dimarts, 10 de febrer del 2009

Per què a Brussel·les? Per què a Strasburg?

De vegades les coses es deixen a mig dir i no s'entenen. El 7 de març, l'Anàbasi Catalana trepitjarà els carrers de Brussel·les. Per què a Brussel·les? No són Madrid i París les seus dels estats que oprimeixen Catalunya? Hans-Gert Pöttering fa uns dies a Barcelona feia una reflexió similar. Tanta reclamació al volant del dret dePals eurodiputats catalana a expressar-se en la seva llengua en el Parlament Europeu (del qual Pöttering és president) contrasta amb les tèbies demandes que es fan en aquest mateix sentit al Parlament espanyol o a l'Assemblea francesa, on tot al més que s'ha fet és pronunciar una o dues frases seguides en mig de l'encesa del president de la Cambra respectiva. Per què a Strasburg? A hores d'ara és més plausible que el català s'incorpori en les llengües d'ús del Parlament Europeu que no pas dels Parlamens espanyol o francès. Una reflexió similar fan des de l'Organització del Plurilingüisme d'Albert Branchadell: primer caldria avançar en l'estat espanyol (inclosa la comunitat autònoma catalana) i després anar a Europa. Instintivament, però, els catalans (els catalans amb una mínima activitat política, s'entén) majoritàriament troben que anar a Madrid (o fins i tot a París!) per arribar a Europa (o al món) és fer marrada. Fins i tot un López Tena se'n feia creus el passat novembre del fet que els treballadors de la Nissan de la Zona Franca es manifestessin a Barcelona contra la Generalitat i no anessin a Madrid a manifestar-se contra el Gobierno. També aquests, la majoria gens sospitosos d'ultracatalanisme, troben que no se'ls hi ha perdut res a Madrid. Potser tothom exagera una mica. O potser s'entendria millor si els Deu Mil (o els Cent Mil) deixessin clar de què es tracta. L'abat Escarré deia: "els catalans som espanyols però no som castellans". Els seus néts potser no ho diuen, però pensen: "els catalans som europeus però no som espanyols". Així ja s'entén perquè sí a Brussel·les (Comissió Europea), sí a Strasburg (Parlament Europeu) i sí a Luxemburg (Tribunal Europeu).