dilluns, 1 de febrer del 2010

1 de febrer: Contra els monopolistes anticatalans, tothom al cinema!!!

Avui és el dia del lliurament dels II Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català.

És amb tota la mala llet que el lobby d’empresaris de sales de cinema coordinat pel “Grupo Balañá” ha triat aquesta data per un locaut de sales de cinema. Un locaut fet des de l’extorsió. Un locaut que, al més pur estil del sindicalisme vertical, ha forçat els representants sindicals a unir-s’hi.

La convocatòria d’aquest locaut és, naturalment, legítima, com a mesura de pressió davant del Parlament de Catalunya, que tira endavant una Llei del Cinema, que es limita a exigir una paritat mínima en nombre de còpies doblades o subretolades en català dels films no-europeus.

El que passa de mida és que s’hagi pressionat a sales de cinema tot dient que si no tanquen avui, les distribuïdores (d’àmbit espanyol) de cinema nord-americà s’hi revenjarien tot tallant-los el subministrament de films d’estrena.

Val a dir que aquest xantatgisme transcendeix de molt la qüestió de la llengua catalana. Els detractors de la llei parlen sovint de la llibertat de mercat. Però el caràcter oligopolístic (per no dir monopolístic) de la distribució de films fa que parlar de llibertat de mercat sigui una broma macabra. Com deien des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC): “faran vaga, sí, però quants dels nostres films projecten a les seves pantalles”. Les amenaces al voltant de la convocatòria anticatalana de l’1 de febrer són el pa de cada dia quan es tracta de forçar la compra de tres o quatre films infumables a canvi de la gran estrena. És així com col•loquen molts subproductes hollywoodians. I és així com un aconseguiran avui un “èxit de convocatòria” en el seu locaut.

Contra el tancament patronal, però, hi ha les convocatòries populars.

S’ha fet una crida al boicot contra les sales que tanquin avui. En tot cas, caldria ser mesurats i destriar els qui promouen la convocatòria de tancament patronal, i els qui simplement no han volgut desafiar als extorquidors.

Per això mateix, la cosa hauria d’anar en positiu, tal com recomanava, per exemple, la CAL d’Esplugues. Caldrà premiar les sales que sí obriran. I haurem d’assistir-hi massivament, tant se val si projecten cinema català o foraster, doblat o subrelotat, en català o en qualsevol altra llengua.

I si no hi ha sales comercials obertes, sempre podeu organitzar i assistir a projeccions alternatives de cinema, tal com cridava Maulets en un comunicat divendres passat.