Fisiologia molecular: Natalie J. Norman et al. descriuen en un article publicat a Communications Biology un sistema de captació de glucosa independent d’insulina en múscul esquelètic de ratolí mitjançant un transportador de sodi/glucosa. És sabut que el múscul esquelètic en condicions d’exercici capta glucosa a una taxa superior i que ho fa sense requerir insulina. Aquesta és precisament la raó per la qual es recomana exercici en el maneig de la diabetes. La captació de glucosa independent d’insulina té lloc durant l’exercici i en altres condicions en les quals l’estimulació adrenèrgica inhibeix l’alliberament pancreàtic d’insulina. Aquesta captació permet un consum de glucosa en condicions de resistència a la insulina. Norman et al. han descobert una via de captació de glucosa per part del múscul que denominen mSGLT. Aquesta via és afí a la família de cotransportadors de sodi/glucosa SGLT/Slc5a. Certament que en el múscul abunda el transportador GLUT4, regulat per la insulina. L’activitat mSLGT, en canvi, no es regula per la insulina, requereix activitat Na,K-ATPasa-α2, i transporta l’hexosa α-metil-D-glucòsid (αMDG). mSLGT comparteix antigenicitat amb el SGLT2 renal. mSGLT es localitza en els túbuls t musculars, al costat de Na,K-ATPasa-α2 i MAP17. Norman et al. pendent que mSGLT seria una isoforma muscular de SGLT. La descoberta de mSGLT posa de manifest una possible diana terapèutica per al tractament de la hiperglucèmia en situacions de resistència a la insulina com és sovint el cas en la diabetis de tipus 2.

La musculatura esquelètica en l’homeòstasi de la glucosa
La musculatura esquelètica constitueix el principal dipòsit d’emmagatzematge de glucosa (en forma de glucogen). També és una de les principals consumidores de glucosa. Tot plegat fa del múscul esquelètic un important regulador de l’homeòstasi de glucosa.
La captació de glucosa circulant per part del múscul es realitza a través de dies dependents i independents d’insulina. Després d’un àpat, la captació estimulada per la insulina és la via predominant: en aquestes condicions l’augment d’insulina circulant fa que el 80% de la glucosa ingerida sigui captada pels músculs. Això es fa gràcies a l’augment de la densitat de GLUT4 (Slc2a4) en el sarcolemma. L’activació dels receptors musculars d’insulina, en efecte, condueix a la translocació de GLUT4 de reservoris intracel·lulars a la membrana plasmàtica i, particularment, als túbuls t. La glucosa captada per GLUT4 es destina a la síntesi de glucogen, i el glucogen serà consumit segons els requeriments de contracció muscular.
En l’estat post-absortiu guanya importància la captació muscular de glucosa independent d’insulina. En aquesta captació juga un paper el transportador GLUT1.
En períodes de baixa circulació d’insulina i d’alta circulació de catecolamines, el múscul capta glucosa per una via independent d’insulina poc coneguda. Aquests períodes poden seguir un curs agut, com en l’exercici, o esdevindré crònics, com en situacions d’estrès, traumatismes o sobrealimentació. Les catecolamines (adrenalina, noradrenalina) inhibeixen la secreció d’insulina per part de les cèl·lules beta-pancreàtiques i redueixen la sensibilitat a la insulina dels teixits muscular i adipós.
En situacions d’exercici intens el múscul pot captar glucosa a un ritme 50-100 vegades superior a la captació postprandrial.
La captació de glucosa pel múscul en contracció requereix en part l’activitat Na,K-ATPasa-α2
Norman et al. partien de la hipòtesi que un transportador sodi/glucosa és al darrera de la captació independent d’insulina. La investigaren en preparacions aïllades del múscul EDL (extensor digitorum longus) de ratolí. Mesuraven la captació simultània de rubidi (Rb) i de derivats de glucosa marcats amb carboni-13. Ho feien en condicions de repòs i de contracció muscular, en absència d’insulina.
Norman et al. comparaven també la captació de glucosa amb la captació de l’hexosa αMDG. Mentre la glucosa és transportada per tots els transportadors de glucosa, l’αMDG és transportat pels SGLTs però no per GLUT4. L’αMDG no és metabolitzada en la glucòlisi, de forma que tot el marcatge amb carboni-13 és retingut pel múscul si hi ha captació.
El múscul EDL empra glúcids com a substrat predominant per a la generació d’ATP.
Norman et al. empraren ouabaïna com a inhibidor específic del transport Na,K-ATPasa-α2.
En condicions de repòs, el múscul EDL isolat captava Rb i glucosa a un baix ritme. Quan s’induïa la contracció muscular augmentava simultàniament la taxa de captació de Rb i glucosa. La ouabaïna era capaç d’inhibir part de la captació de Rb, però també una porció de la captació de glucosa. Això indicava que la captació de glucosa durant la contracció era realitzada per un transportador de glucosa ATP-dependent.
El múscul EDL isolat és capaç de captar αMDG. L’ouabaïna inhibeix completament aquesta captació. D’això es dedueix que el transport Na,K-ATPase-α2 és necessari per a la captació de αMDG.
L’exposició del múscul EDL isolat al beta-agonista salbutamol estimulava la captació de Rb i de αMDG sense necessitat de contracció. Norman et al. deduïen que un SGLT participa en la captació muscular de glucosa independent d’insulina.
L’expressió dels gens Slc5a1 i Slc5a2 en múscul de ratolí
Norman et al. empraren RT-qPCR per examinar l’expressió dels gens Slc5a1 i Slc5a2 en múscul esquelètic de ratolí. Detectaren seqüències d’ARNm de Slc5a2 de poca abundància. En comparació amb el ronyó, en el múscul no es detectava el transcrit complet del gen Slc5a2. D’això dedueixen que mSGLT és una isoforma diferent de la SGLT2 renal.
L’expressió de la proteïna mSGLT
La immunohistoquímica i els Western blots amb un anticòs anti-SGLT2 indica que el múscul esquelètic de ratolí expressa una proteïna anàloga en els túbuls t.
L’acció d’inhibidors de SGLT1 i SGLT2 sobre mSGLT
La florizina és un inhibidor conegut de SGLT1 i SGLT2. Norman et al., però, han observat que no té efecte sobre la isoforma muscular mSGLT.
El potencial terapèutic de la descoberta
No tots els dies es descobreix una via de transport de glucosa. Norman et al. proposen un mecanisme de transport de glucosa en el múscul esquelètic no regulat per insulina i dependent de l’activitat Na,K-ATPasa-α2. Aquesta via transporta un anàleg de glucosa com és αMDG, però no pas un altre anàleg com 2DG. Aquest perfil molecular els fa proposar que el nom de mSGLT per al transportador.
La captació de glucosa per mSGLT requereix un consum d’energia que derivaria precisament de la glucòlisi.
Norman et al. pensen que la descoberta de mSGLT obre la porta a la identificació de noves dianes terapèutiques per al tractament de la hiperglucèmia, la resistència a la insulina o la insuficiència d’insulina. Des del punt de la recerca bàsica queda per aclarir el procés de síntesi de mSGLT, és a dir els mecanismes de processament post-transcripcional o post-traduccional del gen Slc5a2. Una altra via de recerca és comprovar si en la musculatura humana mSGLT és un transportador actiu de glucosa: de moment, Norman et al. han constatat la presència en teixit muscular humà d’una proteïna reconeguda per l’anticòs anti-SGLT2
Lligams:
- Insulin-independent glucose uptake into mouse skeletal muscle by a sodium/glucose linked transporter. Natalie J. Norman, Tatiana L. Radzyukevich, Peter W. Chomczynski, Michal Rymaszewski, Izabela D. Fokt, Waldemar Priebe, Lucas Schmidt, Tiffany Zhu, Bryan Mackenzie, Julio A. Landero & Judith A. Heiny. Communications Biology 9: 1547 (2026).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada