Quan és el moment d’inaugurar quelcom? Hi ha qui fa actes en el moment de posar-hi, simbòlicament, la primera pedra. És un acte simbòlic, certament, car els treballs sovint ja han començat (ni que sigui per preparar el terreny per acollir aquesta primera pedra). I per això les autoritats que col•loquen la primera pedra sempre van en casc. No obstant, no es parla d’inauguració, sinó de posar-hi la primera pedra.
Una altra opció és tallar la cinta quan ja tot és acabat, i prest per entrar en funcionament. De vegades, per problemes d’agenda, l’acte d’inauguració es fa fins i tot quan ja fa dies o setmanes que la cosa ja ha arrencat. És un acte més reposat, en qualsevol cas, i no cal anar-hi en casc.
Però entre un moment i un altre hi ha una infinitud de moments. Hom pot fer inauguracions ja gairebé des del moment que s’alcen quatre parets. O esperar-se a què hi hagi el sostre. O que els acabats ja siguin col·locats. En aquest darrer sentit, val a dir, com que els actes d’inauguració es fan de cara a la premsa, pot haver-hi prou a posar-hi un plafó.
Un sincrotró, a dreta llei, no s’hauria d’inaugurar més que quan ja fos operatiu. Però, és clar, llavors haurien passat les eleccions. A més, un sincrotró és un sincrotró per als físics de partícules, i per als investigadors que, amb imaginació, en poden treure algun profit. Però per a les autoritats és una mena de piràmide subterrània, vàlida en ella mateixa, fins i tot abans d’entrar en funcionament. Llavors, és legítim inaugurar-lo des del moment que ja s’hi poden prendre algunes imatges de l’anella, i de paios anat-hi amunt i avall en bicicleta.
2 comentaris:
inaugurar o morir (políticament)
uff, jo d'eixes en veig cada dia... Camps és un artista en això!
Publica un comentari a l'entrada