El passat mes d’agost comentàvem l’aportació del Primer Grup de Treball al procés de l’elaboració el Sisè Report de Valoració (AR6) del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic. Ara mateix el focus informatiu es troba en la guerra d’Ucraïna, i en els riscos que implica d’una possible guerra general entre Rússia i l’OTAN, però avui s’ha presentar l’aportació del Segon Grup de Treball, la dedicada als impactes, adaptació i vulnerabilitat. Aquesta aportació valorar els impactes del canvi climàtic a través dels ecosistemes, de la biodiversitat i de les comunitats humanes, tant a escala global com regional. El treball també revisa les vulnerabilitat i les capacitats i límits del món natural i de les societats humanes per adaptar-se al canvi climàtic.
La interdependència de clima, ecosistemes, biodiversitat i societats humanes
El report vol integrar millor els coneixements adquirits per les ciències naturals, ecològiques, socials i econòmiques sobre la interdependència de clima, ecosistemes i biodiversitat amb les societats humanes. Al capdavall, el canvi climàtic fa part d’un canvi global caracteritzat per la pèrdua de biodiversitat, el consum insostenible de recursos naturals, la degradació del sòl i dels ecosistemes, una ràpida urbanització, desplaçaments demogràfics, desigualtats socials i econòmiques o malalties emergents com la covid-19.
És la societat humana la que provoca el canvi climàtic. El canvi climàtic, a través de perills, exposició i vulnerabilitat genera impactes i riscos que poden depassar els límits de l’adaptació i resultar doncs en pèrdues i danys. La societat humana, no obstant, encara és a temps de mitigar el canvi climàtic, si bé els principals esforços semblen adreçar-se a adaptar-s’hi. Per aquesta adaptació, en tot cas, caldrà restaurar i conservar ecosistemes.
En aquest context, el reconeixement dels riscos climàtics pot enfortir les accions d’adaptació i de mitigació. Aquestes accions depenen, però, de factors de governança, finança, coneixement i tecnologia.
Es requereix, doncs, una transició energètica, però també en les interaccions amb els ecosistemes terrestres, oceànics, litorals i d’aigües continentals. Això es manifestarà, doncs, en la infrastructura urbana i rural, en la indústria i en la societat en general. Una transició prou ràpida i efectiva permetrà assolir un nivells d’escalfament global prou baixos com per facilitar-hi l’adaptació. Així doncs, mitigació i adaptació fan part d’un ensems que el report anomena “desenvolupament climàticament resilient”.
Lligams:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada