Neurociència: El projecte de recerca IMAGEN examina com factors biològics, psicològics i ambientals durant l’adolescència poden influir en el desenvolupament cerebral i en la salut mental. En un article a la revista Nature Mental Health, investigadors del Consorci IMAGEN presenten dades d’una cohort longitudinal d’adolescents. La primera autora de l’article és Xinyang Yu, que fa la tesi doctoral al King’s College London sobre els factors de risc bio-psico-social dels trastorns de la conducta alimentària en joves, tenint com a supervisores les professores Sylvane Desrivières i Ulrike Schmidt. Yu et al. han investigat les associacions entre conductes alimentàries, predisposició genètica a un elevat índexs de massa corporal (IMC) i les trajectòries entre 14 i 23 anys pel que fa psicopatologia de la conducta alimentària i la maduració cerebral. Prenen en consideració dades a 23 anys de 996 individus, i els classifiquen en tres grups alimentaris: 1) restrictiu; 2) emocional/incontrolat; i 3) d’alimentació saludable. Aquests grups es poden diferenciar d’acord amb puntuacions poligèniques vinculades a l’IMC, símptomes de trastorns alimentaris, internalització i externalització de problemes i maduració cerebral. En els grups 1) i 2) és menys marcada la disminució de volums i gruixos de diverses regions cerebrals. Una menor disminució del volum cerebel·losa explica els efectes de la puntuació poligènica en una alimentació restrictiva. Reduccions volumètriques menors en múltiples regions cerebrals expliquen la relació entre una externalització elevada de problemes i l’alimentació emocional/incontrolada.
Yu et al. identifiquen interaccions entre característiques morfològiques cerebrals i la conducta alimentària.
Els trastorns de la conducta alimentària
Els trastorns de la conducta alimentària són malalties psiquiàtriques greus amb elevada taxa de mortalitat, un fort impacte en la qualitat de vida i una càrrega econòmica. La prevalença tendeix a augmentar, particularment en el període central de l’adolescència. El consorci IMAGEN vol contribuir a una detecció el més primerenca possible, que faci possible intervencions efectives.
Els factors de risc més pregons dels trastorns alimentaris són conductes alimentàries com ara una dieta restrictiva o un excés d’ingesta. Aquestes conductes augmenten el risc d’adoptar comportaments de control de pes gens saludables i de patir malalties com la bulímia nervosa o el trastorn per afartament.
La restricció cognitiva, és a dir la restricció conscient de la ingesta d’aliment amb la voluntat de controlar el pes corporal i la figura, pot conduir a episodis de sobrealimentació i és alhora un fort predictor d’una ingesta desordenada i d’una percepció negativa de la pròpia imatge corporal.
L’alimentació descontrolada consisteix en menjar en resposta a la palatabilitat d’aliments, senyals socials i la fam, la qual cosa condueix a episodis d’alimentació. L’alimentació emocional consisteix en episodis d’alimentació desencadenats per un afecte negatiu. Aquests patrons alimentaris s’associen amb una major susceptibilitat a patir trastorns de la conducta alimentària, a fer eleccions hedonístiques d’aliments i a un major IMC i obesitat.
Estudis genètics indiquen que aquests comportaments alimentaris tenen una base hereditària, associada alhora amb el risc de patir obesitat.
Estudis neurològics indiquen que aquests comportaments també tenen una base neurobiològica. Els sistemes hipotalàmic, d’emoció/memòria i executius participen en el control de l’alimentació. També hi participarien en les diferències individuals l’activació neural d’estructures prefrontals i de regions de recompensa estriatals, així com el volum d’aquestes mateixes regions.
Els símptomes psicopatològics internalitzants i externalitzants també podrien ajudar en la detecció primerenca de trastorns de la conducta alimentària. Problemes externalitzadors en la primera adolescència prediuen l’aparició i persistència de patologies alimentàries. Símptomes d’ansietat prediuen l’aparició en l’adolescència de trastorns alimentaris.
Tres perfils d’alimentació
IMAGEN és un estudi de cohort longitudinal que combina dades genètiques i de neuroimatge d’adolescents recrutats a vuit centres d’estudi localitzats a Anglaterra, Irlanda, França i Alemanya. En cada localitat hi ha l’aprovació d’un comitè ètic, fonamentada en el consentiment informat escrit dels participants i dels seus pares o tutors. Per garantir l’homogeneïtat d’ancestre, l’estudi s’enfocà a adolescents d’ascendència europea.
Les neuroimatges s’obtenien per ressonància magnètica (MRI).
El genotipat es feia amb Illumina Human610-Quad BeadChip i Illumina Human660-Quad BeadChip.
Yu et al. utilitzen dades de 996 participants de la cohort IMAGEN. Són 478 homes i 518 dones, dels quals disposen de puntuació TFEQ (Qüestionari Alimentari de Tres Factors, de 18 punts) a l’edat de 23 anys, i dels quals tenen un mínim d’una mesura de la puntació SDQ (Qüestionari de Fortaleses i Dificultats, de 20 punts) feta a les edats de 14, 16, 19 o 23 anys.
Mitjançant una anàlisi d’agregació per mitjanes K identifiquen tres grups amb diferents comportaments alimentaris.
El primer grup (423 participants) puntua baix en tots els comportaments alimentaris. Són definits com a menjadors saludables.
El segon grup (324 participants) puntua alt en restricció cognitiva. Són definits com a menjadors restrictius. Es diferencien dels menjadors saludables pel fet de menjar conscientment menys per limitar el guany de pes, en la intensitat de l’alimentació restringida, en menjar conscientment menys del que voldrien i en evitar aliments que temen que els farien engreixar-se. De tota manera, tenen una major tendència al descontrol alimentari que no pas els menjadors saludables.
El tercer grup (249 participants) mostren una major puntuació en alimentació emocional i descontrolada. Són definits com a menjadors emocionals/incontrolats. Els distingeixen dels menjadors saludables comportaments com el fet de menjar més quan se senten tristos, sols o angoixats, la incapacitat de deixar de menjar o la freqüència d’episodis d’afartament. Són més restrictius que els menjadors saludables.
Entre els menjadors restrictius i els emocionals/incontrolats trobem una major proporció de dones.
Val a dir que l’índex de massa corporal tendeix a ser superior en els menjadors restrictius i en els menjadors emocionals/incontrolats. Aquesta diferència s’explica, ni que sigui en part, per una puntuació poligènica que hi predisposa.
La trajectòria adolescent dels tres grups en símptomes de trastorns de la conducta alimentària
Són símptomes de trastorns alimentaris fer dieta, menjar fins a afartar-se i purgar-se.
Els menjadors restrictius es caracteritzen per una major tendència a fer dieta entre els 14 i els 23 anys. Això és especialment marcat entre els 14 i els 16 anys. Entre els 14 i 19 anys experimenten una major tendència a menjar fins a afartar-se.
Els menjadors emocionals/incontrolats tenen una major tendència a fer dieta entre els 14 i 16 anys, i una major tendència a menjar fins a afartar-se entre els 14 i els 19. També tenen una major tendència a purgar-se entre els 14 i els 23 anys.
Problemes d’internalització i d’externalització
Els menjadors no-saludables presenten diferències significatives respecte als menjadors saludables en el desenvolupament de problemes d’internalització al llarg dels anys. Els problemes d’internalització tendeixen a créixer entre els 14 i els 23 anys.
Els problemes d’externalització tendeixen a disminuir entre els 14 i els 23 anys en tots tres grups. A 14 anys, els problemes d’externalització són majors entre els menjadors no-saludables respecte dels menjadors saludables.
Diferències en la maduració cerebral
Les neuroimatges dels participants permeten investigar tres paràmetres:
- el volum de matèria grisa.
- el gruix cortical.
- la profunditat de solc.
En les comparacions es tracten com a covariats el sexe, el lloc de recrutament i el volum intracranial local.
Entre els 14 i els 23 anys hi ha una reducció del volum de matèria grisa del cerebel esquerre. Ara bé, aquesta reducció és menys marcada en menjadors restrictius.
També hi ha reduccions del volum de matèria grisa en l’hemisferi cerebral dret entre els 14 i 23 anys. En menjadors emocionals/incontrolats aquestes reduccions són menys marcades en el gir frontal mitjà, en el putamen, en el gir frontal superior medial i en el gir post-central.
Entre els 14 i els 23 anys hi ha un augment del volum de matèria grisa en el gir parahipocampal dret. Aquest augment, però, és menys marcats en menjadors emocionals/incontrolats.
Aquestes diferències es mantenen quan hom té en compte els efectes de l’estatus puberal, l’assoliment educatiu o l’índex de massa corporal ajustat a edat i sexe.
Pel que fa al gruix cortical, entre els 14 i els 23 anys, hi ha reduccions diferencials segons els grups alimentaris en nou regions cerebrals: el gir lingual esquerra, el pol frontal bilateral, el gir frontal mitjà rostral bilateral, el pericalcarí esquerre, el cuneus esquerre, el gir frontal mitjà caudal dret i el gir cingulat anterior caudal dret. Les reduccions en aquestes regions són menys marcades en els menjadors emocionals/incontrolats.
Pel que fa a la profunditat de solc, els menjadors emocionals/incontrolats mostren reduccions més grans que els menjadors saludables en nou regions cerebrals: el gir frontal mitjà rostral bilateral, el pol frontal esquerre, el gir frontal superior bilateral, el gir frontal mitjà caudal dret, la pars orbitalis dreta, la pars opercularis dreta i el gir de la pars triagularis dreta.
La mediació de la maduració cerebral en la psicopatologia i els comportaments alimentaris
Mitjançant anàlisis de mediació, Yu et al. investiguen si les diferències cerebrals esmentades expliquen les trajectòries de problemes d’internalització i d’externalització, i els comportaments alimentaris.
En el cas dels menjadors restrictius, sembla que la trajectòria ascendent de problemes d’internalització és mitjançada per reduccions menys pronunciades del volum de matèria grisa del cerebel esquerre.
En el cas de menjadors emocionals/incontrolats, la trajectòria ascendent de problemes d’internalització és mitjançada per canvis en el volum de matèria grisa i el gruix cortical.
Això indicaria que l’alteració en el neurodesenvolupament contribuiria als símptomes de trastorns de la conducta alimentària, en part a través dels efectes de problemes d’internalització i d’externalització.
La interacció entre factors genètics, de maduració cerebral, de psicopatologia i de comportament alimentari
Les reduccions inferiors en el volum de matèria grisa que s’observen en menjadors no-saludables expliquen els efectes de la puntuació poligènica de predisposició a un IMC elevat a l’edat de 23 anys. Particularment rellevant sembla la maduració del cerebel pel que fa al control de la massa corporal i de l’alimentació restrictiva, mentre que la maduració del còrtex cerebral i del putament seria rellevant en els problemes de comportament de menjadors emocional/incontrolats.
La bibliografia indica que el cerebel juga un paper en la regulació dels comportaments alimentaris i el control de l’apetit. Els menjadors no-saludables no disposarien d’un desenvolupament normal de la xarxa de sacietat associada amb el cerebel.
El putament dret i la regió prefrontals juguen un paper en els circuits de recompensa. Una maduració insuficient d’aquestes regions afavoreix una alimentació emocional/incontrolada.
Yu et al. recorden també que la bibliografia indica que la maduració cerebral pot patir a conseqüències d’estressos ambientals com un ambient social advers. La cohort IMAGEN indica que els problemes d’ajustament social poden influir en la maduració cerebral més enllà de les predisposicions genètiques.
Yu et al. recorden que la cohort IMAGEN és exclusivament europea, de manera que la recerca hauria d’incorporar també altres grups humans. D’altra banda caldria quantificar els comportaments alimentaris en tota la seva complexitat i variació, que no és recollida del tot per les puntuacions utilitzades fins ara. Pel que fa a la neuroimatge, seria bo d’analitzar les variacions en les diferents àrees corticals.
Lligams:
- Relationships of eating behaviors with psychopathology, brain maturation and genetic risk for obesity in an adolescent cohort study. Xinyang Yu, Zuo Zhang, Moritz Herle, Tobias Banaschewski, Gareth J. Barker, Arun L. W. Bokde, Herta Flor, Antoine Grigis, Hugh Garavan, Penny Gowland, Andreas Heinz, Rüdiger Brühl, Jean-Luc Martinot, Marie-Laure Paillère Martinot, Eric Artiges, Frauke Nees, Dimitri Papadopoulos Orfanos, Hervé Lemaître, Tomáš Paus, Luise Poustka, Sarah Hohmann, Nathalie Holz, Christian Bäuchl, Michael N. Smolka, on behalf of the IMAGEN consortium. Nature Mental Health 3: 58-70 (2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada