Espriu no era home preocupat per l’espectacle, per què diran. No era home donat a simular o amagar emocions. Això, és clar, podria fets que disgustaven els admiradors. Diuen que, poc abans de morir-se, fa 25 anys, va expressar una certa recança per perdre’s el final de Verdi, la telesèrie que en aquella època passaven a TVE1. Uns anys abans, quan el moviment cultural de Santa Coloma de Farners homenatjà Espriu, essent com era fill de Santa Coloma, el poeta assistí a l’homenatge amb un signe indissimulat d’indiferència. I és que Espriu no donava cap importància desmesurada ni al fet de morir-se ni tampoc al fet, absolutament involuntari, d’haver nascut fora d’Arenys. Arenyenc pels quatre costats i notari a Barcelona: vet ací el que diuen les biografies més lacòniques d’Espriu.
1 comentari:
La realitat és que cadascú és d'on se sent. I potser Espriu no era molt donat a mostres d'efusivitat, però el seu mestratge és indiscutible.
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Publica un comentari a l'entrada