La mortalitat pel canvi climàtic a les ciutats europees entre el 2015 i el 2099

Epidemiologia ambiental: L’estatístic i epidemiòleg ambiental Pierre Masselot, professor associat a la London School of Hygiene and Tropical Medicine, és l’autor primer i corresponsal d’un article publicat avui a la revista Nature Medicine en el que es fa una estimació de la mortalitat futura relacionada amb el fred i la calor a 854 ciutats europees sota diferents escenaris de canvi climàtic, evolució demogràfica i adaptació. Fins ara hom assumia que, entre la mortalitat relacionada amb les temperatures ambientals a Europa, és molt més elevada la deguda al fred que la deguda a la calor. Així doncs, un escenari de canvi climàtic podria conduir fins i tot a una reducció neta de la mortalitat relacionada amb la temperatura. Masselot et al. analitzen aquesta qüestió per a 854 àrees urbanes europees. En un escenari amb nul·la adaptació a la calor, l’augment de la mortalitat associada temperatures elevades depassa amb escreix la reducció en la mortalitat associada a les baixes temperatures. En l’escenari de menor mitigació i adaptació al canvi climàtic SSP3-7.0, la càrrega de mortalitat del canvi climàtic augmentaria un 49,9% entre el 2015 i el 2099, la qual cosa suposa un total de 2.345.410 morts vinculades al canvi climàtic. En escenaris d’alta adaptació al canvi climàtic, aquesta mortalitat seria menor, però no pas nul·la. La mortalitat associada al canvi climàtic és visible fins i tot al nord d’Europa per al període 2015-2099, però les xifres pitjors es troben a la regió mediterrània i a l’Europa oriental. Tan sols l’adopció de fortes mesures de mitigació i adaptació pot aturar aquesta tendència.

Masselot et al. contemplen la mortalitat per temperatures extremes en ciutats europees sota diversos escenaris de canvi climàtic per al període 2015-2099. El canvi climàtic disminueix la mortalitat associada al fred, però això no compensa l’augment de la mortalitat associada a la calor

La mortalitat per temperatures extremes

Tant la calor com el fred són factors de risc per a la salut. A Europa hom calcula que per cada 10 morts relacionades amb el fred, hi ha 1 mort relacionada per la calor. El canvi climàtic, amb un augment de la temperatura mitjana, ha comportat ja en el primer quart del segle XXI un augment important en les morts relacionades amb la calor. El creixement de les àrees i de les poblacions urbanes a Europa implica, a més, una exposició addicional a temperatures elevades. Ara bé, en les darreres dècades la mortalitat associada a la calor ha estat en part frenada per mesures d’adaptació com ara la instal·lació d’aire condicionat. En general, qualsevol millora socioeconòmica i/o en els sistemes de salut comporta una major protecció davant dels extremes tèrmics ambientals.

La funció exposició-resposta entre la temperatura i la mortalitat segueix, més que no pas una figura en forma d’U, una figura en forma de J, de manera que té un pendent superior en el costat de la calor. Aquesta funció varia segons l’edat de la persona. L’envelliment de la població comporta una major vulnerabilitat a les temperatures extremes.

Cursos sòcio-econòmics compartits

Masselot et al. consideren tres escenaris de SSP (trajectòries sòcio-econòmiques compartides):
- 1) SSP1-2.6: l’escenari d’una Europa més equitativa, implicada en la sostenibilitat i amb estils de vida de baix consum, resultant en una acció substantiva vers la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Això es correspon a un augment de la temperatura global que no depassa el pic de 1,5 K.
- 2) SSP2-4.5: l’escenari d’una Europa que manté les actuals desigualtats, amb una major privatització i avenços escassos en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Es correspon a un escalfament global de no pas més de 3 K.
- 3) SSP3-7.0: l’escenari d’una Europa més inestable, amb conflictes regionals i desigualtats, que comporten poc o no gens d’esforç de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Es correspon a un escalfament global de més de 4 K.

En cadascun d’aquests tres escenaris s’assum inicialment una línia de base d’adaptació-zero, en la qual la vulnerabilitat de la població a la calor depèn exclusivament de la distribució local d’edats: és la càrrega de mortalitat de la inacció per adaptar-se a la calor. Seguidament es contemplen tres escenaris d’adaptació a la calor:
- atenuació de la mortalitat relacionada amb la calor en un 10%.
- atenuació de la mortalitat relacionada amb la calor en un 50%.
- atenuació de la mortalitat relacionada amb la calor en un 90%.

Aquests escenaris d’atenuació impliquen una reducció de la funció específica d’edat entre temperatura-mortalitat a partir d’aquella temperatura que implica un mínim de mortalitat (MMT, temperatura ideal).

Masselot et al. aprofiten dades d’Eurostat que fan una estimació de la mortalitat històrica relacionada amb la temperatura per a 854 àrees urbanes que tenen una població superior als 50.000 habitants. Aquestes 854 àrees suposen el 40% de 30 països europeus. Les dades inclouen funcions de temperatura-mortalitat per a cinc grups d’edat de cada ciutat (20-44 anys; 45-64 anys; 65-74 anys; 75-84 anys; majors de 85 anys). Masselot et al. integren aquestes funcions amb sèries de temperatura projectada, d’evolució demogràfica per grups d’edat i de taxes de mortalitat per a cada escenari SSP.

La mortalitat específicament atribuïda al canvi climàtic és la que resulta de la diferència entre la mortalitat relacionada amb la temperatura de dos subescenaris:
- subescenari ‘ple’, en el que es consideren tant la projecció de temperatura com al projecció demogràfica.
- subescenari ‘canvi demogràfic en solitari’, en el que tan sols es considera la projecció demogràfica, mentre que la distribució de temperatura segueix les dades del 2000-2014 per a tot el segle XXI (és a dir, l’escenari sense canvi climàtic).

Per a cada escenari es té en compte la incertesa climàtica que reflecteixen els resultats de 19 models de circulació general de la base de dades NASA Earth Exchange Global Daily Downscaled Projections, en el marc del Coupled Model Intercomparison Project (CMIP6).

A través de la realització de projeccions per a 500 simulacions de Monte Carlo de les funcions temperatura-mortalitat, Masselot et al. propaguen la incertesa de l’anàlisi epidemiològica.

La projecció per al conjunt d’Europa

L’escenari sense adaptació comporta un augment en l’excés de mortalitat neta relacionada amb la temperatura per canvi climàtic per a tot el període 2015-2099. L’augment de les morts relacionades amb la calor depassa la reducció de les morts relacionades amb el fred. Els valors són diferents per a cada SSP:
- SSP1-2.6: l’augment net en les morts relacionades per temperatura arriba a un pic de 7,6 morts per cada 100.000 persones-any en el 2060, però després comença a davallar una mica.
- SSP2-4.5: l’augment net en les morts relacionades per temperatura arriba a un plató de 8-10 morts per cada 100.000 persones-any a partir del 2070.
- SSP3-7.0: l’augment net en les morts relacionades per temperatura arriba en el 2099 a 45,4 morts per cada 100.000 persones-any. Això suposa un augment del 49,9% comparat amb els nivells històric de 91 morts relacionades amb la temperatura per 100.000 persones-any.

En els escenaris SSP1-2.6 i SSP2-4.5, el canvi climàtic comportaria la gairebé desaparició de les morts relacionades amb la temperatura per als grups d’edat més joves. En canvi, en l’escenari SSP3-7.0 fins i tot entre les edats més joves hi ha un augment net de la taxa de mortalitat relacionada amb la temperatura.

En aquest escenari d’adaptació nul·la a la temperatura tenim, doncs:
- en SSP1-2.6 en el 2099 hi hauria al continent 7826 morts urbanes anuals atribuïbles a temperatures no-òptimes. Les morts acumulades en el període 2015-2099 pujarien a 616.798.
- en SSP2-4.5 l’excés seria de 17.856 morts. Les morts acumulades en el període 2015-2099 pujarien a 636.034.
- en SSP3-7.0 l’excés seria de 80.010 morts. Les morts acumulades en el període 2015-2099 pujarien a 2.345.410.

Diferències entre països

En l’escenari SSP3-7.0 els efectes varien a cada regió:
- a l’Europa del Sud els efectes són els més marcats, amb un augment de 124,0 morts per 100.000 persones-any en el 2099.
- a l’Europa Oriental la xifra seria de 47,0 morts per 100.000 persones-any.
- a l’Europa Occidental l’efecte seria menys marcat, amb 36,0 morts per 100.000 persones-any.

Si comparem aquestes mateixes xifres entre països tenim:
- el país més afectat seria Malta, amb un efecte net de 268,6 morts per 100.000 persones-any en el 2095.
- el país menys afectat seria Irlanda, amb un efecte net de -18,0 morts per 100.000 persones-any. És l’únic país d’Europa que veuria reduïda la mortalitat associada a temperatura en aquestes condicions.

Els mapes d’excés de mortalitat per temperatura indiquen patrons geogràfics clars, amb un gradient nord-sud especialment marcat a l’Europa Occidental. És a l’Espanya Oriental, la França Meridional, Itàlia i Malta, on l’excés és superior, cosa que es correspon al fet que en la Mediterrània Occidental tenim la taxa més ràpida d’escalfament climàtic. A l’Europa Central les xifres són també relativament altes a Suïssa, Àustria, sud d’Alemanya i Polònia.

Barcelona és una de les ciutats que experimentarà un major excés de mortalitat vinculat al canvi climàtic

En un escenari d’augment mitjà global de la temperatura de 4 K, l’efecte del canvi climàtic sobre la mortalitat vinculada a la temperatura serà d’augment fins i tot en ciutats com Aberdeen, Estocolm o Hèlsinki.

L’adaptació a la calor

Una atenuació del 10% del risc de mortalitat relacionat amb la calor seria poc efectiu en reduir l’efecte net del canvi climàtic. En cas d’una atenuació del 50%, l’adaptació només seria suficient en els escenaris més propicis (SSP1-2.6 i SSP2-4.5).

Fins i tot amb una atenuació del 50%, en l’escenari SSP3-7.0 les morts acumulades serien encara de 268.100. En aquest escenari tan sols podria ser efectiva una atenuació del 90%.

L’atenuació del 90%, en un context d’escalfament climàtic de 4 K, seria fins i tot insuficient per compensar l’augment de la mortalitat per calor en ciutats com Roma, Nàpols, Barcelona o Marsella.

Dos milions de morts

En l’escenari SSP3-7.0, en el conjunt de les 854 ciutats europees, la càrrega total acumulada de morts relacionades amb la temperatura atribuïbles al canvi climàtic pujarien a 2.000.000. Aquesta xifra podria reduir-se en dos terços sota l’escenari SSP1-2.6. Això fa una idea dels beneficis per a la salut de fer efectives polítiques fortes per a reduir la petjada de carboni.

Sense una mitigació ambiciosa, tan sols una adaptació profunda a la calor podria compensar l’exposició a temperatures elevades. Val a dir que a Espanya en les darreres dècades s’ha aconseguit una atenuació de la mortalitat per calor d’entre el 30 i el 60%.

Lligams:

- Estimating future heat-related and cold-related mortality under climate change, demographic and adaptation scenarios in 854 European cities. Pierre Masselot, Malcolm N. Mistry, Shilpa Rao, Veronika Huber, Ana Monteiro, Evangelia Samoli, Massimo Stafoggia, Francesca de’Donato, David Garcia-Leon, Juan-Carlos Ciscar, Luc Feyen, Alexandra Schneider, Klea Katsouyanni, Ana Maria Vicedo-Cabrera, Kristin Aunan, Antonio Gasparrini. Nature Medicine (2025).

- Eurostat Urban Audit. Projecte que abasta les 854 ciutats més de 50.000 habitants de la Unió Europea, Noruega, Suïssa i Regne Unit.