Paleontologia: Bernat Vila i Ginestí (*Sabadell, 25 d’agost del 1980) és el primer autor de l’article publicat ahir a la revista Nature Ecology & Evolution en el que es descriu un sauròpode titanosaure, Abditosaurus kuehneni, a partir d’un espècimen trobat al jaciment d’Orcau-1 per Walter Georg Kühne (*Berlin, 1911-m. Berlin, 1991) en el 1954. Com poden haver transcorregut 68 anys entre la troballa i la descripció? Aquest interval sorprèn més si hom atén a les dimensions dels fragments esquelètics en el context geològic d’Orcau-1, que és el període final del Cretàcic, fa uns 70 milions d’anys. En la campanya del 1954, Kühne trameté a l’Instituto Lucas Mallada (ILM) de Madrid unes 10 peces, consistents en fragments d’ili, parts de l’escàpula, vèrtebres dorsals, galons, una tíbia, parts dels fèmurs i un húmer. La idea era continuar l’excavació de l’espècimen en la campanya següent del 1955, però la manca de fons ho impedí. Hom assumí que es tractaria d’un Hypselosaurus. Entre el 1984 i el 1986 l’espècimen fou explorat de nou in situ, en campanyes dirigides per Josep Vicenç Santafe, de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, i se’n recuperaren la placa esternal i més vèrtebres dorsals. Entre el 2012 i el 2014, campanyes realitzades per l’Institut Català de Paleontologia, la Universitat de Saragossa i el Museu de la Conca Dellà recuperaren materials de les extremitats, fragments de dents, costelles i una sèrie articular de vèrtebres dorsals i cervicals. Amb aquestes addicions hom era davant de l’esquelet de titanousaure europeu més complet conegut (per exemple, se’n conserven dotze de les catorze vèrtebres cervicals). Però encara havien de passar uns anys per donar el pas i proposar aquest espècimen com a tipus d’una espècie i d’un gènere nous de titanosaure europeu, del qual cal remarcar les afinitats que presenta amb titanosaures de Gondwana.
Anatomia esquelètica d’“Abditosaurus kuehnei”
Un titanosaure del Cretàcic final europeu
Les darreres comunitats de dinosaures sauròpodes d’Europa visqueren en els últims quinze milions del Cretàcic (fa entre 80 i 65 milions d’anys). Tradicionalment, hom comptava entre aquestes comunitats amb un únic titanosàurid del gènere Hypselosaurus (descrit per Matherton en el 1869). D’una banda, l’evolució dels sauròpodes a l’Europa d’aquest període és marcada per fenòmens de relictuació i insularització, que presagien l’extinció final. De l’altra, però, les comunitats semblen enriquir-se amb l’arribada de tàxons procedents de Gondwana.
A final del Cretàcic, el supercontinent de Gondwana s’havia fragmentat ja en Sud-Amèrica, Àfrica, Madagascar, Índia i Antàrctica-Austràlia. El mar de Tetit encara separava àmpliament Àfrica d’una Europa altrament fragmentada
Abditosaurus kuehnei és descrit com a espècie nova i Abditosaurus com a gènere nou a partir d’un espècimen trobat al jaciment d’Orcau-1, que fa part del Grup de Tremp del Maastrichtià, amb una antiguitat de 70 milions d’anys. El nom d’Abditosaurus, o sigui “saure amagat”, té a veure amb el llarg període transcorregut entre la primera troballa, del 1954, i la descripció que ara se’n fa. L’epítet de “kuehnei” homenatja a aquell primer descobridor, Walter Georg Kühne. Inicialment, fou inclòs dins del gènere Hypselosaurus, que ha estat en els darrers anys matèria de debat. A. kuehnei, segons les anàlisis filogenètiques, és força divergent d’altres titanousares europeus, i queda agrupat dins d’un clade de saltasaurins fins ara únicament descrit a Amèrica del Sud i Àfrica.
Segons Vila et al., l’afinitat d’A. kuehnei amb els saltasaurins de Gondwana lliga amb el fet que al sud d’Europa s’hagin descrit ous de titanosaures amb afinitat morfològica amb els titanosaures de Gondwana.
La mida d’Abditosaurus contrasta amb les dels sauròpodes contemporanis d’Europa, molts dels quals experimentaren un procés de nanisme insultar. Hom pensa, doncs, que Abditosaurus faria part d’un llinatge immigrat des del sud.
La formació maastrichtiana de Tremp es trobava en l’època dins de l’Illa Ibero-Armoricana. El llinatge d’Abditosaurus hi hauria arribat fa 70,6 milions d’anys, a principi del Maastrichtià. Vila et al, pensen que una caiguda del nivell del mar, bé global o regional, hauria reactivat antigues rutes de dispersió entre Àfrica i l’Arxipèlag Europeu.
Lligams:
- A titanosaurian sauropod with Gondwanan affinities in the latest Cretaceous of Europe. Bernat Vila, Albert Sellés, Miguel Moreno-Azanza, Novella L. Razzolini, Alejandro Gil-Delgado, José Ignacio Canudo, Àngel Galobart. Nature Ecology & Evolution (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada