tard. Cada any el Consell, en el qual seuen, entre d’altres, 10 guardonats amb el Premi Nobel, revisa el rellotge.

En la revisió d’enguany la maneta dels segons ha avançat 10 posicions. El principal motiu, però no l’únic, són els perills que comporta la guerra d’Ucraïna. Al capdavall, fa tot just un any, l’acumulació de tropes russes a la frontera ucraïnesa era considerada una amenaça. Un mes després de l’actualització l’amenaça es feu efectiva amb la invasió russa a gran escala d’Ucraïna. La invasió del 24 de febrer suposà un cop ben dur a les normes de conducta internacional entre els grans estats. De manera més o menys velada, Rússia ha esgrimit el seu arsenal nuclear per desencoratjar la intervenció de les potències occidentals en favor d’Ucraïna. Saltava definitivament pels aires la Declaració de Budapest del 1994 signada per Rússia, Estats Units i Regne Unit. Centrals nuclears com la de Txernòbil o Zaporizhzhia han esdevingut terreny de batalla en moments de la guerra.

La guerra d’Ucraïna ha tingut també altres conseqüències. Països que fins ara depenien de petroli i de gas russos han cercat de diversificar els seus proveïdors, i això ha fet expandir l’investiment en gas natural fent saltar pels aires els compromisos de lluita contra el canvi climàtic.