Plebiscitàries, constituents, autonòmiques

Els moviments de protocandidatures per al 27S comencen, a la vegada que els primers preparatius de l'administració per fer-les. Cadascú hi ha va amb ànims diferents. Hi ha els partits que les consideren autonòmiques i prou, dels quals és Ciutadans (C's) qui sembla més ben posicionat, i que ja tindria pensada Inés Arrimadas com a candidata. La idea del "canvi sensat", del "constitucionalisme", de la compaginació del sentiment patriòtic català-espanyol-europea, seran els eixos-força de la llista de C's. Veurem fins quin punt, PSC o PP poden desmarcar-se. I caldrà veure si UDC (+Construïm?) és capaç de vendre el full de ruta aprovat per la mínima el 14 de juny.

Qui ha de convocar les eleccions en darrer terme és el president Artur Mas. Per Mas les eleccions del 27S són plebiscitàries. I ací cal entendre la seva insistència en una llista unitària. Dissabte passat, llençava l'envit a ANC-Òmnium-AMI. És possible que aquestes entitats no facin el pas, i sigui CDC o una plataforma "ad-hoc" la que hagi de fer la dita llista unitària ("Llista per la Llibertat"?).

Unes plebiscitàries, de què? Aquest és el perill de la llista unitària. Que sigui indefinida quant al contingut (independència/autodeterminació, independència però sense saber com, etc.) o que siguin vistes com un plebiscit a Artur Mas o, encara pitjor, als cinc anys de governs de CiU.

És la por a una interpretació plebiscitària inadequada la que anima els partidaris de les "llistes múltiples pel Sí". Els qui més vocals són en aquesta defensa són ERC i el seu entorn, que podria convergir en una Aliança per la República Catalana.

Més justificació sembla que tenen per distanciar-se de la "Llista del President", els qui proposen un "inici constituent", una "ruptura constituent" o un "procés constituent". En aquest espai, la Crida Constituent vol combinar l'element plebiscitari (el "sí") amb l'element constituent.

Però una altra part de l'espai no considera viable la noció plebiscitària de Mas. És en aquest espai on es pot articular una llista de "Catalunya en Comú" (CeC). Ara bé, la concepció "constituent" d'aquest espai és diversa.

Amb les dades electorals a la mà, és probable que el "plebiscit" no aconsegueixi el 50% dels vots emesos, ni tan sols sumant-hi les llistes que explícitament s'hi hagin posicionat. Encara menys majoria tindran les candidatures explícitament partidàries de la "ruptura constituent". En aquest escenari, les eleccions del 27S esdevindran merament autonòmiques, amb un parlament amb set o vuit grups, i amb cap d'ells amb més de 40 escons. La situació de "taules" persistirà.

Els Sis Criteris Bàsics d'Unió i trencadissa parcial de CiU

El procés participatiu d'UDC del passat 14 de juny ha culminat ara un trencament parcial de CiU. Els consellers d'UDC abandonen el govern Mas, bo i que mantenen la Federació en el Parlament i en els òrgans locals.

Amb aquesta trencadissa parcial, UDC vol fer bons els seus sis criteris de cara al "procés".

Recordem que aquests criteris foren ratificats pel 51% de la militància d'UDC que s'expressà en el 14 de juny, és a dir per poc més de 1.000 persones.

Són criteris, però, rellevants. Es pronuncien des d'un "compromís amb el procés" i des del "catalanisme integrador". Són sis:
- 1. Sobirania. És a dir el criteri de no renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya. Fixeu-vos que hom parla d'aspiració, no de sobirania.
2. Democràcia. Presa de totes les decisions de forma netament democràtica, d'acord amb el criteri de la majoria de vots de la ciutadania.
3. Diàleg. És a dir, diàleg entre el govern de Catalunya i el govern de l'Estat [espanyol]. Aquest diàleg es fa "sense renúncies prèvies" i amb voluntat de persistència. S'entén el diàleg com una forma de guanyar complicitats al si de la Unió Europea.
4. Seguretat jurídica. Així, UDC exclou explícitament "una eventual Declaració Unilateral d'Independència", però també "l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat".
5. Europa. UDC descarta qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora d ela Unió Europea.
6. Cohesió, en referència a la "cohesió social i territorial de la nostra nació".

Què han fet els espluguins el 24M?

La "festa post-electoral" a l'Ateneu d'Esplugues, amb presència dels equips de campanya de la CUP-PA (1 regidor) i de Canviem Esplugues (CE; 1 regidor), així com de candidats de llista d'ERC (amb dos regidors, de manera que Hermínia Villena seurà al consistori), tenia un cert ressò triomfalista.

Vegem, però, què han fet els espluguins convocats a les urnes (34.738) el diumenge 24 de maig:
- la majoria minoritària (14.786; 42,56%) s'ha abstingut.
- 7.513 persones (21,63%) han votat PSC-CP, obtenint 9 regidors.
- 2.331 persones han votat C's (6,71%), obtenint 2 regidors.
- 2.027 persones (5,84%) han votat ERC-GxE-Avancem-AM, obtenint 2 regidors.
- 1.970 persones (5,67%) han votat PP, obtenint 2 regidors.
- 1.935 persones (5,57%) han votat ICV-ME-AS CAT-E, obtenint 2 regidors.
- 1.578 persones (4,54%) han votat CiU, obtenint 2 regidors.
- 1.156 persones han votat CUP-PA (3,33%), obtenint 1 regidor.
- 1.135 persones han votat CE (3,27%), obtenint 1 regidor.
- 288 persones (0,83%) han votat PxC.
- 239 persones (0,69%) han votat en blanc.
- 140 persones (0,40%) han fet vot nul, per bé que alguns d'aquests vots nuls eren de paperetes blanques.

Processos constituents i continuïtat jurídica

Avui a Can Basté, Pablo Iglesias ens ha dit, en poques paraules, que el referèndum sobre la independència no és possible per raons jurídiques, de manera que qualsevol procés constituent "català" requereix l'obertura prèvia d'un procés constituent "espanyol".

Acceptem per un moment les premisses. La premissa jurídica general sobre els límits i la premissa particular sobre la jurídica. Com convocar una Assemblea Constituent amb aital respecte a la continuïtat jurídica? Algú dirà que caldria primer reformar la Constitució per poder convocar-la. D'altres, que l'Assemblea seria prèvia a qualsevol reforma. En tot cas, el mur dels 2/3 del Congrés, 2/3 del Senat, eleccions generals, 2/3 del Congrés, 2/3 del Senat i referèndum és una tasca hercúlia. Possible, és possible. Però és molt més probable un col·lapse de facto del sistema constitucional, que ens deixés a tots atrapats en una continuïtat fictícia.

Una fiscalitat municipal justa, ambiental i solidària

La Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària ha tramès unes 45 propostes de fiscalitat municipal a les candidatures de les eleccions locals del 24 de maig del 2015.

Vegem-ne alguns exemples:
- per un Impost de Béns Immobles (IBI) més just, proposen: a) introduir equitat entre municipis i entre la mateixa ciutadania amb una valoració cadastral més periòdica (de 8 anys com a mínim); b) reforçar la progressivitat de l'IBI a través del gravamen d'acord amb el valor de la propietat i reduir els coeficients per a immobles residencials; c) bonificar l'import de l'IBI en casos de desocupació o d'ingressos inferiors a l'SMI; d) introduir criteris ambientals (bonificacions per a habitatges eficients, d'aprofitament d'energia solar; e) desincentivar els pisos buits (recàrrec del 50%); f) revisar les exempcions d'IBI per interès general, i orientar-les a l'activitat més que no pas al subjecte.
- impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM): a) regular l'impacte contaminant (amb un augment progressiu per als vehicles molt contaminants); b) aplicar i publicitat bonificacions per a vehicles elèctrics o híbrids; c) afegir variables de cost, emissions i d'antiguitat
- impost sobre l'activitat econòmica (IAE): a) bonificacions per a activitats empresarials que comencen i encara no tenen beneficis; b) bonificacions per la creació de llocs de treball amb contracte indefinit; c) bonificacions per preservació del medi ambient i accessibilitat; d) dedicar més recursos personals i financers a inspeccions.
- impostos sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO).
- impost sobre el valor dels terrenys de naturalesa urbana (IVTNU): a) ajustar millor l'impost al valor dels béns immobles; b) exempció en casos de desonament.

Les propostes fan referència a evitar els sobrevostos abusius en serveis municipals gestionats per empreses privades. No pas menys important, són les garanties en matèria de transparència i participació en el pressupost municipal.

Matar [multar, empresonar] el missatger

La premsa reacciona de manera gairebé unànime contra la proposta del ministre (espanyol, de Justícia) Català de multar els mitjans que publiquin 'filtracions' de sumaris judicials dels quals s'hagi declarat el secret 'processal'. Diuen que això seria "matar el missatger", en referència a una voluntat de silenciar els casos de corrupció, si més no, fins que no passi la temporada electoral.

No és cas únic. A vuit persones les volen empresonar per ser missatgers del descontentament popular davant dels "ajustaments" pressupostaris. Mentrestant, la pressió policial contra qualsevol "missatger" de malestar social o de propostes col·lectives creix a tot arreu.

La Junta Electoral de Zona aprova les nou candidatures presentades a Esplugues

Ja podem llegir el llistat de candidatures proclamades per la Junta Electoral de Sant Feliu de Llobregat.

Els nou alcaldables d'esplugues són Pilar Díaz (PSC-CP), Lídia Ibáñez (ICV-ME-AS CAT-E), Laura Benito (C's), Oriol Torras (ERC-GxE-Avancem-AM), Julián Carrasco (Canviem Esplugues), Sergi Oliveras (CUP-PA), Jaime Padilla (PxC), Albert Comellas (CiU) i Mercè Haro (PP).

La CUP-PA presenta llistes a Corbera (Albert Cañellas), Esparraguera (Aleix Escursell), Gelida (Susanna Costa), Molins (Roger Castillo) i Sant Joan Despí (Jordi Farré).

Pel que fa a la Zona Electoral de l'Hospitalet de Llobregat, la CUP-PA presenta candidatures a Gavà (CUP-PA-Capgirem Gavà, amb Jordi Casanova i Mireia Valentí de caps de llista), a l'Hospitalet mateix (amb l'independent Khristian Giménez com a cap de llista) i a Sant Boi (Gent de Sant Boi-CUP-PA, amb Lucía Pérez de cap de llista). Al Prat de Llobregat, la llista d'Alternativa d'Esquerres (AE-EP) l'encapçalen Pedro Mercadé i Lola Gutiérrez.

Les candidatures d'Esplugues - 24 de maig del 2015

Podem llegir les candidatures postulades a les eleccions municipals:
- 1. Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP).
- 2. Iniciativa per Catalunya Verds-Moviment d'Esquerres-Alternativa Socialista-Entesa (ICV-ME-AS CAT-E).
- 3. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C's).
- 4. Esquerra Republicana de Catalunya-Gent per Esplugues-Avancem-Acord (ERC-GxE-Avancem-AM).
- 5. Canviem Esplugues (CE).
- 6. Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu (CUP-PA).
- 7. Plataforma per Catalunya (PxC).
- 8. Convergència i Unió (CiU).
- 9. Partido Popular (P.P.).

El liberalisme europeu s'enfronta a Google

La comissaria de Competència de la Unió Europea, Margrethe Vestager, adscrita al grup liberal-reformista, és la cara visible d'una represa de l'ofensiva comunitària contra les pràctiques de Google Inc. Alguns han remarcat la paradoxa que liberals europeus ataquin les pràctiques d'una corporació privada. Però Vestager encarna el sector més esquerranós (Det Radikale Venstre) d'aquesta família ideològica. A més, els factors geopolítics fan difícil mantindre l'ortodòxia del "deixar-fer-deixar-passar".

Fins ara, la Comissió Europea havia provat d'arribar a negociacions amb l'empresa californiana. El canvi d'Almunia a Vestager ha accelerat un curs previsible. Fonamentat en les lleis europees de competència, el plec de càrrecs contra Google assenyalà especialment l'abús de poder i la discriminació dels competidors. La sanció corresponent podria ser de 6.600 milions de dòlars. Hi ha el precedent de la causa que la Comissió Federal de Comerç menà als Estats Units contra les pràctiques de Google, tancada el 2013. Aquella causa no prosperà perquè, a grans trets, Google no té cap obligació de convertir els seus motors de cerca en eines públicament neutrals.

Eliminar accents, dieresis, apostrofs, punts volats de geminacio, ces trencades i guionets

Fa uns dies, Toni Soler proposava leliminacio daccents i dieresis en un article al seu blog. La proposta es interessant, pero caldria dur-la al seu extrem. Seguintne lesperit, proposem remoure també apostrofs, els punts volats de les eles geminades, les ces trencades i els guionets. Probablement, aquesta mesura requeriria tambe una transformacio del digraf "ll" per "lh". Per coherencia, tambe podriem transformar "ny" en "nh". Un altre canvi, es l'adopcio de "sh" pel so "S", mentre que en altres funcions la "x" seria substituida per "gz" (o "ks").

Amb aquesta simplificacio, tot quedaria reduit als seguents caracters:
- lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, z.
- signes de puntuacio: reduits a ",", ";", ":", ".", les pròpies cometes i els guions denumeracio

Segurament, podriem tambe eliminar alguna lletra mes. La "v" i la "w" son prescindibles, si mes no en barceloni.

Ens quedarien doncs 22 lletres. Si reduim els signes de puntuacio al punt, la coma i l'espai, tot quedaria encara mes. 25 caracters i prou (sense majuscules).

Fem una prova

catalans,
interpretant el sentiment i els anels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la republica catalana com estat integrant de la federacio iberica. dacord amb el president de la republica federal espanyola senyor nicet alcala zamora, amb el qual em ratificat els acords presos en el pacte de sant sebastia, em faig carrec probisionalment de les funcions de president del govern de catalunha, esperant que el poble espanhol i el catala expressaran quina es en aquests moments llur boluntat.

La quarta guerra mundial

Hi ha un discurs que ara es demana si la situació actual del gihadisme es pot descriure de "tercera guerra mundial". Des del nord-atlantisme, hom s'estima més per parlar de "cinquena guerra mundial". La primera seria una guerra contra el particularisme imperial, marcat per la deslleialtat del Kàiser. La segona seria una guerra contra el particularisme nacional, marcat per la deslleialtat de Hitler. La tercera, freda, fou una guerra contra el particularisme ideològic, marcat per la deslleialtat encarnada en la Unió Soviètica. Ara, la quarta, seria una guerra contra el particularisme religiós, marcat per la deslleialtat encarnada pel gihadisme radical.

Aquesta visió no és del tot compartida. Perquè les tres primeres serien guerres internes (intrajafètiques). La quarta tindria un component extern a la "civilització occidental". Però les detencions de persones d'aquesta matriu etnoreligiosa convertides al gihadisme radical fan ara vessar tinta sobre totes aquestes interpretacions. Va tindre un efecte afeblidor el Concili Vaticà Segon? L'antropologia boasiana ha destarotat la tradició científica anterior? Les ideologies de l'enveja i del ressentiment no s'han vist animades per la crisi del 2008?

Construïm: la radicalitat de la moderació

En aquest guirigall de primeres persones del plural, "Construïm" es presenta com la primera personal del plural moderador. És moderada davant del "procés independentista" de Catalunya-Principat. I també és moderada davant dels processos constituents. És la moderació de l'home seriós davant del "populisme identitàri" i del "populisme demagògic". És la moderació que depèn ara de la decisió final que prengui la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i de Josep Antoni Duran Lleida en particular.

Els moderats tenen la dificultat de combinar el seu "confederalisme" amb la realitat de l'opressió nacional. De combinar la idea de "tots anem el mateix vaixell" amb la realitat de la lluita (força unidireccional) de classes. Com que són moderats també en el seus objectius, l'horitzó confederal és compatible amb l'acceptació de l'statu quo.

Tanta moderació embafa. I, com que és una moderació reaccionària, de resistència al canvi, atrau paradoxalment a elements radicals. Són els elements que consideren que no hi ha gaire res a conservar, perquè els canvis ja s'han produït. Ara cal revertir-los. Els radicals de la moderació junten elements teocràtics (catòlics, s'entén) amb un neoheteropatriarcalisme que té el regust típic de les "revoltes d'esclavistes".

De fusos horaris

Canvi d'hora. La matinada del darrer diumenge de març, passem a casa nostra del CET (horari de l'Europa Central, GMT+1) al CEST (horari d'estiu de l'Europa Central, GMT+2). És a dir passem de seguir l'hora del meridià 15ºE per seguir l'hora del meridià 30ºE. Del meridià d'Itàlia al meridià de Turquia.

El trellat d'aquest sistema és força dubtós. Durant set mesos, seguim l'horari CEST. Durant cinc mesos, seguim l'horari CET.

El nostre fus horari enter, però, és el GMT.

I, si volem ser més precisos, Barcelona es troba en el fus GMT+00:09.

Si ara són les 08.35h, l'hora solar mitjana és 06.44h.

És clar que el sol mitjà no és el sol aparent. Hi ha una diferència entre l'un i l'altre que varia de força minuts al llarg de l'any. Així, el migdia d'avui serà a les 13.56h (CEST), a les 11.56h (hora GMT), a les 12.05 (hora solar mitjana de Barcelona). És a dir, que el sol aparent va ara vora cinc minuts endarrerit respecte del sol mitjà.

Si volguessim recuperar la divisió tradicional de les hores diürnes, ara tot just quan escric això hauríem entrat en l'hora secunda.

També podríem discutir si podríem recuperar el calendari julià. Seríem a 17 de març.

O podríem demanar recuperar l'era. Seríem dilluns 17 de març del 2053. O, si volem recuperar el nom més tradicional, "a.d. xvi Kal. Apr. Era MMLIII".

Què han fet els electors a la primera volta de les departamentals de Catalunya Nord?

Les eleccions al Consell Departamental de Pirineus Orientals han fet la primera volta:
- un 44,28% s'han abstingut.
- un 13,91% (57.153 vots) han votat candidats del Front National (FN).
- un 6,05% (24.878 vots) han votat candidats del Partit Socialista.
- un 5,67% (23.290 vots) han votat candidats de la Unió de la Dreta.
- un 4,80% (19.739 vots) han votat candidats de la Unió per un Moviment Popular.
- un 4,68% (19.205 vots) han votat candidats de la Unió de l'Esquerra.
- un 4,07% (16.734 vots) han votat diversos candidats de dreta.
- un 1,69% (6.946 vots) han votat candidats del Partit Comunista Francès.
- un 0,12% (5.009 vots) han votat candidats diversos.
- un 1,07% (4.385 vots) han votat candidats d'Europa Ecologia-Els Verds.
- un 0,47% (1.944 vots) han votat candidats del Front d'Esquerra.
- un 0,35% (1.427 vots) han votat candidats del Partit Radical d'Esquerra.
- un 0,30% (1.218 vots) han votat candidats del Partit d'Esquerra.

D'altra banda, la consulta popular sobre la constitució de la comarca del Moianès va rebre un vot afirmatiu. L'abstenció de situa en un 53%. El suport explícit a la comarcalització assolí un 42% del cens. En tots els municipis (Calders, Monistrol de Calders, Castellcir, Collsuspina, Castellterçol, l'Estany, Granera, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Moià), fins i tot a Collsuspina, els vots afirmatius guanyaren als altres vots vàlids (no, blanc, altres). La consulta no és vinculant, però aplana el camí per a la constitució del Moianès com la 42a comarca de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

La Cambra de Representants del Poble Català

Un dels punts febles del "Procés" és el fet de recolzar en unes institucions que, en darrer terme, són sotmeses a la constitució espanyola. Des del Pacte Nacional per a l'Autodeterminació es considera necessari disposar d'un front polític "B", encarnat per una Cambra de Representants del Poble Català. D'una banda, això superaria l'àmbit territorial restringit, i de l'altra la supeditació institucional. La creació d'un cens electoral que permeti l'elecció d'aquests representants galvanitzaria un "Procés" ara mateix refrigerat fins el 27S.

L'atac al Bardo i la Romània Submersa

L'atac del Museu Nacional del Bardo, de Tunis, va deixar més de vint morts. Entre les col·leccions del Bardo destaquen especialment els mosaics recuperats d'antigues ciutats de l'Àfrica Romana. La romanització d'aquestes terres fou perfectament comparable a la d'altres províncies occidentals de l'Imperi. Hom retenia, és clar, les llengües púniques i numídiques, però després de la Tercera Guerra Púnica, aquestes zones s'incorporaren a la romanitat. Avui és Romania Submersa. El procés no començà fins a la conquesta àrab. La islamització rebé un impuls crucial per les divisions sectàries entre les esglésies cristianes. La submersió, però, començà a ser revertida amb les places comercials i militars de les potències cristianes, sobretot a partir del segle XIII. Hi hagué anades i tornades, però en el segle XIX la cosa es desplaça en favor dels pobles neollatins, particularment de la potència francesa. A mitjan del segle XX aquesta reversió és tallada de socarrel, i la submersió tornà a la província d'Àfrica.

Les primàries de Puigcorbé i el concurs de Vidal

Tot sovint, sentim defenses del nomenament presidencialista, a dit, assenyalant-ne la seva executivitat. És la cultura del fitxatge estel·lar, del lloc distintiu. No cal dir aquests mecanismes desperten suspicàcia. Així, serà fàcil retreure a ERC de Barcelona el fet de proposar Juanjo Puigcorbé com a número 2 de la llista de les municipals sense fer-lo passar per primàries (però sí fent-lo passar pels mecanismes típics d'aprovació). O hom mirarà amb lupa com la Generalitat incorpora el jutge (suspès) Santiago Vidal al Departament de Justícia.

Quatre parelles, vuit partits

L'anàlisi de les enquestes de les eleccions autonòmiques valencianes i balears permet pensar en una major diversificació dels grups parlamentaris.

En l'actualitat, al Parlament Balear hi ha únicament quatre forces polítiques representades: PP (35 escons), PSIB-PSOE (19 escons), MÉS (5 escons) i Gent per Formentera (1 escó). Les enquestes més recents contemplen fins a nou grups polítics: els ja citats i Podem, Proposta per les Illes, Esquerra Unida, UPyD i Ciutadans. Certament, UPyD ho té magre, i EU i C's freguen ben bé el límit. Si descomptem aquestes forces, de totes maneres n'hi hauria sis (possiblement ordenades així: PP, PSOE, Podem, MÉS, PI i GxF.

Pel que fa a les Corts Valencianes les enquestes contemplen set forces: PP, Podem, PSPV-PSOE, Compromís, C's, UPyD i EUPV. És a dir, que podien entrar tres forces que no pas les que hi són representades ara.

Més espectacular encara seria el Parlament del Principat. Tindríem:
- una parella de partits sobiranistes amb aspiracions de govern: CiU i ERC.
- una parella de partits emergents d'àmbit estatal: C's i Podem.
- una parella de partits estatals de la vella política: PP i PSC-PSOE.
- una parella de partits alternatius: CUP i ICV-EUiA

La BPA, víctima col·lateral

La Banca Privada d'Andorra és investigada per les relacions d'alguns dels seus directius amb noms com Andrei Petrov o Gao Ping. Les investigacions les fa l'agència nord-americana, que ha deixat anar el seu interès per transaccions financeres internacionals amb Veneçuela. Les pugnes entre l'aristocràcia financera internacional cada vegada són més explícites i més fan ús dels reguladors estatals. El govern federal nord-americà mostra aquests dies la seva bel·ligerància envers els governs de Caraques, Teheran i Moscou. L'operació contra la BPA no és aliena a aquesta dinàmica.

Sistema de partits

Les enquestes de les eleccions municipals, autonòmiques, departamentals, estatals, assenyalen modificacions substancials del sistema de partits. L'emergència de nous agents i l'enfonsament d'antics no sembla indicar que la transició sigui cap a un sistema estable, sinó que més aviat la fluidesa podria durar més d'un cicle electoral. La lògica de cada comici, especialment d'acord amb el procés electoral, influirà fondament en aquests moviments. La transició del sistema polític de l'estat espanyol a un tetrapartidisme PP-PSOE-Podemos-C's, i el fet que el sistema sigui complementat amb IU i UPyD, el fa més atractiu a l'electorat. Caldrà veure com evoluciona l'abstenció. Aquesta situació també afectarà als partits "perifèrics". Al País Valencià, Compromís resisteix no sense dificultats. Al Principat, CiU i ERC sembla que retindran la primera i segona posició. La competència entre sistemes de partits ja es nota en forma de tensions, i els diferents partits les utilitzen per presentar-se com l'encarnació del sistema respectiu. La plèade de solucions municipals pel que fa a les candidatures unitàries és testimoni de la fluidesa abans esmentada. En el sistema polític de l'estat francès queda per saber com queda "la gauche", forçada a constituir-se en bloc si no vol quedar agranada pel bipartidisme UMP-FN.