Les mesures de distanciació social en 11 països europeus haurien evitat 59.000 morts

El 21 de gener, quan les xifres oficials reportaven 317 infectades amb el HCoV-19, el Centre Col·laborador de l’OMS de Modelat de Malalties Infeccioses calculava que el nombre real d’infectats seria d’uns 1700. A final de març, quan el nombre acumulat de casos confirmats de covid-19 és de 775.782, aquest grup de recerca parla de desenes de milions de persones infectades. El centre més important de la pandèmia de covid-19 és Europa, on al llarg d’aquest mes de març s’han realitzat intervencions sense precedents en forma de tancament d’escoles i d’universitat, prohibició d’aplecs massius i d’esdeveniments públics, i fins i tot confinaments domiciliaris generalitzats. En el seu report, encapçalat per Seth Flaxman, Swapnil Mishra i Axel Gandy, apliquen un model jeràrquic bayesià semi-mecanístic en un total d’11 països europeus (Itàlia, Espanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Noruega, Suècia, Suïssa i Regne Unit). Assumeixen que les intervencions introduïdes són les responsables en els canvis del nombre reproductiu (R_t) de la transmissió viral. Així doncs, a partir de les morts registrades fan estimacions del nombre reproductiu de les setmanes anteriors. Per exemple, a Itàlia s’hauria arribat a una R_t d’1 l’11 de març. Altres països hi han arribat després, de manera que en els 11 països en el seu conjunt s’haurien estalviat fins el 31 de març 59.000 vides (amb un interval de confiança del 95% de 21.000-120.000). Encara moltes més vides s’estalviaran si les mesures continuen fins a fer caure encara més la R_t. En els 11 països estudiats, a 28 de març, la incidència acumulada d’infeccions seria de l’1,88% (Alemanya) a l’11,43% (Espanya), és a dir entre 7 i 43 milions de persones en total. El fet que els casos mortals s’esdevinguin 2-3 setmanes després del contagi fa que encara no s’hagi observat una caiguda en la mortalitat a final de març. El grup de Ferguson i Bhatt remarca que cal mantindre les intervencions actuals i monitoritzar estretament l’evolució de casos confirmats i de morts en les properes setmanes.


Morts registrades per covid-19 per cada milió d’habitants

El grup de Ferguson i Bhatt davant del covid-19

Neil M. Ferguson i Samir Bhatt són els autors corresponsals d’aquesta recerca realitzada en el Department of Infectious Disease Epidemiology i el Department of Mathematics de l’Imperial College London, amb participació del WHO Collaborating Centre for Infectious Disease Modelling, de l’MRC Centre for Global Infectious Disease Analysis, de l’Abdul Latif Jameel Institute for Disease and Emergency Analytics i del Department of Statistics de la University of Oxford. El treball és encapçalat per Seth Flaxman, Swapnil Mishra i Axel Gandy.

D’ençà que l’OMS declarà que el brot epidèmic del nou virus SARS-CoV-2 havia esdevingut una pandèmia, l’11 de març del 2020, s’han introduït arreu del món intervencions de distanciació social, tancament de fronteres, quarantenes, confinaments generalitzacions i restriccions de la mobilitat. L’impacte social i econòmic d’aquestes mesures és tan elevat que és lògic que l’opinió pública demani conèixer quin és l’abast i quins són els riscos de la pandèmia. Les mesures aplicades, al capdavall, cerquen reduir el nombre reproductiu efectiu (R_t) de la infecció, és a dir el nombre mitjà d’infeccions en cada moment t. Quan R_t té un valor inferior a 1, el nombre de noves infeccions decreix, i l’epidèmia pot considerar-se en vies de control. Si el valor és superior, llavors el nombre de casos nous creixerà fins arribar al pic epidèmic, el qual depèn de l’adquisició de la immunitat grupal com a resultat de la infecció massiva de la població.

Segons les xifres oficials, el 23 de gener la Xina introduí mesures d’aquesta mena, centrades a Wuhan i a la província de Hubei. Durant el mes de febrer, el nombre de casos nous de covid-19 a la Xina començà a davallar, i el 19 de març fou el primer dia amb un nombre nul de casos nous a Wuhan. Durant aquest període, la R_t passà de valors de 2-4 a valors per sota d’1, mentre que el nombre de contactes diaris per persona es reduïa en un factor de 7-9.

Durant el mes de febrer, països com Singapur o Corea del Sud aconseguiren evitar un gran brot epidèmic amb mesures de distanciació social, proves massives de RT-PCR i rastreig de contactes. De tota manera, les autoritats d’aquests països temen que una vegada que s’han relaxat aquestes mesures pugui haver-hi un rebrot de casos.

En la fase pandèmica del brot es fa difícil interpretar les dades de casos confirmats, ja que moltes infeccions deuen passar desapercebudes. A més, cada país té una política diferent de realització de proves de RT-PCR.

Russell et al. (2020) han provat d’estimar el nombre d’infeccions reals a partir de les dades de mortalitat. Flaxman et al. fan quelcom semblant, ja que assumeixen que les morts reportades serien un indicador més fiable. No obstant, tampoc tots els països segueixen el mateix procediment de registre de morts atribuïdes al covid-19. En tot cas, cal comptar que entre el moment del contagi i el moment mitjà de la defunció s’escola un període de 2-3 setmanes. Així les mesures d’intervenció públiques no poden esperar tindre un efecte sobre la mortalitat més que passat aquest període.
Flaxman et al. han desenvolupat un nou model mecanístic bayesià del cicle infectiu. A partir de les morts observades infereixen límits superiors i inferiors (intervals de crèdit bayesià) del total de població infectada, la probabilitat de detecció de casos i el nombre de reproducció en el temps.

Les estimacions

La majoria d’intervencions a Europa front el covid-19 començaren entre el 12 i el 14 de març. Flaxman et al. analitzen la mortalitat registrada per covid-19 fins el 28 de març.
A data del 28 de març, Flaxman et al. estimen que a Itàlia el nombre acumulat de persones infectades seria de 5,9 milions (amb un interval de credibilitat bayesiana entre 1,9 i 15,2), és a dir el 9,8% de la població (3,2-25%). A Espanya aquest valor arribaria als 7 milions (1,8-19), és a dir un 15,0% de la població. A Alemanya la infecció hauria arribat a 600.000 persones (240.000-1.500.000), és a dir a un 0,7% de la població. A França tindríem una situació intermèdia, amb un 3,0% (1,1%-7,4%) de la població que hauria estat infectada.

La R_t inicial dels 11 països hauria estat de 3,87 (3,01-4,66). En el primers moments, la principal font de noves infeccions era la importació de casos procedents de l’Àsia Oriental. A final de març, aquest valor havia davallat en un 64% fins a 1,43, amb valors que van del 2,64 (1,40-4,18) de Suècia (on no s’han introduït gaires d’aquestes mesures) al 0,97 (0,14-2,14) de Noruega.

Flaxman et al. que és difícil encara valorar l’impacte de les mesures introduïdes en els diferents països, particularment les més recents i les aplicades a països en els estadis inicials de l’epidèmia (Alemanya, Regne Unit, Noruega). Tanmateix, en els 11 països, les mesures introduïdes haurien estalviat, segons aquest model, 59.000 morts (21.000-120.000) al llarg del mes de març. A Itàlia el nombre seria de 38.000 (13.000-84.000) i a Espanya de 16.000 (5.400-35.000). Per dir-ho d’una altra manera, sense les mesures introduïdes, el nombre defuncions a Itàlia hauria estat 3,7 vegades. Al Regne Unit la xifra seria de 370 (73-1.000).

És important remarcar que fins i tot a Espanya i a Itàlia, la immensa majoria de la població encara és susceptible d’infecció. L’anomenada “immunitat grupal” requeriria una taxa de població amb historial d’infecció del 50-75% si la R₀ es de 2-4. Aixecar prematurament les mesures introduïdes conduiria a una nova escalada d’infeccions.

Flaxman et al. consideren que és necessari fer estudis serològics per comprovar aquestes estimacions de població que ha passat per la infecció.

Lligams:

- Estimating the number of infections and the impact of nonpharmaceutical interventions on COVID-19 in 11 European countries. Seth Flaxman, Swapnil Mishra, Axel Gandy, H Juliette T Unwin, Helen Coupland, Thomas A Mellan, Harrison Zhu, Tresnia Berah, Jeffrey W Eaton, Pablo N P Guzman, Nora Schmit, Lucia Callizo, Kylie E C Ainslie, Marc Baguelin, Isobel Blake, Adhiratha Boonyasiri, Olivia Boyd, Lorenzo Cattarino, Constanze Ciavarella, Laura Cooper, Zulma Cucunubá, Gina Cuomo-Dannenburg, Amy Dighe, Bimandra Djaafara, Ilaria Dorigatti, Sabine van Elsland, Rich FitzJohn, Han Fu, Katy Gaythorpe, Lily Geidelberg, Nicholas Grassly, Will Green, Timothy Hallett, Arran Hamlet, Wes Hinsley, Ben Jeffrey, David Jorgensen, Edward Knock, Daniel Laydon, Gemma Nedjati-Gilani, Pierre Nouvellet, Kris Parag, Igor Siveroni, Hayley Thompson, Robert Verity, Erik Volz, Patrick GT Walker, Caroline Walters, Haowei Wang, Yuanrong Wang, Oliver Watson, Charles Whittaker, Peter Winskill, Xiaoyue Xi, Azra Ghani, Christl A. Donnelly, Steven Riley, Lucy C Okell, Michaela A C Vollmer, Neil M. Ferguson, Samir Bhatt. (2020)