Ungles, narcisisme i llangardaixos que mengen pizza: Premis Ig Nobel 2025

La nit passada s’han lliurat a Boston els deu premis Ig Nobel d’enguany. Els guardons que fan riure (i pensar-hi després) arriben així a la 35a edició.

Trenta-cinc anys de registre de creixement d’ungles (William B. Bean, Premi Ig Nobel de Literatura 2025)

William B. Bean (1909-1989) ha rebut el Premi Ig Nobel de Literatura a títol pòstum "per registrar i analitzar persistentment la taxa de creixement de l’ungla d’un dit seu durant un període de 35 anys."

Metge interessat en la història de la medicina, un dia que cercava detalls sobre el creixement a llarg termini de les ungles dels dits no trobà cap estudi publicat. Així doncs en el 1943 començà a prendre mesures de les seves ungles per veure si hi havia tendències estacionals o seculars, esporàdiques o predictibles. Al cap de deu anys publicà una nota sobre aquest autoestudi al Journal of Investigative Dermatology. Al cap de vint anys publicava un discurs sobre el creixement de les ungles i les ungles inusuals a Transactions of the American Clinical and Climatological Association. Bean escrigué articles commemoratius del seu estudi de llarg recorregut amb motiu dels vint-i-cinc anys d’observacions de l’ungla del seu polze (Bean, 1968), dels trenta anys (Bean, 1974), i dels trenta-cinc (Bean, 1980), la qual cosa li permetia constatar els efectes de l’envelliment (Bean, 1976).

El seu fill, Bennett Bean, assistí a la cerimònia de lliurament del guardó. El premi és un reconeixement a un estudi de dècades sobre un subjecte experimental aparentment trivial.

Dir intel·ligent a un narcisista li reforça la sensació d’ésser especial (Zajenkowski & Gignac, Premi Ig Nobel de Psicologia 2025)

Zajenkowski & Gignac feren un experiment sociològic amb 364 persones que havien d’omplir qüestionaris sobre intel·ligència i narcisisme. Els participants havien estat assignats a dos grups experimentals. Al primer els deien que havien assolit un alt valor de quocient d’intel·ligència, i al segon un de baix. Després d’aquest comunicat, havien d’omplir una segona vegada els qüestionaris. Comparaven els resultats després d’aquesta comunicació amb l’autoavaluació prèvia, i veien com la comunicació generava posteriorment una alteració en aquesta percepció.

Marcin Zajenkowski i Gilles Gignac han rebut el Premi Ig Nobel de Psicologia "per investigar què passa quan a un narcisista o a qualsevol altra persona li diem que és intel·ligent".

El premi es deu a un article de recerca publicat en el 2021 a la revista Intelligence, amb un títol ben narratiu: ‘Dir a la gent que són intel·ligents es correlaciona amb el sentiment d’unicitat narcisista: la influència del retorn de QI sobre el narcisisme d’estat temporal’. En l’estudi hi entraren 364 participants, als qui se’ls comunicava el resultat de quocient d’intel·ligència, bé dient-los que eren per damunt de la mitjana o per sota. La comunicació positiva es correlacionava amb una major percepció de la pròpia intel·ligència i una major puntuació en l’escala d’estat narcisista. La comunicació negativa tenia la correlació contrària.

Els dos guardonats assistiren a la cerimònia. El premi s’atorga per un estudi que correlaciona intel·ligència reconeguda amb narcisisme, i com aquest reforça l’autopercepció de la primera.

Llangardaixos remenant en la brossa d'un resort de Togo (Dendi, Segniagbeto, Meek & Luiselli; Premi Ig Nobel de Nutrició 2025)

El llangardaix de foc (com els de la imatge, fotografiats per Ryan van Huyssteen) s’alimenta habitualment d’artròpodes. Dendi et al., però, constaten que hi ha un grup que ronda un ressort de platja de Togo que s’alimenta de les sobres del restaurant, amb preferència per la pizza quatre formatges

Daniele Dendi, Gabriel H. Segniagbeto, Roger Meek i Luca Luiselli han rebut el Premi Ig Nobel de Nutrició "per estudiar fins a quin punt un cert tipus de llangardaix tria menjar certs tipus de pizza".

Els quatre guardonats són els autors d’un article del 2023 publicat a l’African Journal of Ecology, sobre l’estratègia alimentària del llangardaix iris (Agama agama). Aquest rèptil és habitual en àrees suburbanes per tot Àfrica, i s’alimenta habitualment d’artròpodes. En un ressort de la costa del sud de Togo, diversos llangardaixos d’aquesta espècie foren vistos alimentant-se regularment de pizzes. Mostraven tots els individus una clara preferència per la pizza quatre formatges.

Situar el terme ‘pizza quatre formatges’ en un article sobre herpetologia els ha catapultat al premi Ig Nobel. Luiselli ja s’ha afanyat a incloure’l en el currículum.

L’efecte de l’all en la lactància materna (Mennella & Beauchamp, Premi Ig Nobel de Pediatria 2025)

Julie Mennella i Gary Beauchamp han rebut el Premi Ig Nobel de Pediatria "per estudiar què experiment un nadó lactant quan la mare menja all".

Mennella i Beauchamp són biòlegs sensorials, amb una carrera desplegada al Monell Chemical Senses Center, de Philadelphia. En el 1991 publicaren a la revista Pediatrics un article sobre com la dieta materna altera les qualitats sensorials de la llet humana i, en conseqüència, el comportament del lactant. Concretament, investigaren els efectes de la ingestió d’all per part de la mare sobre l’olor de la llet resultant i el comportament de lactació del seu infant. Les mostres de llet humana eren avaluades per un panell de tast, que si bé no detectava canvis al cap de l’hora de la ingestió d’all, sí ho feia a les dues hores, per anar disminuint la intensitat de l’olor d’all passat aquest pic. Val a dir que els infants passaven més temps a la mamella quan la llet feia olor a all. Panses, figues, nous, olives, mel i mató, però sense oblidar l’all.

Mennella i Beauchamp assistiren a la cerimònia per rebre el guardó. El fet de barrejar all i llet materns és el justificant del premi.

Vaques pintades de cebra per a enganyar mosques (Kojima et al., Premi Ig Nobel de Biologia 2025)

Els tres grups experimentals de Kojima et al. (2019)

Tomoki Kojima, Kazato Oishi, Yasushi Matsubara, Yuki Uchiyama, Yoshihiko Fukushima, Naoto Aoki, Say Sato, Tatsuaki Masuda, Junichi Ueda, Hiroyuki Hirooka, i Katsutoshi Kino han rebut el Premi Ig Nobel de Biologia 2025 «pels llurs experiments per saber si vaques pintades amb franges de zebra poden evitar ésser picades per mosques».

En efecte, Kojima et al. (2019) partien de l’evidència que indica que les franges de les zebres actuen com un camuflatge contra els atacs de dípters. Així doncs, prengueren sis vaques negres japoneses. En unes hi pintaren franges blanques. En altres hi pintaren franges negres. I en les terceres no hi pintaren cap franja. Les vaques eren monitoritzades per detectar comportaments de repulsió de mosques (moviments de cap, d’orelles, flexions cutànies, o colps de cua). Les vaques pintades amb franges blanques eren les que tenien menys aquests comportaments, cosa que indica que aquest patró visual ofereix una protecció contra les mosques, i seria una alternativa a l’ús d’insecticides en la ramaderia bovina.

Tomoki Kojima, Kazato Oishi i Say Sato recolliren el guardó. La mera imatge de la vaca negra japonesa pintada amb franges blanques s’ho mereix.

Menjar teflon fins a afartar-se (Naftalovich, Naftalovich & Greenway; Premi Ig Nobel de Química 2025)

Estructura del politetrafluoroetilè, on l’hidrogen de la cadena alifàtica és substituït per àtoms de fluor

Rotem Naftalovich, Daniel Naftalovich, i Frank Greenway han rebut el Premi Ig Nobel de Química «per experiments per comprovar si menjar teflon (=politetrafluoroetilè) és una bona manera d’augmentar el volum alimentari i per tant la sacietat sense augmentar-ne el contingut calòric».

Naftalovich et al. ho analitzaven en una revisió publicada en el 2016 al Journal of Diabetes Science and Technology. Partien del fet que la sacietat es deu en bona mesura a la distensió de l’estomac, i que la gent tendeix a menjar si fa no fa sempre el mateix pes d’aliments. Així, augmentar el volum i la massa dels aliments augmenta la sacietat. Normalment, aquest augment de volum i pes implica també un augment calòric, però això es pot evitar si es barreja l’aliment amb un material que no es pugui metabolitzar. Aquest material ha d’ésser inert, segur, resistent a l’àcid gàstric, insípid, disponible en pols, llis, resistent a la calor i amb un cos raonable. Per això pensaren en el politetrafluoroetilè (PTFE), un plàstic tou considerat el més inert dels materials i que també és extremadament estable. En estudis en rates sotmeses a una dieta amb el 25% de PTFE no s’observaren indicis de toxicitat, i els animals perderen pes. La proposta era traslladar-ho això a alimentació humana amb una relació de 3 parts d’aliment i 1 part de pols de PTFE per volum. En el 2018 això ho traslladaren a una patent de volumitzador no-fibrós i no-digestible de contingut d’aliment com a mètodes per augmentar la sensació de sacietat.

Que en una època de preocupació per l’entrada de plàstics en la cadena alimentària hom proposi utilitzar-los com a tractament anti-obesitat és la base del premi.

Poliglotisme etílic (Renner, Kersbergen, Field & Werthmann; Premi Ig Nobel de la Pau 2025)

La relació entre consum agut d’alcohol i habilitat lingüística ja és posat per escrit per Sant Lluc amb motiu de la glossolàlia dels apòstols en la Pentecosta: ‘Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres: ‘Què vol dir tot això?’ Però d'altres, rient-se’n, deien: ‘És que el vi els ha pujat al cap!’

Fritz Renner, Inge Kersbergen, Matt Field, i Jessica Werthmann han rebut el Premi Ig Nobel de la Pau «per mostrar que beure alcohol de vegades millora la capacitat d’una persona per a parlar en una llengua estrangera».

De fet, Renner et al. introdueixen el seu article publicat en el 2018 al Journal of Psychopharmacology amb l’expressió del ‘coratge holandès’, en referència a la creença popular que el consum de begudes alcohòliques millora la capacitat de parlar en una llengua estrangera. El cas és que aquesta creença no havia estat investigada. Així doncs, Renner et al. empraren com a subjectes cinquanta germanòfons nadius que havien après neerlandès recentment. Els dividiren aleatòriament en dos grups: el primer rebria una petita dosi d’alcohol i el segon una beguda control sense alcohol. Després de la manipulació experimental, els participants entaulaven una discussió estandarditzada en neerlandès amb un experimentador que no sabia a quin grup pertanyien. La discussió fou gravada, i dos parlants nadius de neerlandès, també cecs, la puntuaven. Els participants també s’autoavaluaven. El cas és que els participants que havien consumit alcohol tenien una millor puntuació objectiva, en particular pel que fa a la pronunciació, en comparació amb els que no n’havien consumit. Curiosament, l’autoavaluació era semblant entre els dos grups. Semblaria doncs que el consum agut d’alcohol té un efecte beneficiós en la pronunciació d’una llengua estrangera recentment apresa.

Aquest resultat positiu els ha fet mereixedors de l’Ig Nobel en aquesta categoria.

Mobles sabaters contra la pudor de peus (Kumar & Mittal, Premi Ig Nobel de Disseny en Enginyeria 2025)

Vikash Kumar i Sarthak Mittal han rebut el Premi Ig Nobel de Disseny en Enginyeria «per analitzar, des d’una perspectiva de disseny en enginyeria, com les sabates que fan pudor afecten la bona experiència d’utilitzar un moble sabater»

Kumar i Mittal publicaren en el marc de la International Conference of the Indian Society of Ergonomics del 2021 un treball on proposaven un redisseny del moble sabater atenent a la pudor que pot arribar a fer el calçat. Pensaven especialment en la Índia, un país calorós i humit, on la gent sovint transpira després d’una activitat física més o menys vigorosa, la qual cosa fa que cos, roba i calçat acabi per fer mala olor. La gent es banya regularment i també renta la roba, però rarament es renten les sabates. Sense una ventilació adequada són medi de cultiu per a microorganismes bacterians com Kytococcus Sedentarius, responsables en darrer terme de la pudor. Un moble sabater adequadament dissenyat disminuiria aquests processos mitjançant una bona ventilació.

La pudor de peus en un article d’ergonomia és la base d’aquest guardó.

La ingesta d'alcohol per ratpenats perjudica la seva capacitat de volar i ecolocalitzar (Sánchez, Melcón, Korine & Pinshow; Premi Ig Nobel d'Aviació 2025)

Oren Peles fotografiava en ple vol un ratpenat frugívor ‘Rousettus aegyptiacus’ en el 2013

Francisco Sánchez, Mariana Melcón, Carmi Korine, i Berry Pinshow han rebut el Premi Ig Nobel d’Aviació «per estudiar si la ingesta d’alcohol pot perjudicar la capacitat dels ratpenats per volar i també la capacitat d’ecolocalitzar».

Sánchez et al. (2010) partien de la idea que l’etanol és una toxina potencial per als vertebrats que és present en tots els fruits carnosos en una concentració creixent a mesura que el fruit madura. Rousettus aegyptiacus és un ratpenat frugívor que estudis previs havien indicat que fruits amb un contingut d’alcohol superior a l’1% li són nutricionalment desfavorables. Sánchez et al. hipotetitzaren que en passar d’aquest llindar, l’etanol de la fruita embriagava els ratpenats fins a perjudicar-los en el vol i en l’ecolocalització. El subjecte experimental eren ratpenats mascles no-reproductius de 135-170 grams procedents d’una colònia mantinguda al Campus de Sede Boqer de la Universitat Ben-Gurion del Negev. En un corredor d’interior, els ratpenats exposats a una alimentació rica en etanol volaven més lentament que si menjaven una alimentació sense alcohol. L’alcohol alimentari també afectava negativament aspectes de l’ecolocalització: emissió de sons i comportament de resposta.

La transició de fase de la salsa cacio e pepe (Bartolucci et al., Premi Ig Nobel de Física 2025)

La pasta cacio e pepe és un plat típic de Roma

Giacomo Bartolucci, Daniel Maria Busiello, Matteo Ciarchi, Alberto Corticelli, Ivan Di Terlizzi, Fabrizio Olmeda, Davide Revignas, i Vincenzo Maria Schimmenti han rebut el Premi Ig Nobel de Física «per descobertes sobre la física de la salsa per a pasta, especialment la transició de fase que pot conduir a la formació de grumolls, que pot ésser causa de desplaença».

Bartolucci et al. publicaren el passat mes d’abril un article a la revista Physics of Fluids amb el títol ‘comportament de fase de la salsa cacio e pepe’. La ‘pasta alla cacio e pepe’ és un plat fet amb pasta, formatge pecorino i pebre. Els ingredients són senzills però el repte és assolir la textura i cremositat perfectes de la salsa. Els investigadors analitzaren sistemàticament el comportament de la sala cacio e pepe, és a dir la seva estabilitat a temperatures creixents amb proporcions diferents de formatge, aigua i midó. La concentració de midó és el factor clau en l’estabilitat de la salsa. Quan la concentració de midó és de menys de l’1% en relació a la massa de formatge, es formen grumolls sistèmics, una mena de ‘fase mozzarella’ de salsa desagradable i tallada. Si la quantitat d’aigua i midó és fixa, l’impacte de la concentració relativa de formatge depèn d’una temperatura crítica de solució explicable amb un model d’energia lliure efectiva mínima. Un estabilitzador alternatiu al midó com el citrat trisòdic permet una transició ràpida de la fase de mozzarella a la d’una salsa llisa i estable. L’article conclou amb una recepta per a dues persones: 300 g de tonnarelli i 200 g de formatge. Es dissolen 5 g de midó en pols en 50 g d’aigua, i s’escalfa la dissolució fins que s’aclareix (gelatinització), i és llavors que es barreja amb els 200 g de formatge afegint-hi 100 g d’aigua.

Aquesta barreja de plat tradicional i física de fluids, amb recepta pràctica i alhora científica inclosa, és ben típica d’un Ig Nobel. Giacomo Bartolucci, Daniel Maria Busiello, Matteo Ciarchi, Ivan Di Terlizzi, Fabrizio Olmeda, Davide Revignas, i Vincenzo Maria Schimmenti assistiren amb orgull merescut a la cerimònia de lliurament.

Lligams:

- A Note on Fingernail Growth. William B. Bean, Journal of Investigative Dermatology, vol. 20, no. 1, January 1953, pp. 27-31.

- A Discourse on Nail Growth and Unusual Fingernails. William B. Bean, Transactions of the American Clinical and Climatological Association, vol. 74, 1962; pp. 152-67.

- Nail Growth. Twenty-Five Years’ Observation. William B. Bean, Archives of Internal Medicine, vol. 122, no. 4, October 1968, pp. 359-61.

- Nail Growth: 30 Years of Observation. William B. Bean, Archives of Internal Medicine, vol. 134, no. 3, September 1974, pp. 497-502.

- Some Notes of an Aging Nail Watcher. William B. Bean, International Journal of Dermatology, vol. 15, no. 3, April 1976, pp. 225-30.

- Nail Growth. Thirty-Five Years of Observation. William B. Bean, Archives of Internal Medicine, vol. 140, no. 1, January 1980, pp. 73-6.

- Telling People They Are Intelligent Correlates with the Feeling of Narcissistic Uniqueness: The Influence of IQ Feedback on Temporary State Narcissism. Marcin Zajenkowski and Gilles E. Gignac, Intelligence, vol. 89, November–December 2021, 101595.

- Opportunistic Foraging Strategy of Rainbow Lizards at a Seaside Resort in Togo. Daniele Dendi, Gabriel H. Segniagbeto, Roger Meek, and Luca Luiselli, African Journal of Ecology, vol. 61, no. 1, 2023, pp. 226-227.

- Maternal Diet Alters the Sensory Qualities of Human Milk and the Nursling’s Behavior. Julie A. Mennella and Gary K. Beauchamp, Pediatrics, vol. 88, no. 4, 1991, pp. 737-744.

- Cows Painted with Zebra-Like Striping Can Avoid Biting Fly Attack. Tomoki Kojima, Kazato Oishi, Yasushi Matsubara, Yuki Uchiyama, Yoshihiko Fukushima, Naoto Aoki, Say Sato, Tatsuaki Masuda, Junichi Ueda, Hiroyuki Hirooka, and Katsutoshi Kino, PLoS ONE, vol. 14, no. 10, 2019, e0223447.

- Polytetrafluoroethylene Ingestion as a Way to Increase Food Volume and Hence Satiety Without Increasing Calorie Content. Rotem Naftalovich, Daniel Naftalovich, and Frank L. Greenway, Journal of Diabetes Science and Technology, vol. 10, no. 4, July 2016, pp. 971–976.

- Use of Nondigestible Nonfibrous Volumizer of Meal Content as a Method for Increasing Feeling of Satiety. Rotem Naftalovich and Daniel Naftalovich, U.S. Patent 9,924,736, issued March 27, 2018.

- Dutch Courage? Effects of Acute Alcohol Consumption on Self-Ratings and Observer Ratings of Foreign Language Skills. Fritz Renner, Inge Kersbergen, Matt Field, and Jessica Werthmann, Journal of Psychopharmacology, vol. 32, no. 1, 2018, pp. 116-122.

- Smelly Shoes — An Opportunity for Shoe Rack Re-Design. Vikash Kumar and Sarthak Mittal, Ergonomics for Improved Productivity: Proceedings of HWWE 2017, vol. 2, pp. 287-293. Springer Singapore, 2022.

- Ethanol Ingestion Affects Flight Performance and Echolocation in Egyptian Fruit Bats. Francisco Sánchez, Mariana Melcón, Carmi Korine, and Berry Pinshow, Behavioural Processes, vol. 84, no. 2, 2010, pp. 555-558.

- Phase Behavior of Cacio and Pepe Sauce. Giacomo Bartolucci, Daniel Maria Busiello, Matteo Ciarchi, Alberto Corticelli, Ivan Di Terlizzi, Fabrizio Olmeda, Davide Revignas, and Vincenzo Maria Schimmenti, Physics of Fluids, vol. 37, 2025, article 044122.