Neuroquímica: El coneixement de la patologia molecular de la malaltia d’Alzheimer ha permès definir una sèrie de marcadors diagnòstics accessibles per neuroimatge o per anàlisi del fluid cerebroespinal (=líquid cefalorraquidi). Potencialment també es poden rastrejar marcadors d’Alzheimer en mostres de sang venosa de molt bona precisió. Una punció venosa per extraure sang és un mètode molt menys invasiu que la punció lumbar per extraure fluid cerebroespinal o, fins i tot, que l’exploració per neuroimatge. Ara bé, el processament i conservació requerit d’aquestes mostres de sang és molt exigent, la qual cosa limita el seu ús no tan sols en un entorn clínic sinó fins i tot en recerca. El projecte DROP-AD vol facilitar aquesta aplicació mitjançant la detecció de marcadors d’Alzheimer en taques de plasma assecat (DPS) o en taques de sang assecada (DBS). Aquestes taques s’obtenen a partir de sang capil·lar, que s’apliquen directament (DBS) o després d’una centrifugació (DPS). La conservació de les taques és més senzilla per detectar-hi després marcadors com la proteïna tau fosforilada en l’aminoàcid 217 (p-tau217), la proteïna acídica fibril·lar glial (GFAP) o el neurofilament lleuger (NfL). Huber et al., en un article a Nature Medicine publicat ahir, han aplicat el DROP-AD en un estudi amb 337 participants de 7 centres, dels quals 304 participants aportaren mostres de sang capil·lar (DPS o DBS) o de plasma de sang venosa. Huber et al. troben una bona correlació entre els nivells de p-tau217 de DPS i de plasma venós. Els valors de p-tau217 en DPS augmenten en relació a la severitat de la malaltia d’Alzheimer. També són un bon predictor de la positivitat del biomarcador en fluid cerebroespinal. També hi ha bona correlació en la detecció de GFAP i NfL en DBS i DPS. En persones amb síndrome de Down (trisomia del cromosoma 21) els valors d’aquests biomarcadors en sang capil·lar són més elevats en aquells que tenen demència respecte dels que no tenen aquests símptomes. Huber et al. també constaten una alta concordança entre els valors obtinguts en mostres recollides sota supervisió i mostres recollides pel propi participant. Això convida a pensar en DROP-AD com una eina de test d’Alzheimer en contextos de recerca. Els autors, però, consideren que caldrà encara refinar la metodologia de presa de mostres i anàlisi per poder utilitzar DROP-AD en anàlisi clínica.
Huber et al. han assajat en 337 pacients de 7 centres el potencial de DROP-AD en un entorn de recerca per detectar aquesta malaltia a partir d’una gota de sang.
L’anàlisi sang en el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer
En els darrers anys hom ha desenvolupat l’ús de biomarcadors sanguinis per la identificació de la patologia de la malaltia d’Alzheimer. Així doncs, hom ja els ha inclòs en els criteris diagnòstics en recerques epidemiològiques i, cada vegada més, en la mateixa pràctica clínica.
La malaltia d’Alzheimer és un tipus de demència incurable, degenerativa i terminal que, a nivell molecular, ha estat descrita com una proteïnopatia neurològica per acumulació de plaques beta-amiloides i cabdells neurofibril·lars en el cervell. Entre les proteïnes implicades hi ha la proteïna tau. La forma fosforilada de la proteïna tau en el residu 217 (p-tau217) és un dels biomarcadors d’Alzheimer en sang perifèrica. La p-tau217 es pot detectar en sang per mètodes immunològics o per tècniques d’espectrometria de masses. Alguns dels mètodes de detecció de p-tau217 en sang ja han estat aprovats clínicament per a usos diagnòstics. Aquestes anàlisis de sang són especialment útils (per raó de temps i de costos) per a identificar individus que poden beneficiar-se de tractaments emergents o experimentals i/o per fer un seguiment de la progressió de la malaltia.
En un futur proper, l’anàlisi de p-tau217 en sang perifèric podria ajudar a avaluar el risc d’amiloidosi cerebral, i a fer que els pacients amb un risc molt alt o amb un risc molt baix no haguessin de sotmetre’s ni a la tomografia d’emissió de positrons ni a una punció per a extraure líquid cerebroespinal.
Un altre marcador en sang de la malaltia d’Alzheimer és GFAP. Aquesta proteïna és un marcador d’astrogliosi, i es relacionaria amb l’inici de la deposició de plaques beta-amiloides.
Encara un altre marcador és el neurofilament lleuger (NfL). És un marcador de degeneració axonal, procés comú a la malaltia d’Alzheimer i a altres malalties neurodegeneratives.
Les guies clíniques actuals ja recomanen l’anàlisi de biomarcadors d’Alzheimer en sang per a persones que tenen símptomes de demència. En contextos de recerca epidemiològica o en medicina preventiva podria ser interessant aplicar aquests tests en gent gran sense alteracions cognitives, o en persones amb síndrome de Down. És per això que recentment s’ha desenvolupat una plataforma automatitzada d’immunoassaig per a marcadors sanguinis d’Alzheimer. L’immunoassaig automatitzat redueix costos respecte la immunoprecipitació acoblada a l’espectrometria de masses. Ara bé, tant en un cas com en l’altre cal seguir un protocol precís en l’extracció i emmagatzematge de mostres de sang venosa.
El projecte DROP-AD nasqué pensant en aquesta darrera limitació. La recol·lecció de sang capil·lar sobre cartes, tant si es tracta de dipositar-hi una gota de sang (DBS) com de dipositar-hi una gota de plasma (DPS, és a dir del sobrenedant ulterior a la centrifugació de la sang), és molt més senzilla que la venopunció. La DBS o DPS es poden conservar a temperatura ambient, mentre que la sang obtinguda per venopunció s’ha de centrifugar immediatament i el plasma resultant s’ha de mantindre en fred fins a l’anàlisi. La DBS la pot aconseguir el propi subjecte després de punxar-se en la punta d’un dit.
Huber et al. presenten ara dades de DROP-AD obtingudes en set centres diferents d’Europa sobre 337 participants. Les mostres eren sang capil·lar obtingudes per punxades en dit. Els biomarcadors analitzats eren p-tau217, NfL i GFAP. Com a referents empraven les dades de biomarcadors aconseguides dels mateixos participants en sang venosa i en fluid cerebroespinal.
Set centres participants
En aquest estudi han participat set centres europeus. La recol·lecció de la sang capil·lar la feia personal format de cada centre. Les cartes amb la sang seca eren trameses sense control de temperatura al Laboratori de Neuroquímica de la Universitat de Goteborg. Les mostres de plasma de sang venosa eren guardades en ultracongelació (−80 °C) i eventualment trameses a Goteborg en paquets amb gel sec.
Els participants de l’estudi van aportar consentiment informat per escrit abans de l’enrolament. L’estudi fou aprovat per comitès ètics locals.
La cohort de Barcelona és la de Ace Alzheimer Center. Incloïa persones que reportaven problemes cognitius que foren recrutades entre setembre del 2022 i abril del 2024. La Fundació ACE feia el diagnòstic clínic amb una avaluació neuropsicològica (NBACE). A les persones amb MCI o demència se’ls oferia la realització d’una punció lumbar. Les mostres de sang o de CSF es prenien el mateix dia en dejuni. L’aprovació de l’estudi fou a càrrec dels Comitès Ètics de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
La cohort de Goteborg és la de H70 Clinical Studies. Els participants eren recrutats a la clínica de la memòria de l’Hospital Universitari Sahlgrenska entre juny del 2023 i abril del 2024 en persones amb símptomes cognitius.
La cohort de Malmö és formada pels assaigs clínics BioFINDER Primary Care i BioFINDER Preclinical AD, en participants enrolats entre desembre del 2023 i novembre del 2024.
La cohort de Brescia és formada pel Centre de Malalties Neurodegeneratives de la Universitat de Brescia. Es tracta de pacients amb demència i de controls formats per familiars.
La cohort d’Exeter és formada per la University of Exeter Medical School, amb adults majors de 50 anys amb un índex de massa corporal superior a 25 en el marc del PROTECT-UK de suplementació amb polifenols. És en aquesta cohort on als pacients se’ls oferia la possibilitat de fer-se una segona extracció de sang capil·lar per ells mateixos sense supervisió.
La cohort de Copenhague és formada a la clínica de memòria del Rigshospitalet.
La cohort del Sant Pau era formada amb persones amb síndrome de Down recrutades a la Unitat de Memòria de l’Hospital de Sant Pau en el marca del DABNI (Down Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative).
La sang capil·lar era dipositada en les cartes Capitainer SEP-10 (Capitainer AB), Capitainer B50 (Capitainer AB) i Telimmune Plasma Separation Card (Novilytic).
Els 337 participants tenien una edat mitjana de 70,8±11,7 anys. El 53,4% (167) eren dones.
Els valors de p-tau217 en plasma sec de sang capil·lar i en plasma de sang venosa
De 252 participants (d’edat de 72,7±9 anys, i 56,7% dones), hi havia dades de mostres de plasma de sang capil·lar seca (DPS) i de plasma de sang venosa. La correlació de rang de Spearman era de 0,74, amb un interval de confiança del 95% de 0,678-0,791.
La correlació era particularment alta en la cohort de Goteborg (0,904) i en la de Brescia (0,838). En canvi, era força més baixa en la de Malmö (0,429), l’únic centre on empraven un assaig diferent per al plasma venós. La cohort de Barcelona (que amb 133 participants és la més grossa) tenia una valor de correlació intermedi.
En estratificar les concentracions plasmàtiques de p-tau217 en tercils, Huber et al. troben correlacions en els dos tercils superiors, però no pas en el tercil inferior. Val a dir que en aquest tercil inferior tots els participants havien donat negatiu en la detecció de Aβ42/p-tau181 en fluid cerebroespinal.
L’edat i el sexe no afectaven la correlació entre els valors venosos i capil·lars de p-tau181.
Per a 209 participants s’investigà la relació entre DPS p-tau217 i l’escala MMSE (Mini Mental State Evaluation): la correlació és negativa (-0,374). La correlació entre la p-tau217 venosa i l’escala MMSE era similar (-0,410)
Per a 249 participants s’investigà la relació entre DPS p-tau217 i l’edat: la correlació era positiva (0,334). La correlació entre la p-tau217 venosa i l’edat era semblant (0,317).
La precisió diagnòstica de p-tau217 en sang capil·lar seca
Els valors de DPS p-tau217 eren significativament superiors en persones diagnosticades amb alteració cognitiva lleu (MCI) o amb malaltia d’Alzheimer (AD) respecte de les persones sense alteració cognitiva (CU) o amb demències no-AD.
Els valors de DPS p-tau217 també eren superiors en el grup de participants amb biomarcadors Aβ42/p-tau181 en fluid cerebroespinal (CSF).
Per a 176 participants es disposaven de dades de DPS p-tau217 i de CSF Aβ42/p-tau181. El 56,3% d’aquests participants donaven positiu per a CSF Aβ42/p-tau181. Si considerem positius valors de DPS p-tau217 superiors a 0,01 pg ml−1, el valor predictiu positiu de la tècnica és de 0,738 i el valor predictiu negatiu de 0,833, amb una especificitat del 58,4%.
Els valors de GFAP i NfL en sang capil·lar seca
Per a 240 participants (d’edat de 69,9±10,8 anys; 48,8% dones) hi havia almenys una dada de mètodes de sang capil·lar seca (DBS).
La correlació dels nivells de GFAP en DBS i en sang venosa era forta (0,773). També hi ha correlació entre nivells de GFAP i edat (0,392), i entre nivells de GFAP i MMSE (-0,448).
La correlació dels nivells de NfL en DPS i en sang venosa era forta (0,83). També hi ha correlació entre nivells de NfL i edat (0,429), i entre nivells de NfL i MMSE (-0,269).
p-tau217 i GFAP en persones amb síndrome de Down
Per a 31 participants amb síndrome de Down hi havia dades de biomarcadors. Com passa amb la població euploide, entre ells hi ha una correlació entre els valors de sang capil·lar seca i de sang venosa. Aquests biomarcadors augmenten en els participants amb demència.
L’automostra de sang capil·lar seca
Per a 30 participants hi havia mostres de sang capil·lar seca recollides sota supervisió i mostres recollides pel propi participant sense supervisió. Els valors de biomarcadors p-tau217 i GFAP eren concordants en tots dos casos.
DROP-AD en la recerca i en la clínica
El projecte DROP-AD és especialment adreçat a entorns de recerca. Ofereix una alternativa a l’obtenció de mostres per venopunció, simplificant la recol·lecció de mostres.
La correlació entre les concentracions de p-tau217 en sang capil·lar seca i en sang venosa són fortes, però hi ha variabilitat entre els set centres que han participat en l’estudi. En la sang capil·lar seca els valors dels biomarcadors són inferiors als de la sang venosa, degut probablement a la dilució de mostra de sang capil·lar amb la solució tamponada.
Huber et al. pensen que DROP-AD pot ésser especialment indicada per a persones amb síndrome de Down. Tot i amb tot, no recomanen l’ús en contextos clínics de presa de decisions o de gestió de pacients. Per fer-ho hauran de refinar la metodologia i validar-la.
Lligams:
- A minimally invasive dried blood spot biomarker test for the detection of Alzheimer’s disease pathology. Hanna Huber, Laia Montoliu-Gaya, Wagner S. Brum, Jakub Vávra, Yara Yakoub, Haley Weninger, Luisa Sophie Braun-Wohlfahrt, Joel Simrén, Mercé Boada, Agustín Ruiz, Amanda Cano, Adelina Orellana, Sergi Valero, Laia Cañada, Natalia Tantinya, Ana Belen Nogales, Pilar Sanz-Cartagena, Anna Dittrich, Ingmar Skoog, Millie Sander-Long, Clive Ballard, Megan Richards, Mary O’Leary, Frederikke Kragh Clemmensen, Hannah H. D. Wandall, Daniele Altomare, Valentina Cantoni, Erik Stomrud, Sebastian Palmqvist, Alberto Lleo, Daniel Alcolea, Maria Carmona Iragui, Aida Sanjuan Hernandez, Bessy Benejam, Laura Videla Toro, Alpana Singh, Marisa N. Denkinger, Anja Hviid Simonsen, Silke Kern, Anne Corbett, Juan Fortea, Lee Honigberg, Barbara Borroni, Oskar Hansson, Xavier Morató, Kaj Blennow, Henrik Zetterberg & Nicholas J. Ashton. Nature Medicine (2026).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada