diumenge, 26 de juny del 2011

El sistema electoral alemany aplicat a les eleccions autonòmiques del Principat del 28 de novembre del 2010

De tant en tant, sentim a parlar de la possibilitat d’una Llei Electoral al Principat. Portem més de trenta anys sentint a parlar d’aquesta possibilitat, que encara no s’ha plasmat enlloc. Després de les eleccions del 22 de maig, el govern de Camps proposava una reforma de la llei electoral valenciana que transformaria l’actual sistema de tres circumscripcions en un de circumscripcions uninominals. La proposta no era gratuïta ja que significava agranar encara més l’oposició.

Tenim, doncs, bàsicament dos pols. Les propostes basades en circumscripcions uninominals equipoblacionals i les basades en circumscripció única proporcional. Entremig hi ha les propostes encaminades a garantir la representativitat territorial.

Declaracions recents de Joana Ortega semblaven indicar que CiU i PSC-PSOE pensen, per al Principat, més en un model basat en el sistema electoral que vigeix per al Bundestag.

I com funcionaria això? Ortega parlava de circumscripcions uninominals basades en comarques, districtes de Barcelona i les principals ciutats. Alhora, la proporcionalitat vindria garantida per unes llistes de partit, potser d’àmbit vicarial, provincial o autonòmic.

Suposarem que el model es basa en 67 circumscripcions uninominals, de les quals:
- 40 són circumscripcions comarcals (totes excepte el Barcelonès).
- 10 són circumscripcions de districtes de Barcelona.
- 17 són circumscripcions de les ciutats principals, és a dir l’Hospitalet de Llobregat, Badalona (amb Sant Adrià de Besòs), Terrassa, Sabadell, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Reus, Girona, Cornellà, Sant Boi, Sant Cugat, Manresa, Rubí, El Prat de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.

Molt bé, si apliquem els resultats electorals del 28 de novembre a aquestes circumscripcions, obtindríem que:
- CiU guanya en 64 circumscripcions.
- PSC-PSOE guanya a l’Hospitalet de Llobregat, al Prat de Llobregat i al districte de Nou Barris (3 diputats).

Ara va la segona fase. Cada elector disposa, addicionalment al primer vot personal, del segon vot a partir. Suposem que el repartiment ha quedat en:
- CiU rep 1.202.830 vots, el 38,43% dels vots vàlids emesos.
- PSC-PSOE rep 575.233 vots, el 18,38% dels vots vàlids emesos.
- PP rep 387.066 vots, el 12,37% dels vots vàlids emesos.
- ICV-EUiA rep 230.824 vots, el 7,37% dels vots vàlids emesos.
- ERC rep 219.173 vots, el 7,00% dels vots vàlids emesos.

Aturem la llista ací, perquè el límit per entrar al Bundestag és de 5% de vots en el còmput total respecte als vots vàlids emesos. Ciutadans (3,39%), Solidaritat (3,29%), Plataforma per Catalunya (2,40%) i Reagrupament (1,27%), doncs, quedarien fora de la Cambra.

Ara és el moment de distribuir els escons, de manera proporcional:
- A CiU li correspondrien 62 diputats. Com que ja en té 64, no en fem cap afegitó.
- Al PSC-PSOE li correspondrien 30 diputats. Com que només en té 3, caldria treure 27 diputats de la llista electoral de partit.
- Al PP li correspondrien 20 diputats. Com que no en té cap, caldria treure tots 17 de la llista corresponent.
- A ICV-EUiA li correspondrien 12 diputats, tots ells extrets de la llista de coalició.
- A ERC li correspondrien 11 diputats, tots ells extrets de la llista de partit.

Això deixaria, doncs, el panorama en 137 escons, dels quals 64 serien de CiU.

Si ho comparem amb la distribució actual, amb la llei electoral espanyola, no hi ha gaires canvis:
- CiU: 62 amb el sistema actual, i 64 amb el sistema descrit.
- PSC-PSOE: 28 amb el sistema actual, i 30 amb el sistema descrit.
- PP: 18 amb el sistema actual, i 20 amb el sistema descrit.
- ICV-EUiA: 10 amb el sistema actual, i 12 amb el sistema descrit.
- ERC: 10 amb el sistema actual, i 11 amb el sistema descrit.
- SI i C’s perdrien la representació amb el sistema descrit.

L’opinió pública, però, assistiria al fet que, sense volta ni solta, el parlament passés de 135 diputats a 137 diputats. Això és justament el que passa al Bundestag, amb xifres encara més espectaculars. Així, per comptes de 598 diputats, el Bundestag en té 622 diputats.

Naturalment, hem de considerar un aspecte. CiU va guanyar a totes les comarques i a tots els municipis (excepte l’Hospitalet i el Prat) amb candidats i llistes provincials. Si les circumscripcions fossin unipersonals, la victòria de CiU hauria estat possiblement més complicada en alguns districtes de Barcelona i en alguns municipis de l’àrea metropolitana. Si aquest fos el cas, podríem suposar que el PSC-PSOE guanyaria en, posem, 6 circumscripcions addicionals. Això equilibraria la relació de diputats de primer vot en 58 contra 9. En aquest cas, el nombre de diputats final sí seria de 135 diputats, ja que CiU quedaria amb 62 diputats (58 de primer vot i 4 de segon vot) i el PSC-PSOE tindria els mateixos 30 (però amb 9 de primer vot, i tan sols 21 de segon vot).

Tornem, però, al supòsit d’una repetició exacta dels resultats del 28-N. I mirem ara, com anirien les coses si no hi hagués la barrera del 5% (barrera alemanya) ni la del 3% (barrera espanyola):
- CiU quedaria amb els 64 diputats anteriorment esmentats, tots de primer vot.
- PSC-PSOE quedaria amb 26 diputats (3 de primer vot i 23 de segon vot).
- PP quedaria amb 18 (tots de segon vot).
- ICV-EUiA quedaria amb 11.
- ERC, amb 10.
- C’s, amb 5.
- SI, amb 5.
- PxC, amb 3.
- Reagrupament, amb 2.

La xifra global de diputats seria en aquest cas de 144 diputats! És rellevant dir en aquest punt que el repartiment proporcional es fa d’acord amb els partits amb dret a representació, tot quedant en fora els vots de partits minoritaris i en blanc.

Tenim dret a corregir això. Fem la mateixa suposició, però ara, d’acord amb els percentatges sobre tots els vots vàlids emesos:
- CiU queda amb els 64 diputats del primer vot.
- la representació del PSC-PSOE passa a 25.
- PP, 17 diputats.
- ICV-EUiA, 10 diputats.
- ERC, 9 diputats.
- C’s, 5 diputats.
- SI, 4 diputats.
- PxC, 3 diputats.
- Reagrupament, 2 diputats.

El nombre total d’escons seria de 139. Quatre diputats addicionals, encara. Una alternativa per resoldre aquest problema, plantejada als tribunals alemanys, és fer que el repartiment proporcional es limiti a la meitat del Parlament. Però una altra alternativa, més justa amb la proporcionalitat, consistiria en retallar proporcionalment el 4 diputats addicionals. Fet això, la cosa quedaria en CiU, 64 escons; PSC-PSOE, 24 escons, PP, 16 escons; ICV-EUiA, 9 escons; ERC, 9 escons; C’s, 4 escons; SI, 4 escons; PxC, 3 escons; Reagrupament, 2 escons. Ara, ja són 135!

En tots els nombres anteriors, hem suposat que la circumscripció del segon vot seria tot el territori autonòmic. Al Bundestag, aquesta circumscripció és la del lander. Les proporcionalitats, doncs, es calculen per a cada lander. Com es faria al Principat? Segurament, PP, ICV-EUiA i C’s defensarien la circumscripció única en aquest sentit. D’altres formacions polítiques, amb més implantació territorial fora de l’àrea metropolitana, s’estimarien més un repartiment en vegueries. Els nombres, però, no ballarien gaire.

El cas és que 67 diputats del Parlament haurien estat escollits de manera personalitzada. Aquests diputats, però, haurien de conviure amb uns 68 diputats (o més) escollits a través de llistes de partit, probablement tancades. En tot cas, cal no fer-se il·lusions. En les eleccions al Bundestag, els candidats personals són, per norma general, homes i dones de partit. Potser són els més carismàtics, però rarament hi ha dissonàncies. És pràcticament impossible, per exemple, que un candidat per molt carismàtic que sigui, guanyi unes eleccions a la circumscripció sense el suport d’un partit gran (la CSU a Baviera, Die Linke en alguns dels estats orientals, la CDU i l’SPD). El vot tàctic domina molt a les eleccions al Bundestag, sobretot pel que fa al primer vot. Un gran nombre de votants del PP, al Principat, votaria per candidats de CiU en el primer vot i ho faria després a les llistes del PP en el segon vot. Aquest fenomen també el veuríem molt probablement, en relació al PSC-PSOE, entre els votants d’ICV-EUiA, mentre que els d’ERC oscil·larien de forma més complexa (anàlogament a com ho fan els votants de Die Grünen).
M’hi jugo un pèsol que en aquesta legislatura no hi haurà llei electoral nova. En les eleccions del 2014, la llei espanyola tornarà a regir els comicis del Parlament del Principat, si no és que passa quelcom abans.