La disponibilitat permanent d'aquest blog amb prou feines se sostindria si no fos per l'enllaç a Twitter que, a més, no funciona en la majoria de navegadors. Diuen que els silencis, però, també són informatius.
Més que les paraules parlen les imatges. I aquesta setmana, la darrera de maig n'hi ha hagut un munt.
Diumenge 25. Policia a Olot retirant urnes. L'hostilitat al multireferèndum es manifestà en els llocs de votació clausurats, en els fedataris identificats, en algunes detencions i en el segrest d'urnes. El Camamilla Party, en feliç expressió d'en Jordi Salvia, mirava per a una altra banda en el millor dels casos i, en el pitjor, tornava a parlar dels pals a les rodes, etc.
Dilluns 26. Comentaris a tot el subcontinent sobre els resultats de les eleccions del 22M-25M. Com sempre, tothom guanya, i com sempre, en el cas improbable de perdre, és per no haver comunicat prou bé el "missatge". Però al migdia comença el desallotjament i enderrocament de Can Vies. Feia temps que el desallotjament planava i la data de l'1 de juny era cada vegada més a prop. Però la "coincidència" d'esperar a l'endemà de les eleccions, sobta. Com també sobta el darrer acte de servei de Manel Prat, dimitint sense esmena.
Dimarts 27. Molt ja s'ha escrit dels dies d'aquesta setmana que encara no ha conclòs. Valoracions sobre la "violència", discussions sobre el model de ciutat, preocupació pels pals a les rodes del "procés", el rol dels infiltrats policials i parapolicials.
Dimecres 28. Als comentaristes habituals els ha sobtat la desproporció de les respostes. Era tan important Can Vies després de 17 anys de funcionament com a Centre Social Autogestionat? Que no oferia l'Ajuntament de traslladar les seves activitats a Can Batlló? Per què un desplegament policial tan enorme i tan provocador?
Dijous 29. Els mateixos comentaristes que acusaven els treballadors en atur de treballar en negre, perquè si no, com era, que no s'alçaven, semblen ara esmaperduts pels centenars de persones que cada nit, a Sants però també a altres poblacions del Barcelonès, mostren ràbia. Alguns comentaris freguen el ridícul. Com els que suposen que tot plegat és fruit del turisme revolucionaris d'okupes italians o del Baix Llobregat (!) O els que recorden que entre els emeutes hi ha nens de cada bona.
Sorprèn el desplegament mediàtic oficial sobre aquests fets. Portades al diaris, minuts als telenotícies. Les ments mal pensades parlen de conspiració.
Les analogies amb altres fets de maig, les interpretacions basades en el filldeputisme històric (Sales dixit), les crides a la Tercera Via, el pacifisme que demana mà dura a la policia, els nassos trencats, els manuals de guerrilla urbana que recorden els drets bàsics dels detinguts, el rol dels CSA i del moviment veïnal, les negociacions, els contenidors, els antiavalots, els directius de TMB, el Calaix, el regidor de Sants que viu a Sant Gervasi, els activistes espanyolistes, les acusacions creuades del patriotisme oficial, el Efecto Gamonal, la Setmana Tràgica o la Setmana Gloriosa, l'ocupació de la Telefònica pel PSUC, el POUM i la CUP com a agents trotsko-feixistes, la traïció dels líders, les mobilitzacions dels dimecres als barris, el 15-M, les conspiracions d'IA, els 200 anys de Bakunins, els blanquistes, les platges que hi ha sota les llambordes.
