divendres, 30 de maig del 2014

Imatges de maig

La disponibilitat permanent d'aquest blog amb prou feines se sostindria si no fos per l'enllaç a Twitter que, a més, no funciona en la majoria de navegadors. Diuen que els silencis, però, també són informatius.

Més que les paraules parlen les imatges. I aquesta setmana, la darrera de maig n'hi ha hagut un munt.

Diumenge 25. Policia a Olot retirant urnes. L'hostilitat al multireferèndum es manifestà en els llocs de votació clausurats, en els fedataris identificats, en algunes detencions i en el segrest d'urnes. El Camamilla Party, en feliç expressió d'en Jordi Salvia, mirava per a una altra banda en el millor dels casos i, en el pitjor, tornava a parlar dels pals a les rodes, etc.

Dilluns 26. Comentaris a tot el subcontinent sobre els resultats de les eleccions del 22M-25M. Com sempre, tothom guanya, i com sempre, en el cas improbable de perdre, és per no haver comunicat prou bé el "missatge". Però al migdia comença el desallotjament i enderrocament de Can Vies. Feia temps que el desallotjament planava i la data de l'1 de juny era cada vegada més a prop. Però la "coincidència" d'esperar a l'endemà de les eleccions, sobta. Com també sobta el darrer acte de servei de Manel Prat, dimitint sense esmena.

Dimarts 27. Molt ja s'ha escrit dels dies d'aquesta setmana que encara no ha conclòs. Valoracions sobre la "violència", discussions sobre el model de ciutat, preocupació pels pals a les rodes del "procés", el rol dels infiltrats policials i parapolicials.

Dimecres 28. Als comentaristes habituals els ha sobtat la desproporció de les respostes. Era tan important Can Vies després de 17 anys de funcionament com a Centre Social Autogestionat? Que no oferia l'Ajuntament de traslladar les seves activitats a Can Batlló? Per què un desplegament policial tan enorme i tan provocador?

Dijous 29. Els mateixos comentaristes que acusaven els treballadors en atur de treballar en negre, perquè si no, com era, que no s'alçaven, semblen ara esmaperduts pels centenars de persones que cada nit, a Sants però també a altres poblacions del Barcelonès, mostren ràbia. Alguns comentaris freguen el ridícul. Com els que suposen que tot plegat és fruit del turisme revolucionaris d'okupes italians o del Baix Llobregat (!) O els que recorden que entre els emeutes hi ha nens de cada bona.

Sorprèn el desplegament mediàtic oficial sobre aquests fets. Portades al diaris, minuts als telenotícies. Les ments mal pensades parlen de conspiració.

Les analogies amb altres fets de maig, les interpretacions basades en el filldeputisme històric (Sales dixit), les crides a la Tercera Via, el pacifisme que demana mà dura a la policia, els nassos trencats, els manuals de guerrilla urbana que recorden els drets bàsics dels detinguts, el rol dels CSA i del moviment veïnal, les negociacions, els contenidors, els antiavalots, els directius de TMB, el Calaix, el regidor de Sants que viu a Sant Gervasi, els activistes espanyolistes, les acusacions creuades del patriotisme oficial, el Efecto Gamonal, la Setmana Tràgica o la Setmana Gloriosa, l'ocupació de la Telefònica pel PSUC, el POUM i la CUP com a agents trotsko-feixistes, la traïció dels líders, les mobilitzacions dels dimecres als barris, el 15-M, les conspiracions d'IA, els 200 anys de Bakunins, els blanquistes, les platges que hi ha sota les llambordes.

dimecres, 21 de maig del 2014

El multireferèndum del 25 de maig

La decisió de la Junta Electoral de limitar la celebració del multireferèndum el dissabte 24 i el diumenge 25 entronca amb la tradició sacralitzadora de les eleccions "oficials". Unes eleccions, les del 25M, on hi haurà a les taules paperetes mutilades que amaguen allò que realment votarà la gent. Unes eleccions, les del 25M, on entre les llistes i els grups parlamentaris hi haurà balls imprevisibles, i entre els grups parlamentaris i els alts càrrecs del Parlament i de la Comissió hi haurà tota mena de componendes.

Tornant al multireferèndum organitzat per diferents plataformes ciutadanes (Som Lo Que Sembrem, Plataforma per l'Auditoria Ciutadana del Deute, Xarxa per la Sobirania Energètica, Comissions Promotores d'ILPs Rebutjades), tindrem quatre qüestions:
-1. Quin tipus d'agricultura voleu que hi hagi a Catalunya? a) Amb transgènics; b) Sense transgèntics.
-2. Voleu que el Govern de la Generalitat deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari il·legítims? a) Sí; b) No.
- 3. Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic? a) Sí; b) No.
- 4. Voleu que el grup promotor d'una Iniciativa Legislativa Popular pugui sotmetre la seva proposta a referèndum vinculant? a) Sí; b) No

A Esplugues de Llobregat hi haurà un punt de votació en el barri del Centre.

dimecres, 14 de maig del 2014

L'explosió de la mina de Soma

La nit de dimarts 13, durant el canvi de torn, quan hi havia gairebé 800 persones treballant-hi, es produí una explosió en una mina de lignit de la localitat de Soma (Manisa, Turquia). L'explosió, desencadenada per una fallida en el sistema de distribució elèctric de la mina, produí un incendi, que matà gairebé 200 miners, i deixà 400 atrapats sota terra.

La mina de Soma, amb unes reserves calculades en 125 milions de tones, i una producció anual de 2 milions de tones, és una de les més grans mines de lignit explotades en l'actualitat. Les galeries més fondes es troben a uns 2 km de la superfície. L'empresa operadora de la mina és SOMA Komour Isletmeleri AS.

En declaracions a France Press, el miner Oktay Berrin afirmava que "no hi ha seguretat en aquesta mina", ja que "el sindicats no són més que titelles, i l'administració únicament s'ocupa dels diners". El diputat Özgür Özel, del Partit Popular Republicà (CHP), resumia que en els darrers anys s'hi han fet 10 inspeccions de seguretat, que no descobriren un total de 66 infraccions, però sense que se'n derivessin sancions.


Mostra un mapa més gran

divendres, 9 de maig del 2014

Les candidatures del 25M - la circumscripció "Itàlia Insular"

Posarem fi a la sèrie amb un repàs de les candidatures a la "circoscrizione Italia Insulare". Cal recordar que el repartiment d'escons, en aquest cas, es farà tenint present la proporció global a les circumscripcions de l'estat italià, i que el repartiment entre circumscripcions afectarà quins candidats faran part final de la quota corresponent a cada llista. El nombre de candidatures és relativament breu:
- Partito Democratico. Encapçala la llista Caterina Chinnici (*Palermo, 5.11.1954).
- Movimento 5 Stelle. Encapçala la llista Ignazio Corrao.
- Forza Italia. Encapçala la llista Antonella Chiavacci (*Olbia, 30.10.1958).
- Nuovo Centro Destra-Unione di Centro. Encapçala la llista Giovanni Lavia (*Catania, 28.06.1963).
- Lega Nord. Encapçala la llista Matteo Salvini (*Milan, 9.3.1973).
- L'Altra Europa con Tsipras. Encapçala la llista Barbara Spinelli (*Roma, 31.05.1946).
- Fratelli d'Italia-Alleanza Nazionale. Encapçala la llista Giorgia Meloni.
- Scelta Europea. Encapçala la llista Anna Busia (*Nuoro, 15.07.1963).
- Italia dei Valori. Encapçala la llista Ignazio Messina (*Palermo, 24.07.1964).
- Verdi Europei-Green Italia. Encapçala la llista Fabio Granata (*Caltanissetta, 17.04.1959).
- Io Cambio-Maie. Encapçala la llista Davide Vannoni (*Torin, 7.6.1967).

De nou, a més, hi ha les opcions del vot en blanc, vot nul i abstenció.

Les candidatures del 25M: la circumscripció França Sud-Occidenal

Les comarques del nord fan part, de cara a les eleccions del Parlament Europeu del 25M, de la circumscripció "Sud-Oest" de la república francesa. En total, la demarcació escull 10 diputats, per bé que les llistes següents inclouen 20 candidats:
- Parti Fédéraliste Europeén (LDIV). Llista encapçala per Faïrouz Hondema-Mokrane.
- Lutte Ouvrière Faire Entendre le Camp des Travailleurs (LEXG). Llista encapçalada per Sandra Torremocha.
- Euskadi Europan (LDIV). Llista encapçalada per Jean Tellechea.
- Pour une France Royale au Coeur de l'Europe (LDVD). Llista encapçalada per Gaël Courosse.
- Bleu Marine Oui à la France Non a Bruxelles (LFN). Llista encapçalada per Louis Aliot.
- Udi Modem les Européens. Liste Souteneu par François Bayrou et Jean-Louis Borloo (LUC). Llista encapçalada per Robert Rochefort.
- Nous Citoyens (LDVD). Llista encapçalada per Philippe Marty.
- Programme Libertaire pour une Europe Exemplaire contre le Sexisme et la Precarité (LEXG). Llista encapçalada per Nicole Pradalier.
- Front de Gauche (LFG). Llista encapçalada per Jean-Luc Melenchon.
- So Pirate (LDIV). Llista encapçalada per Eric Mahuet.
- Pour une Europe des Travailleurs et des Peuples, Envoyons Valser l'Austérité et le Gouvernement (LEXG). Llista encapçalada per Philippe Poutou.
- Choisir Notre Europe (LUG). Llista encapçalada per Virginie Rozière.
- Europe Écologie (LVEC). Llista encapçalada per José Bové.
- Pour la France, Agir en Europe avec Michèle Alliot-Marie (LUMP). Llista encapçalada per Michèle Alliot-Marie.
- Nouvelle Donne (LDVG). Llista encapçalada per Joseph Boussion.
- Citoyens du Vote Blanc (LDIV). Es comprometen a no ocupar els escons que aconsegueixin.
- Féministes pour une Europe Solidaire (LDIV). Llista encapçalada per Anne Nègre.
- UPR Sud-Ouest (LDVD). Llista encapçalada per Régis Chamagne.
- Démocratie Réelle (LDIV). Llista encapçalada per Sami Ghazouane.
- Force Vie (LDVD). Llista encapçalada per Jean-Claude Martinez.
- Debout la France! Ni Systeme, ni Extremes, avec Nicolas Dupont-Aignan. Llista encapçalada per Pascal Lesellier.
- Espéranto Langue Commune Equitable pour l'Europe (LDIV). Llista encapçalada per Monique Juy.
- Liste Antiremplaciste - Non au Gran Remplacement (LEXD). Llista encapçalada per Renaud Camus.
- Occitanie, pour une Europe des Peuples / Occitània, per una Euròpa dels Pòbles (LDIV). Llista encapçalada per Martine Gros.

D'acord amb la modificació electoral del passat mes d'abril, es registraran per separat les opcions del "vot blanc" i del "vot nul". El vot en blanc serà considerat, doncs, vot vàlid per primera vegada. A banda d'aquestes dues opcions, hi ha la de l'abstenció.

Les candidatures del 25M - circumscripció d'Espanya

En el BOE van publicat les candidatures a les eleccions de diputats al Parlament Europeu, per la circumscripció del Regne d'Espanya. Vegem-les:
- Candidatura 1. Iniciativa Feminista (I. Fem). Llista encapçalada per Juana María Santana.
- Candidatura 2. Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Llista encapçalada per Elena Valenciano. A la Comunitat Autònoma de Catalunya, es presenta una papereta especial sota el títol "Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)" i en la qual es publiquen tan sols alguns dels candidats (bo i consignat, en primer terme, el nom de Valenciano).
- Candidatura 3. Partido Popular (P.P.). Llista encapçalada per Miguel Arias Cañete.
- Candidatura 4. Coalición por Europa (CEU). Llista encapçalada per Ramon Tremosa (CiU). A la Comunitat Autònoma de Catalunya hi ha papereta especial amb la denominació de "Convergència i Unió-Coalició per Europa (CiU)" i es fa una llista únicament dels candidats de CiU, sense consignar la filiació política.
- Candidatura 5. Foro de Ciudadanos (F.A.C.). Llista encapçalada per Argimiro Rodríguez Guerra, i tancada per l'epònim Francisco Álvarez-Cascos.
- Candidatura 6. Unión Progreso y Democracia (UPyD). Llista encapçalada per Francisco Sosa Wagner.
- Candidatura 7. Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA). Llista encapçalada per Laura Duarte. La mateixa llista es publica amb nom específic per a la Comunitat Autònoma de Catalunya (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)), mentre que a les Comunitats Autònomes de les Illes Balears i a la Comunitat Valenciana s'empra una fórmula bilingüe (Partido Animalista Contra el Maltrato Animal/Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA))
- Candidatura 8. L'Esquerra pel Dret a Decidir (EPDD). Llista encapçalada per "Josep Maria Terricabras i Nogueras (Independiente)". A la Comunitat Autònoma d'Aragó es presenta la mateixa llista amb la denominació "Esquerra Republicana-L'Esquerra pel Dret a Decidir-A Cucha Por O Dreito A Decidir-La Izquierda Por El Derecho a Decidir (EPDD)". A la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i a la Comunitat Valenciana com a "Esquerra Republicana-L'Esquerra pel Dret a Decidir". A la Comunitat Autònoma de Catalunya com a "Esquerra Republicana-Nova Esquerra Catalana-Catalunya Sí-L'Esquerra pel Dret a Decidir (ERC-NECat-EPDD). A la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia com a "Esquerra Republicana-La Izquierda por el Derecho a Decidir (EPDD).
- Candidatura 9. Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C's). Llista encapçalada per Javier Nart. La mateixa llista es presenta a la Comunitat Autònoma de Catalunya amb el nom de "Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's)".
- Candidatura 10. Impulso Social. Llista encapçalada per Rafael López-Diéguez.
- Candidatura 11. Agrupación de Electores Recortes Cero. Llista encapaçalada per Nuria Suárez.
- Candidatura 12. Primavera Europea. Llista encapçalada per Jordi Sebastià (Compromís). A la Comunitat Autònoma d'Aragó es presenta la mateixa llista amb el nom de "CHA-EQUO (Primavera Europea)". A la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a "Equo-Compromís-PUM+J (Primavera Europea). A la Comunitat Autònoma de Catalunya com a "Equo-Compromís-SIEX-PUM+J (Primavera Europea)". A la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia com a "Equo-PUM+J (Primavera Europea)". A la Comunitat Valenciana com a "Coalició Compromís (Primavera Europea)".
- Candidatura 13. Extremadura Unida. Llista encapçalada per José María Gijón.
- Candidatura 14. Partido Humanista (PH). Llista encapaçalada per Arturo Viloria.
- Candidatura 15. Vox. Llista encapçalada per "Alejo Vidal-Quadras Roca".
- Candidatura 16. Partido de la Libertad Individual (P-LIB). Llista encapçalada per Juan Manuel Pina.
- Candidatura 17. FE de las JONS. Llista encapçalada per Norberto Pedro Pico Sanabria.
- Candidatura 18. Partido Comunista de los Pueblos de España (P.C.P.E.). Llista encapçalada per Carmelo Suárez.
- Candidatura 19. Partido X, Partido del Futuro. Llista encapçalada per Hervé Falciani.
- Candidatura 20. Agrupación de Electores D.E.R. (Discapacitados y Enfermedades Raras). Llista encapçalada per Eduard Carreras.
- Candidatura 21. Salamanca-Zamora-León PREPAL. Llista encapçalada per Francisco Iglesias.
- Candidatura 22. "Izquierda Unida, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, ANOVA-Irmandade Nacionalista, Espazo Ecosocialista Galego, Batzarre-Asamblea de Izquierdas, Federación Los Verdes, Opció Verda-Els Verds, Gira Madrid-Los Verdes, Construyendo la Izquierda-Alternativa Socialista, Ezkerreko Ekimena-Etorkizuna Iratzarri: La Izquierda Plural". Llista encapçalada per Willy Meyer. La mateixa llista apareix a la Comunitat Autònoma d'Aragó, amb el nom "Izquierda Unida de Aragón: la Izquierda Plural (IUA)", a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ("Esquerra Unida de les Illes Balears: L'Esquerra Plural (EUIB)", a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia ("Izquierda Unida-Verdes de la Región de Murcia: La Izquierda Plural (IUV-RM)") i a la Comunitat Valenciana ("Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds: L'Esquerra Plural (EUPV-EV)"). A la Comunitat Autònoma de Catalunya, la llista es publica truncada, únicament amb els candidats de "Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: L'Esquerra Plural (ICV-EUiA)".
- Candidatura 23. "Los Pueblos Deciden (LPD)". Llista encapçalada per Iosu Juaristi (EH Bildu). La llista apareix únicament amb els candidats de "Puyalón de Cuchas-Os Pueblos Deciden (Puyalón)" a la Comunitat Autònoma d'Aragó. També hi ha llista truncada a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ("Els Pobles Decideixen (EH-Bildu-BNG"), consignant tan sols els noms dels candidats de Bildu i BNG, tal com també fan a la Comunitat Autònoma de Catalunya i a la Comunitat Valenciana.
- Candidatura 24. Extremeños por Europa Coalición Electoral (IPEX-PREX-CREX). Llista encapçalada per José Luis Velilla.
- Candidatura 25. Partido Andalucista. Llista encapçalada per Pilar Távora.
- Candidatura 26. Movimiento Corriente Roja (M.C.R.). Llista encapçalada per Antonio Rodríguez Carrillo.
- Candidatura 27. Escaños en Blanco (EB). Es comprometen a no ocupar els escons que assoleixin. A la Comunitat Autònoma de Catalunya es presenten com a "Escons en Blanc Escaños en Blanco (EB)".
.- Candidatura 28. Por la República, Por la Ruptura con la Unión Europea (RRUE). Llista encapçalada per Antonio Criado. A la Comunitat Autònoma de Catalunya, a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i a la Comunitat Valenciana es presenten amb el nom de "Per la República, per la Ruptura amb la Unió Europea (R.R.U.E.)".
- Candidatura 29. Podemos. Llista encapçalada per Pablo Iglesias Turrión. A la Comunitat Autònoma de Catalunya es presenten com a "Podemos-Podem (Podemos)".
- Candidatura 30. Alternativa Republicana (Alter). Llista encapçalada per Alfonso José Vázquez Vaamonde.
- Candidatura 31. Partido da Terra (PT). Llista encapçalada per Isaac Zas Neira.
- Candidatura 32. Solidaridad y Autogestión Internacionalista (SAIn). Llista encapçalada per María Elena García San Segundo.
- Candidatura 33. La España en Marcha (LEM).
- Candidatura 34. Confederación Pirata-European Pirates (Piratas). Llista encapçalada per Rubén-Dario Castané. A la Comunitat Autònoma d'Aragó es presenten com a "Piratas de Aragón-Confederación Pirata-European Pirates (Piratas)"; a la Comunitat Autònoma de Catalunya com a "Pirates de Catalunya-Confederación Pirata-European Pirates (Pirata.cat)"; a la Comunitat Valenciana com a "Piratas de la Comunidad Valenciana-Confederación Pirata-European Pirates (Piratas)".
- Candidatura 35. Democracia Nacional (D.N.).
- Candidatura 36. Proyecto Europa (ACNV-BAR-PRAO-R.E.P.O.-UNIO). Llista encapçalada per Rubén Vañó (UNIO). A la Comunitat Autònoma d'Aragó es presenten com a "Bloque Aragonés-Proyecto Europa (BAR)". A la Comunitat Valenciana es presenten com a "Valencians per Europa-Proyecte Europa (ACNV-R.E.P.O.-UNIO).
- Candidatura 37. Movimiento de Renovación Democrática Ciudadana, Movimiento RED. Llista encapçalada pel jutge Elpidio Silva.
- Candidatura 38. Movimiento Social Republicano (M.S.R.).
- Candidatura 38. Ciudadanos Libres Unidos (CILUS). Llista encapçalada per Félix Laudelino de la Fuente.

Les altres opcions electorals són:
- El vot en blanc. Introduint una papereta blanca o, més senzillament l'envelop buit.
- El vot nul. Introduint alguna papereta modificada però més recomanable seria introduir algun missatge, ja d'alguna campanya en funcionament o més personalitzat.
- L'abstenció. És a dir, no anar-hi, ja sigui en terme d'abstenció activa (fent campanya per estimular-la) o més passiva i individual.

divendres, 2 de maig del 2014

Per què no ha esclatat encara una guerra nuclear entre l'OTAN i Rússia

L'escalada bèl·lica a la Conca del Don des de fa setmanes ha fet sovintejar comentaris més o menys apocalíptics sobre una guerra entre els Estats Units i Rússia, una guerra entre potències nuclears. Això no s'ha produït encara, malgrat que si hem d'atendre els manuals de geopolítica dels darrers cent anys, la guerra entre la potència oceànica i la potència continental és obligada. Entre el 1948 i el 1989 va haver-hi crisis molt més greus que semblaven conduir ineluctablement a una guerra nuclear. És clar, però, que de tant d'anar-hi a la font, el gerro s'ha de trencar un bon dia.

L'anomenada "guerra freda" no va ser pas tan freda. Una eventual reedició es caracteritzarà segurament per emergències localitzades, en el temps i en l'espai. La situació bé podria conduir a una guerra en la Conca del Don o, en tota l'Ucraïna Sud-Occidental. Però és molt més difícil que hi hagi realment una implicació directa i nua de l'exèrcit rus (que amb Crimea ja tindria prou) i, encara menys, de l'OTAN. Del grau de destrucció d'aquestes guerres "localitzades" n'és testimoni Síria. Per al keynesianisme militar això ja constitueix un estímul suficient. Desencadenar una guerra nuclear no es trobaria encara en l'horitzó.

dilluns, 28 d’abril del 2014

La República Mundial Unitària contra remei per als conflictes territorials

Fa una mica més de sis anys, comentàvem com tractava George Orwell a "1984" la problemàtica nacional dins del macrostat Oceania, i com això es traslladava al cas d'una hipotètica Euràsia. Oceania, Euràsia i Estàsia eren els tres grans estats existents a "1984", entrelligats per un joc d'aliances i de guerra permanent i que, malgrat les diferències ideològiques formals (engsoc, neobolxevisme, negació de la individualitat) compartien un mateix sistema de "col·lectivisme oligàrquic". Malgrat la matriu respectivament anglòfona, russa i xinesa dels tres estats, es presentaven tots ells com a grans imperis multinacionals, o uninacionals, en el sentit que fomentaven una nova identitat.

Però, quin seria el cas d'una República Mundial Unitària? Per definició, aquesta República Mundial no tindria cap enemic exterior (si més no, mentre no es produeixi cap contacte amb una civilització tecnològica extraterrestre). El patriotisme de "1984" no hi tindria lloc.

La República Mundial Unitària (RMU) apareixeria com la solució sinàrquica als conflictes territorials. En aquests sis anys, la conflictivitat territorial no ha fet més que augmentar. La independència de Kosovë, Abjàsia o Ossètia del Sud; l'annexió de Crimea; els processos d'independència d'Escòcia i de Catalunya; i la continuïtat de mil i una reivindicacions territorials. En aquests conflictes, hom presenta l'status quo com si fos un element neutre, quan en realitat el manteniment de l'status quo ja és en ell mateix conflictiu. La independència del Sudan del Sud ha transformat l'status quo, però no ha suposat la solució dels conflictes nacionals a la zona; la solució alternativa d'un Sudan refederalitzat tampoc no ho hauria suposat. La reproducció diària dels Estats Units d'Amèrica o de la República Popular Xinesa exigeix unes bones tones de violència institucional, de les quals la vigilància transfronterera i les polítiques "migratòries" no són element menor. La creació de meres unions estatals, com la Unió Europea, no fan més que afegir un nivell administratiu més a tots aquests problemes.

La RMU, òbviament, hauria d'aplicar sistemes de divisions administratives. Però no exigiria una divisió administrativa coherent per a totes les finalitats. En alguns casos, les subdivisions administratives de la RMU haurien de seguir un criteri demogràfic, mentre que en d'altres seguiria criteris territorials. Cada subdivisió rebria un codi numèric, i així podrien abandonar-se els corònims que tenen etimologies ètniques. La unitat territorial 4392, per exemple, no tindria cap marca que fonamentés la supremacia en el seu interior de tal o tal agrupament nacional, religiós, lingüístic, etc.

divendres, 25 d’abril del 2014

La proposta de llei electoral per al Principat del PSC-PSOE

Com Sant Tomàs, farem bé de no creure'ns cap "Llei Electoral de Catalunya" fins a veure-la en acció en alguns comicis. En aquesta legislatura, s'hi treballa, ens diuen, però val a dir que, poc o molt, també s'hi havia treballat en totes les legislatures anteriors del 1980 ençà.

Veurem ara la proposta que manega el PSC-PSOE, i que en Sergi Castañé ha resumit en un arxiu Excel.

És una proposta que entra dins d'allò que hom ha anomenat "el sistema electoral alemany de doble vot". El Parlament de Catalunya mantindria els 135 escons, dels quals 57 serien corresponents a "districtes uninominals" i 57 serien elegits pel sistema proporcional. El diputat 135 seria l'escollit en una circumscripció per a la "Catalunya Exterior" (els veïns administratius del Principat que resideixen fora).

Val a dir que aquesta proposta pot topar amb l'article corresponent de la constitució espanyola:

"1. En los Estatutos aprobados por el procedimiento a que se refiere el artículo anterior, la organización institucional autonómica se basará en una Asamblea Legislativa, elegida por sufragio universal, con arreglo a un sistema de representación proporcional que asegure, además, la representación de las diversas zonas del territorio"

Així doncs, la Constitució estableix aquests límits: sistema de representació proporcional i representació de les diverses zones del territori.

Mirem, més detingudament la proposta del PSC-PSOE.

Els districtes uninominals són 57. Aquests districtes es reparteixen entre les comarques de Lleida (5 escons), Catalunya Central (7 escons), Tarragona (6 escons), Girona (6 escons), Àrea Metropolitana Est (9 escons), Àrea Metropolitana Oest (8 escons), Barcelona (16 escons). Els districtes regionals segueixen una distribució paral·lela d'escons. Ara bé la proporcionalitat dels 57 escons del "segon vot" s'assigna d'acord amb els resultats globals, d'acord amb la Llei d'Hondt. Finalment, d'acord amb la Llei d'Hondt, es reparteixen per regions, la dotació d'escons de cada candidatura.

Quin impacte tindria la implantació d'aquest sistema?

D'acord amb els resultats del 2012, CiU aconseguiria 47 escons (per comptes dels 50). CiU se'n duria la majoria de diputats de circumscripcions uninominals (5 de Lleida, 7 de la Catalunya Central, 6 de Tarragona, 6 de Girona, 5 de l'Àrea Metropolitana Est, 1 de l'Àrea Metropolitana Oest i 9 de Barcelona ciutat). Per tal d'arribar als 47 escons que li corresponen en proporcionalitat, rebria escons addicionals de les llistes proporcionals: 2 de Lleida, 1 de la Catalunya Central, 2 de Tarragona, 1 de Girona. També es faria amb l'escó de la Catalunya Exterior.

ERC aconseguiria 21 escons (els mateixos que amb el sistema actual). ERC no aconseguiria cap escó uninominal. Rebria de les llistes proporcionals, 1 escó per Lleida, 2 per la Catalunya Central, 2 per Tarragona, 2 per Girona, 3 per l'Àrea Metropolitana Est, 2 per l'Àrea Metropolitana Oest i 5 per Barcelona.

El PSC-PSOE aconseguiria 23 escons (3 més que no pas amb el sistema actual). Aconseguiria la majoria d'escons uninominals de l'Àrea Metropolitana: 4 per l'Est, 7 per l'Oest i 7 per Barcelona-ciutat. Rebria, a més, 5 escons de les llistes proporcionals (1 de l'Àrea Metropolitana Est, 3 de l'Àrea Metropolitana Oest i 1 de Barcelona).

El PP treuria 19 escons (els mateixos que amb el sistema actual). Sense diputats uninominals, rebria els escons de les llistes proporcionals de Lleida (1), Catalunya Central (1), Tarragona (2), Girona (1), Àrea Metropolitana Est (2), Àrea Metropolitana Oest (3) i Barcelona (6).

ICV-EUiA treuria 12 escons (per comptes del 13 del sistema actual). Sense diputats uninominals, rebria els escons de les llistes proporcionals de la Catalunya Central (1), Tarragona (1), Àrea Metropolitana Est (2), Àrea Metropolitana Oest (2) i Barcelona (3).

Pel que fa a C's repetiria 9 escons. Sense cap d'uninominal, rebria escons de les llistes proporcionals de la Catalunya Central (1), Tarragona (1), Àrea Metropolitana Est (2), Àrea Metropolitana Oest (2) i Barcelona (3).

Quant a la CUP treuria 4 escons (per comptes de 3). Rebria escons de les llistes proporcionals de la Catalunya Central (1), Àrea Metropolitana Est (1), Àrea Metropolitana Oest (1) i Barcelona (4).

En l'Àrea Metropolitana Oest trobem, com hem dit, 8 districtes uninominals. D'aquests, 7 haurien anat a parar al PSC-PSOE i 1 a CiU. Pel que fa als proporcionals es reparteixen entre PSC-PSOE (3), ICV-EUiA (3), ERC (2), PP (2), C's (2) i CUP (1). Els candidats no tan sols competeixen dins del mateix districte sinó que competeixen amb els candidats del mateix partit d'altres districtes.

No hi ha dubte que els partits miraran amb lupa els diversos detalls de l'aplicació doble de la Llei d'Hondt. La qüestió de dissenyar els districtes serà matèria de debat. I, en conclusió, hom tancarà la legislatura sense llei electoral.

dissabte, 29 de març del 2014

El cas Iwao Hakamada

Hakamada Iwao (袴田 巖) ha estat considerat, si més no des del 2011, la persona condemnada a mort que més temps ha passat empresonada esperant l'execució de la sentència. Tot i que condemnat a mort l'11 de setembre del 1968, la sentència fou suspesa a la pràctica pels dubtes al voltant del cas. Tot i amb tot, la sentència fou convertida de facto en una cadena perpètua. Dijous passat, el Tribunal del Districte de Shizuoka n'ordenà l'alliberament i la repetició del judici. A 78 anys d'edat i després de 38 anys d'empresonament, Hakamada pateix des de fa anys una psicosi institucional, agreujada per llargs períodes de confinament solitari.

Hakamada treballava en una fàbrica de miso de Shizuoka. El miso és una pasta fermentada de soja, arròs o ordi, rica en proteïnes, vitamines i sals, que pot emprar-se per fer brou, salsa o condiments. Hakamada havia nascut a Shizuoka mateix el 10 de març del 1936. Durant un parell de temporades (1959-1961) fou boxador professional, arribant a l'elit nacional de la categoria de pes ploma (de 29 combats professionals, en guanyà 16 i els 2 únics que va perdre fou per punts).

El 30 de juny del 1966, Hakamada era entre les persones que acudiren a ajudar en l'extinció de les flames de la casa d'un dels caps de l'empresa. El foc fou extingit, però els cossos dels ocupants, el cap mateix, la dona i els dos fills foren rescatats sense vida. La causa de la mort, però, no fou el foc, ja que presentaven ferides mortals d'arma blanca (un total de quaranta ferides entre les quatre víctimes). La desaparició d'uns 200.000 yens en metàl·lic feia pensar en el mòbil d'un robatori.

Hakamada fou detingut setmanes després, el mes d'agost. Durant 23 dies fou sotmès a interrogatoris policials. Les llargues sessions, fins a 16 hores diàries, suposaren un total de 264 hores. A base de puntades de peu i bastonades i de denegar-li durant les llargues hores d'interrogatori un got d'aigua o la possibilitat d'anar al lavabo, Hakamada era comminat a signar una confessió. La confessió arrancada finalment en aquestes condicions i un parell de pijames trobats en l'escorcoll de l'apartament de Hakamada, amb algunes taques de sang i benzina, serviren per poder incriminar Hakamada. Com a arma del crim, hom presentà un ganivet de pelar fruita de 19 centímetres de fulla. L'agost del 1967, a més, la policia "va trobar" cinc peces de roba ensangonada en un tanc de la fàbrica.

Durant el judici, el mateix Tribunal del Districte de Shizukoa refusà part de la confessió de Hakamada i censurà el comportament policial durant els interrogatoris. Ara bé, fou més la part "acceptada" de la confessió que no pas les febles proves forenses (els pijames, finalment, foren retirats per la fiscalia) les que feren que els tres magistrats del cas declaressin Hakamada culpable i el condemnessin a mort l'11 de setembre del 1968. La defensa apel·là davant del Tribunal Superior de Tòkio, però l'apel·lació fou eventualment refusada. Els dubtes generats pel cas, deixaren congelada, però, la sentència que, fins l'11 de novembre del 1980, no fou ratificada pel Tribunal Suprem del Japó. El Ministeri de Justícia deixà la sentència sense signar. No obstant, Hakamada continuà empresonat i mantingut en les condicions de confinament solitari de la majoria de reus de mort.

Durant anys, Hakamada s'ocupà activament del seu cas, particularment per l'estigma que això suposava per als seus germans i germanes i per al seu fill. Canvià d'equip d'advocats en el 1981. La defensa sol·licità un nou judici, sol·licitud que el Tribunal de Districte de Shizukoa refusà el 9 d'agost del 1994. La salut mental de Hakamada, però, es deteriorà molt en els anys següents. El 27 d'agost del 2004, el Tribunal de Districte de Shizukoa tornava a refusar la demanda d'un nou judici.

Les coses començaren a canviar el març del 2007, quan un dels tres jutges de la sentència del 1968, Norimichi Kumamoto donà suport a la tesi de la innocència de Hakamada. Confessà que ja ho havia sostingut quaranta anys abans, però que els seus dos companys, més grans que ells, s'imposaren. La campanya per l'alliberament de Hakamada guanyà força i servia alhora per denunciar la pena de mort i molts aspectes del sistema judicial japonès.

Amb l'anunci d'un nou judici, el cas entrà en una nova fase.

dilluns, 24 de març del 2014

Què han fet els perpinyanesos en la primera volta de les eleccions municipals del 2014?

- Un 43% s'han abstingut - Un 19% han votat la llista de Lluís Aliot, del Front Nacional. - Un 17% han votat la llista de Joan Marc Pujol, de l'UMP. - Un 07% han votat la llista de Jaume Cresta, del PSF. - Un 06% han votat la llista de Clotilde Ripoull. - Un 03% han votat la llista de Joan Codonyès, dels Verds. - Un 02% han votat la llista de Felip Simon

dijous, 20 de març del 2014

Dos no es barallen si un no vol?

La retòrica dels editorials del "ABC" i de "El País" contra el "colpisme" de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), focalitzat en la seva presidenta, Carme Forcadell, no és cap novetat. Si de cas, ho és la focalització, però de fet la literatura editorialística d'aquesta premsa recorre de manera cíclica a la difamació de moviments populars del signe més divers. N'hi ha prou a recordar càrregues contra el 15-M, la PAH o les Marxes del 22M, i ja no diguem els "Rodea a la Moncloa" o "Encerclem el Parlament". La retòrica contra l'ANC ja l'experimentà la Crida en el seu moment i, és clar, les successives reencarnacions de l'esquerra independentista catalana. Els amics de la "neutralitat" s'han afanyat a presentar com a contraexemples editorials dels mitjans de comunicació catalanescs. Aquests "tercera-viistes", a l'estil de Duran Lleida, es declaren "atrapats". Un sentiment d'"atrapament" que també els aclapara en altres conflictes. No és possible una entesa? Un ambient de col·laboració internacional i intranacional positiu de "tothom guanya"? No. Ni és possible a Crimea ni és possible a Catalunya. A Escòcia, encara, però a les vores mediterrànies-euxínies no hi ha marge per a gaires negociacions.

Els editorials inflamadors són més un símptoma que no pas una causa. Un símptoma disgustant, potser, però símptoma a la fi. Tota la vora mediterrània-euxínia pateix d'un excés de "capital": en forma de sobrecapacitats, d'atur, de producció que no es col·loca ni pot competir amb la del centre continental, etc. Contra això hi ha una "solució". I per evitar aquesta "solució", hom no guanya res blasmant l'escalada de xovinismes de la premsa. Més aviat cal presentar una "altra solució". Els amics de la "neutralitat" dels nostres dies no han nascut en un bon moment.

dimecres, 19 de març del 2014

L'annexió de Crimea i Sebastopol per part de Rússia - reconeixements i fets

Ja fa més de cinc anys que el mapamundi polític que gasten a Moscou no coincideix amb el de Washington D.C. Entre d'altres coses, en el de Washington D.C., Kosovë apareix com un estat independent tant de Sèrbia com d'Albània, mentre que en el de Moscou fa part de Sèrbia. En el de Moscou, Abjàsia i Sud-Ossètia són estats independents, mentre que en el de Washington D.C. són territoris de Geòrgia. Crimea, que en els mapes de Washington D.C. encara és una república autònoma d'Ucraïna, ha passat en les darreres hores en els mapes de Moscou d'estat independent a convertir-se en una de les repúbliques autònomes de la Federació Russa.

Hom dirà, a l'estil del ministre Margallo (que no reconeix ni Kosovë ni Abjàsia ni Sud-Ossètia, ni tampoc la Crimea russa) que tots aquests territoris vaguen en el limbe del no-reconeixement. És clar que paga la pena enumerar ací una llista d'estats membres de Nacions Unides que no tenen un reconeixement universal. Armènia, degut al conflicte de Nagorno-Karabakh, no ha estat reconeguda per Paquistan. La República de Xipre no és reconeguda per la República Turca. La República de Corea (del Sud) no és reconeguda per la República Popular Democràtica de Corea i aquesta no és reconeguda ni pel règim de Seul ni tampoc pel Japó. La República Popular Xinesa no és reconeguda pels 21 estats de Nacions Unides que encara mantenen relacions amb la República de Xina (a Taiwan). Finalment, l'Estat d'Israel no és reconegut per 32 estats membres de Nacions Unides.

Els reconeixements mutus són qüestió espinosa. Set estats que no són membres de Nacions Unides reben el reconeixement d'algun estat membre de Nacions Unides. L'Estat de Palestina és reconegut per 134 membres de Nacions Unides, la República de Kosovë per 108, i la República Àrab Saharaui Democràtica ha estat reconeguda en algun moment per 84 estats membres de Nacions Unides. La República de Xina (a Taiwan) és reconeguda per 21 estats membres de Nacions Unides. Abjàsia i Sud-Ossètia, a banda de per Rússia, són reconegudes per Nicaragua, Veneçuela, Tuvalu i Nauru. La República Turca de Xipre del Nord és reconeguda per Turquia.

Podem esmentar finalment tres estats que, malgrat disposar del domini efectiu sobre el territori que reclamen, no reben el reconeixement de cap estat membre de Nacions Unides. La República Moldava de Pridnístria és reconeguda per Abjàsia, Nagorno-Karabakh i Sud-Ossètia, mentre la República de Nagorno-Karabakh (Artsakh) és reconeguda per Abjàsia, Sud-Ossètia i Pridnístria. La República de Somaliland no és reconeguda per cap estat.

dijous, 6 de març del 2014

Annexions sense guerra

Una consigna àmpliament difosa en els darrers dos anys de la Gran Guerra (1914-1918) fou la de "pau sense annexions". Era la idea de posar fi a la guerra sense que els vencedors (relatius) no es cobressin un preu massa alt per la pau. Alhora, era la idea per la qual els vençuts (relatius) acceptarien posar fi a la guerra sense cercar un canvi de fortuna. La consigna circulà entre sectors antiimperialistes, però també entre els pacifistes i, finalment, fou assumit per les potències bel·ligerants. Formalment, el principi no fou abandonat ja que les annexions de postguerra es feren normalment sota la coberta del "principi de les nacionalitats" i, tot sovint, amb l'exercici del "dret d'autodeterminació" a través de plebiscits o de votacions per part d'organismes de representació (més o menys) popular.
La Federació Russa de Putin recull aquell testimoni. De la mateixa manera que Rússia no ha reconegut la República de Kosove, les potències occidentals no han reconegut la independència d'Abjàsia i d'Ossètia del Sud, que sí va reconèixer Rússia en el 2008. Ara, amb motiu del bandejament de Ianukòvitx de Kiiv, Moscou aplica uns criteris particulars per resoldre la crisi: reconèixer Ianukòvitx com a "president legítim" i animar vivament els sectors russòfils de les províncies marítimes d'Ucraïna. D'altra banda, les potències nord-atlàntiques apliquen uns altres criteris particulars: reconèixer el nou govern de Kiiv i aprovar-hi la concessió d'ajuts.
És en el marc d'aquest "xoc de legitimitats", que Kiiv s'ha afanyat a nomenar governadors per a les províncies (oblystar) orientals. Fa uns dies, les autoritats de la República de Crimea, l'únic territori autònom de la República d'Ucraïna, manifestaven la intenció de convocar un referèndum sobre una ampliació de l'autonomia. Avui, però, el Parlament de Crimea s'ha estimat més un referèndum més "contundent". Així, el proper 16 de març, els crimeans hauran de triar entre dues opcions:
- 1. continuar com a part d'Ucraïna "d'acord amb la constitució del 1992".
- 2. donar suport a "la reunificació de Crimea a Rússia com a part de la Federació Russa".
S'entén que en tots dos casos, Crimea mantindrà l'estatus de república autònoma. La tria és si pertànyer a la República d'Ucraïna o a la Federació Russa. Rússia aconseguirà, probablement, una reannexió de Crimea sense gaire sidral. Les potències nord-atlàntiques, naturalment, no reconeixeran l'annexió i formularan les protestes oportunes. En els mapes occidentals, Crimea continuarà com a part d'Ucraïna, de la mateixa manera que Abjàsia i Ossètia del Sud continuen dins de la República de Geòrgia dins d'aquests mapes.
L'interval entre la declaració del Parlament i el referèndum és de 10 dies. Contrasta amb els més de 10 mesos de coll que es van donar les formacions polítiques suposadament "autodeterministes" del Parlament de (la Comunitat Autònoma) de Catalunya.

dissabte, 1 de març del 2014

La guerra de Crimea

Els moviments de tropes a Crimea i la roda de premsa de Ianukòvitx a Rostov del Don obren una nova fase en el conflicte ucraïnès. D'una banda, el règim provisional de Kiiv s'aferma. De l'altra, Rússia juga amb el suport popular que té a Crimea i a la Ucraïna Oriental.

També cal comptar amb les reaccions dels Estats Units, de la Unió Europea i de l'OTAN, que han afirmat que una intervenció russa a Ucraïna seria com traspassar una línia vermella. L'experiència de la guerra russo-georgiana, però, és tinguda en compte per part de Moscou. Rússia, malgrat lo que puguin pensar els ciutadans més russòfils de Crimea o de Mariupol no té la intenció ni la necessitat de fer annexions. Ni tan sols es contempla, encara, la possibilitat de reconèixer unilateralment (com ha fet amb Abjàsia o amb Ossètia del Sud) una virtual independència de Crimea. Tot i així, hom no pot menysprear els riscos d'un conflicte obert a Crimea i, per extensió, a tot el litoral nord de la Mar Negra, ni que aquest conflicte no assoleixi un abast més ample.

Els comentaristes contemplen ara diferents perspectives. Caldrà veure si Ianukòvitx és capaç de constituir un "govern a l'exili" que tingui, des de Rostov, influència pràctica a l'Ucraïna oriental i meridional. Caldrà saber si realment les autoritats de Simferopol són fermes en la seva intenció d'ampliar l'autonomia de la República de Crimea, i com encaren les relacions entre la majoria russa i la minoria tàrtara. Alhora, cal tindre present també la situació de la regió d'Odessa i del Dniestr i com pot relacionar-se un conflicte intra-ucraïnès amb la situació de Pridnístria i Moldàvia, i amb les tensions creixents a Gagàusia. D'altra banda, a l'Ucraïna central i occidental caldrà saber quin dels partits controla la situació, i quin pes poden adquirir les organitzacions més dretanes com Svoboda i Pravy Sektor.


Mostra un mapa més gran

dijous, 27 de febrer del 2014

Solidaritat amb els treballadors de Panrico en vaga indefinida: Manifestació Plaça de Catalunya - BCN, 27 de febrer, a les 11h30

El Primer de Març, hi ha convocada una manifestació a Plaça de Catalunya. Després de més de quatre mesos de vaga indefinida, aquesta manifestació, com d'altres convocatòries que s'han fet a Santa Perpètua i a Sabadell, tenen la intenció de difondre i explicar la lluita i què representa per al futur de les treballadores i treballadors. L'objectiu dels vaguistes és impedir els acomiadaments i les rebaixes salarials que proposa la direcció de Panrico, amb la consigna de 0 acomiadaments i 0 rebaixes.

dimecres, 26 de febrer del 2014

Eleccions plebiscitàries

Ens diuen que no és segur que es pugui convocar el referèndum sobre la independència anunciat per al 9 de novembre del 2014. És sabut que el Govern d'Espanya s'hi nega vehementment. D'altra banda, diversos governs municipals, entre ells el d'Esplugues de Llobregat, han manifestat que no col·laboraran (cedint les dades del padró municipal) a una "consulta" que no es faci en el marc legal (espanyol) vigent.

Des de fonts pròximes al Govern de la Generalitat s'ha reiterat diverses vegades que, si no es pot fer el "referèndum", llavors caldrà convocar eleccions anticipades, amb caràcter de plebiscitàries. Els comentaristes propers a CiU-ERC ens recorden que el govern espanyol no podria mai prohibir o desautoritzar unes eleccions plebiscitàries. Això pot ser cert, si entenem que les eleccions del novembre del 2012 ja foren plebiscitàries. Aquelles eleccions es convocaren de forma anticipada i les diferents candidatures aclariren en el programa el seu posicionament envers la qüestió de l'autodeterminació. Se'ns ha recordat que si la convocatòria del 9 de novembre del 2014 fou possible, fou precisament pel resultat d'aquella contesa electoral.

Les eleccions de novembre del 2014 serien, doncs, plebiscitàries. Hom espera que en aquesta ocasió totes i cadascuna de les candidatures aclareixin la seva posició sobre la "independència". Ara bé, resulta difícil entendre què podria aportar el Parlament resultant que no pugui aportar l'actual. Si hi ha una victòria absolutíssima per part de les forces "independentistes", continuarà de totes maneres l'oposició del govern espanyol i la de les administracions locals unionistes. En un moment o altre, caldrà decidir si hom es plega a aquesta oposició o la desobeeix. És clar que aquesta decisió pot ajornar-se anant d'elecció plebiscitària en elecció plebiscitària fins al dia del judici.

dilluns, 24 de febrer del 2014

Mobile World Congress

Avui hi ha convocada una jornada de mobilitzacions. L'ús propagandístic de les autoritats locals barcelonines del Mobile World Congress, rep resposta en les mobilitzacions de treballadors de TMB, en usuaris del transport públic i en altres col·lectius obrers i populars. El lliurament de targes de transport especials per als assistents al congrés (inclòs els grans executius d'empreses transnacionals) ha mogut la indignació fins i tot del col·lectiu de taxistes. Per acabar-ho d'adobar, el sopar de benvinguda va servir per escenificar "l'entesa" entre les administracions, duta a terme pels mateixos responsables que agiten el populisme identitari per arreplegar vots. Algú dirà que no és bo que ni uns ni altres "polititzin" el Congrés. Ara bé, els responsables del Congrés juguen constantment amb les administracions dient que hi ha d'altres ciutats "candidates" a un esdeveniment que projecta "imatge" i atrau inversions i despesa turística. El mateix xantatge l'apliquen les administracions a la "ciutadania", bombardejant-la de discursos sobre els "beneficis" de la trobada i "l'infern" que suposaria perdre la convocatòria. Mentrestant, debats sobre qüestions com ara la col·laboració de les grans multinacionals amb els serveis secrets de les grans potències imperialistes són oblidats.

dissabte, 22 de febrer del 2014

Els determinants socials i polítics de la salut

Avui han tingut lloc a Sants (Barcelonès) unes "jornades de conferències i debat per una sanitat de propietat i provisió pública, universal i de qualitat", organitzada pel Grup de Treball de Sanitat de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP-Sanitat), sota el lema "Construïm la sanitat als Països Catalans". Amb motiu de les jornades, l'Accent ha editat una publicació ("Per una sanitat pública universal i de qualitat"), i alhora s'ha presentat el llibre d'Espai Fàbrica que du per títol "El preu de la salut: interessos, classe i model sanitari". També hi ha hagut avui la preestrena d'un documentari de SICOM sobre les llistes d'espera.

La jornada ha arrencat amb una exposició de les experiències de gestió sanitària a Veneçuela, a càrrec d'Isabel Iturria, i de Cuba, a càrrec de Tania Aguilar. Han seguit després xerrades sobre els "determinants socials de la salut", amb un especial enfocament pel que fa a les diferències de gènere i de classe, amb intervencions de Carme Borrell, Montse Pineda, Albert Espelt i Laia Ollé. Ja a la tarda, Àngels Castells, Elena Montserrate, Nines Maestro i Xavier Lleonart han tractat sobre les "bases d'un nou model sanitari". La jornada ha conclòs amb un debat sobre "estratègies de lluita i canvi".

Durant tot el dia, hi ha hagut a les Cotxeres de Sants parades informatives de diferents col·lectius (transport sanitari, crònicoflautes, etc.). A la denúncia de la situació actual s'ha sumat, doncs, tot un seguit de reflexions sobre les línies de treball en el present i sobre un futur model sanitari.

dijous, 6 de febrer del 2014

Sacresa, 2007

Segons reporta Europa Press, la fiscalia demanaria quatre anys de presó a membres de la família Sanahuja per un presumpte delicte "contra la hisenda pública". Els acusen de defraudar 15.476.664 € en l'exercici del 2007. Segons la fiscalia, aquesta fou la quantitat que eludiren de pagar arran de la fusió de Rua Nova i Sacresa. Sacresa, a través de la filial Caufec, impulsava el pla urbanístic de "Porta Barcelona". 2007 és l'any d'un dels processos pels quals 9 veïns són amenaçats d'entrar en presó per participar en accions de protesta contra aquest pla urbanístic. Encara que el pla urbanístic en ell mateix sembla aturat, periòdicament apareixen notícies relacionades (com la que recollia l'APS de Sant Feliu el passat mes de maig).

El 31 de juliol del 2007, Rua Nova hauria venut la seva participació en la promotora Inversiones Tres Cantos a Inmobiliaria Colonial, obtenint-ne 52 milions d'euros. En fusionar-se seguidament amb Sacresa, la tributació corresponent a aquesta venda hauria estat, segons la fiscalia, indegudament evitada, a través de provisions.